X1
Tipus: Creu de Terme que primerament serví per indicar on era el Convent dels Monjos del Cister i posteriorment ornamental.
Titular: Patrimonial públic, ubicada a un espai de domini públic i ús públic
Títol: Creu de sa Parada
Classificació: Mobiliari religiós popular
Tipologia: Devocionari
Ubicació: Actualment a la confluència del carrers Nou, de la Rambla, del Nord, de Palma i de Manacor.
Matèria: Marès
Datació: És documentada l’any 1583, però probablement data de les acaballes del XIII.
Descripció estructures:
Suport: És divideix en tres parts. La part inferior és de marès revestit de fulloles de pedra natural; la part central és de marès en forma octogonal i la part superior és de marès també octogonal i en forma piramidal còncava.
Base: De marès en forma octogonal, tronco-piramidal i còncava. Es remata amb un anell rodó
Fust: Columna de marès llis en forma octogonal
Capitell: De marès en forma octogonal, a sis cares té figures antropomòrfiques i a dues uns emblemes.
Creu: Marès en forma de creu llatina, coronada amb decoració de fulles i acabada amb medallons circulars. A l’anvers està representat Jesús crucificat i als peus les figures de Crist ressuscitat sortint d’una tomba i Maria Magdalena en postura afligida. Als medallons hi ha representat Maria, Sant Joan i un pelicà amb els seus pollets. Al revers la Verge Maria amb el nin Jesús en els braços i als medallons hi ha la representació del Tetramorf.
Nota històrica:
Creu de Terme que senyalitzava on era el convent del Monjos del Cister i estava situada a la “plaça de la Creu”, que és on el carrer de la Creu s’eixampla i des d’on arrenca la carretera a Porreres. El seu trasllat al carrer Nou és de 1890.
Estat de conservació actual: Bona en general.
Història de la Creu
Aquesta Creu va ser coneguda com la Creu del Pou Vell – perquè a “la plaça de la Creu” hi va haver el primer pou i un abeurador de bestiar per ús públic - i també com la Creu del camí de Porreres, perquè indicava el camí en direcció a aquesta població. Més tard, després del trasllat, va canviar el seu nom per a Creu de sa Parada, perquè es traslladà damunt una parada. Què és una parada?: Disposa d’un ventall d’interpretacions, des de el lloc que disposen els caçadors on practiquen l’esport del tir fins a una porció de terra de conreu d’hortalissa, per exemple: una parada de ravenets; o on s’aturen els cotxes de línia i els taxis. En el cas d’aquesta Creu és l’accepció que correspon a l’acció i efecte d’aturar i de desviar el corrent lineal i en massa de l’aigua de les plogudes torrencials. Com veurem més endavant aquesta Creu és va emplaçar sobre una parada existent que servia per aturar i desviar l’aigua que arreplegaven la carretera de Llucmajor a Campos i el camí de ses Comunes.
És un Bé Patrimonial de l’Ajuntament de Campos, què figura inscrita en el seu inventari de Béns i Recursos. És una antiga creu documentada l’any 1583, però és anterior, de mitat del segle XIII. El Ple del 21 de juny de 1888, sent batle Antelm Obrador, decidí que fos desmuntada. Llavors el 1890, el mateix Consistori, decidí ubicar aquesta Creu al carrer Nou, just a l’espai ample que hi havia a l’entrada del poble, damunt una “parada” què evitava les riuades ocasionals provocades per les turmentes. Segons testimonis, fou esbucada l’any 1936. L’any 1937 fou parcialment reconstruïda pel mestre d’obres Julià Mascaró Ballester. Modernament dins aquest espai que formen els carrers Nou, La Rambla, del Nord, de Palma i de Manacor s’ha canviat d’ubicació dues vegades. Des del segle XIII fins a ara ha tengut quatre ubicacions.
El 1232, tres anys després de la Conquesta de Mallorca, ja hi havia autorització del rei en Jaume I d’Aragó El Conqueridor per fundar una abadia on s’havien d’instal·lar els membres de l’orde del Cister venguts del monestir de Poblet. Perquè aquelles dates, la comissió de l’orde del Cister, vengut darrera les tropes conqueridores, era la pràctica del treball manual en el camp, que era considerat, més que un deure ascètic, la millor forma de satisfer les necessitats dels nous pobladors de l’Illa i, també, del monestir. El rei concedí al compte Nuno Sanç la facultat de construir tots els monestirs que desitjàs establir a qualsevol indret de les porcions que li havien pertocat en el Repartiment. Així en el “hinterland” o territori extramurs de Madina Mayûrqa (actual Palma) es fundà el monestir de Santa Maria de la Real, i en el ajzâ’ Bununola-Musu, es fundaren la Granja d’Esporles (en el lloc homònim d’Esporles) i el monestir de l’Hort tancat de Santa Maria (Deià). El quart monestir el trobam dins l’ajzâ’ (districte) de Manaqur (actualment Sant Llorenç, Manacor, Felanitx, Porreres i Campos) que s’establí entre els pobles de Campos i del futur poble de Porreres, als peus del puig de Montisión. Per a fundar el monestir dels Monjos, l’any 1239, Nuno Sanç, donà l’alqueria Benimahab i el rafal Semega als monjos del Cister amb la intenció de fundar el monestir a aquelles contrades amb la finalitat d’introduir noves tècniques de conreu i de desplegament pecuari per a tot el seu districte del llevant mallorquí. El monestir va ser bastit en el lloc que actualment anomenam la Possessió dels Monjos, entre Campos i Porreres, mentre que la Posada dels Monjos era a Campos. Nuno Sanç morí el 1241 sense descendència i les seves possessions passaren a la Corona. Posteriorment el 5 de setembre de 1309, el Batle general de l’Illa de Mallorca, autoritzat pel rei, canviava amb l’abat de la Real, Fr. Pere Dezcoll, les finques que l’orde tenia en el monestir del Monjos per les aigües i molins de la vall de Canet. Per tant el monestir dels Monjos deixà les seves funcions de docència agropecuària per raons encara no aclarides: tal vegada per manca d’interès dels monjos o perquè la necessitat d’instrucció agrícola ja no era necessària.
Els monjos del Cister romangueren en el monestir de Els Monjos de Porreres entorn a 70 anys. Per a poder localitzar la ubicació del monestir es va haver de senyalitzar de manera pràctica perquè la població no sabia llegir. Com indicaren el camí ?. Amb una Creu, que emplaçaren a Campos, a la sortida del camí que conduïa a Porreres. Així la població de la part sud, sud-est i part del llevant de Mallorca ho tenia més fàcil per a trobar el monestir. La gent acudia al monestir del Monjos Cister per aprendre diverses tècniques per a cultivar la terra, o per a consultar varietat de problemes que tenien per a poder conrear la terra que havia rebut amb els nous establiments.
L’any 1403, provocat per unes fortes pluges, hi va haver una inundació de Campos, que no afectaren a la Creu. L’aigua de la tempesta va ser conduïda, des del camí de Porreres, a través del conjunt dels actuals carrers Creu, Plaça, Convent i Santanyí per una banda, i, la dels camins de Ciutat i de l’Alqueria Roja, pel conjunt dels actuals carrers de les Estrelles, de l’Aigua i de la Síquia. Els dos conjunts de carrers eren unes vies assentades sobre dos torrents. Aquests torrents tenien la funció de fossat per a la seguretat de la nova vila, què en el moment de traçar-la havien emprat l’espai de planura existent entre ambdós torrents . Més endavant, el Procurador Reial, l’any 1555, autoritzà l’obertura del carrer Nou per mor del creixement urbanístic del poble i per reconduir les aigües en cas d’una nova inundació. Quan s’autoritzà l’obertura del carrer Nou, l’esmentat any 1555, es produeix un profund canvi social a la Vila, molts de pobladors de la zona de Es Palmer, pròxima a la mar, sol·liciten terres a Ses Comunes, ubicades al nord de la Vila, que eren més segures, i així estar al recés de la pirateria que afectava la zona més pròxima a la costa. Ben aviat uns modests edificis s’establiren entorn al Carrer Nou, que va ser perllongat per un camí fins a la zona de Sa Punta, convergint amb el camí de Llucmajor i, oficialment, es convertí en Camí Reial i, anys més tard, en Carretera Nacional. L’accés que tenia el poble, fins llavors, passà a anomenar-se “camí vell de Ciutat”. Per altra banda el camí a Porreres canvià la funció de camí carreter per ser un Camí Comarcal. La “Plaça de la Creu” es convertí en un creuer de camins. Així, era on es creuaven el camí reial que des d’Algaida manava a Santanyí i el camí que des de Sineu manava als Banys de Sant Joan de la Font-santa. Sorprèn que amb tants de canvis viaris la Creu continuàs en el seu lloc, encara els anys que havien passat des de que els monjos bescanviaren el monestir de Els Monjos per la Síquia de Canet.
Uns anys més tard, el 1583, trobam documentat com el mostassaf i altres persones adobaren aquest espai: “mes dareu al Honorable Onofe Ginard per quatorze jornals i mix de home qui han adobat les creus i la plassa de la creu del camí de Porreres” i “el mostassaf cobrà a raó de 5 sous i els altres a 4”. La Creu sempre tengué manteniment, cura i també ... maltractament com comprovarem més endavant.
Jeroni de Berard va escriure un llibre amb motiu del viatge que va fer entorn a l’illa de Mallorca i que titulà: “Viaje por la Villas de Mallorca”, datat l’any 1789, on hi publicà un plànol del nucli urbà de Campos, dibuixant, també, les creus de terme. La que ens ocupa està dibuixada al carrer de la Creu, on s’eixampla i forma la popularment anomenada “plaça de la Creu”. Posteriorment l’any 1810, data del croquis de la Vila de Campos de Francesc Talladas, també figura dibuixada aquesta Creu en el mateix lloc de Berard. On no figura dibuixada cap Creu és en el “Plànol Topogràfic del Terme Municipal de Campos” de Pedro Moreno Ramírez, agrimensor, que a finals del segle XIX aixecà una acurada planimetria. A la resta de planimetria consultada tan la de 1920 (Blai Garcias Rigo “Blai Copeo”), com la de 1931 (Carles Garau) o el mapa editat per Turisme Rural de Campos, fa uns anys, ja no hi figura perquè la Creu ja s’havia desplaçat, encara que tampoc figura al nou emplaçament del final del carrer Nou.
En el Ple de l’Ajuntament de Campos de 21 de juny de 1888, presidit pel batle Antelm Obrador es prengué el següent Acord que figura en el Llibre d’Actes de l’Arxiu Municipal de Campos (AMCP): “El concejal D. Juan Ballester y Oliver expuso a la consideración del Ayuntamiento lo beneficioso que resultaria para el hornato público de esta Villa que se urbanizara la plaza que resulta del cruce de las carreteras que de Algaida conducte a Santanyí la una y de Sineu a los Baños de San Juan la otra, en el punto denominado la cruz y delante del edificio que allí habita la família de D. Juan Ballester y Obrador. La Corporación de la conveniencia que resultaria para la población de ponerse en práctica el proyecto expuesto por el Señor Concejal citado, acuerda por unanimidad que se lleve a efecto dicha urbanización retirando al efecto la cruz que existe en el centro de la indicada plaza”. El projecte es va dur a terme i la Creu retirada perquè el 26 de juliol següent, en el Ple, sota la presidència del mateix batle Antelm Obrador, es pren l’Acord de fer les festes populars del “quince de agosto” a “la plaza denominada de la Cruz”
Que va ser de la Creu retirada de la plaça?. Tenim notícies uns anys més tard. En el Ple de l’Ajuntament del 10 de juliol de 1890, en Sessió Ordinària, amb la presidència del batle Antelm Obrador, on es pren el següent Acord (que només transcrivim la part que afecta a la Creu): “Se acordó igualmente se satisfacieran los pagos que se expresan á continuación con cargo a los capitulos del presupuesto que también se detalla ..... Capitulo 6º. Al encargado de los sillares de Son Grau por los recibidos para el zocalo de la Cruz del extremo de la calle Nueva, 57,50 pesetas. ....”. La Creu es traslladà al final del carrer Nou, just on comença la carretera a Llucmajor, damunt la parada que hi havia i que tenia la funció de desviar l’aigua de pluja, quan hi ha via fortes tempestes, cap a una rambla (actualment és una avinguda amb el mateix nom) i evitar les inundacions que cíclicament patia la zona urbana de Campos. És documentada a la fotografia anònima, adjunta a aquest treball, del 2 de març de 1924, on es pot comprovar la ubicació de la Creu i també que estava malmenada. Encara que és reparés, sembla que els problemes per aquest bé patrimonial continuaren. A la sessió ordinària del Ple de l’Ajuntament de 17 d’octubre de 1936, era batle Jaime Moll Ginard, es va prendre el següent Acord :”Se acuerda ordenar el arreglo de la Cruz que existia en la entrada de esta población al extremo de la calle Nueva la cual fue derribada y destruïda por mano criminal” (AMCP). En el Ple del dia 20 de gener de 1937, presidit pel batle Lorenzo Pizá Servera, es tractà: “El señor Alcalde dió cuenta a la Gestora de haber sido restaurada la Cruz que existia en la entrada de esta población en la carretera de Palma que había sido derribada alevosamente por mano criminal durante el tiempo de la dominación de la República. Enterada la Gestora acuerda conste en Acta su más profundo agradecimiento por haber podido ser restaurada dicho emblema religioso que honra el buen nombre de esta población y demuestra su azendado amor a la fe de Cristo.” (AMCP) . El mes de juliol de 1937, mesos més tard, s’aprovava en el Ple ordinari “la factura de diciembre de 1936 de Julian Mascaró para componer y muntar la cruz destruïda situada en el extremo de la calle Nueva, por 177,25 pesetas” (AMCP).
Entre els anys 1958 i 1959, per mor de la circulació dels automòbils, la parada va ser suavitzada fins gaire bé desaparèixer. La Creu va ser traslladada a la voravia de la cantonada del carrer Nou amb La Rambla, davant el número 94 del carrer Nou. El trasllat de la Creu es completà amb una farola, del tipus ferrandina, de quatre braços i cinc llums. Sembla que encara la voravia era ben ample, perquè el Ple ordinari de l’1 d’agost de 1960, presidit pel batle Gabriel Suñer Oliver, acordà: “A continuación y siguiendo el correspondiente orden de día, fue ampliamente tratado el asunto referente a la colocación de un busto del Pintor Càffaro junto a la Cruz de la Parada y en la plazoleta que hace dicha entrada. Despues de amplia deliberación se acordo que se hicieran gestiones sobre el montante econòmico a que ascendiria la realización de tal obra”(AMCP), desitg que no es va dur endavant, i la Creu va romandre, un parell d’anys, acompanyada de la farola.
A finals dels anys 90 del segle passat, amb motiu de la construcció de l’actual rotonda, es tornà a desplaçar la Creu al lloc on és ara, a la punta que formen els carrers de Palma i Nord, just davant el molí d’en Bujosa que és al rerefons.
Descripció de la creu
La Creu de sa Parada està sobre un suport o basament que disposa de tres parts ben diferenciades. La part inferior és de marès revestit de fulloles de pedra natural amb una alçaria de 16 cm. i que funciona a la manera d’un estereòbat continu que li serveix per superar les diferències d’inclinació del terreny natural. La part central és de peces de marès disposades en forma octogonal i té un retomb decoratiu que l’envolta al cap-viu de 10 cm. d’alçada i de profunditat, serveix per enllaçar amb la part superior d’aquest suport. La part superior es també de peces de marès que pren una forma piramidal còncava i octogonal. El conjunt amida 200 cm. d’altura. Com s’ha indicat és de marès de Son Grau.
La base és de marès, en forma tronco piramidal i còncava, seguint la pauta imposada pel suport que també és octogonal, es remata amb un anell rodó de 15 cm de gruixa. El conjunt amida 35 cm. d’alt.
El fust és una columna de marès llis en forma octogonal i composta de tres trams o peces. La part superior de la columna disposa d’un àbac per enllaçar amb el capitell. Amida 265 cm. d’altura.
El capitell , de 62 cm. d’alt, és de marès picador, de tipus Santanyí, també és octogonal. A cada cara del tambor hi ha sis figures sobre un pedestal (tres davant i tres darrera) i dos emblemes. Les tres figures de davant corresponen a Sant Benet, part central, a Sant Mateu, la seva esquerra i a Sant Jaume major o Sant Roc (sense el ca), a la seva dreta. Les tres figures de darrera corresponen a Sant Bernat de Claravall, part central, a Sant Pere, esquerra i a Sant Domingo de Silos, dreta. A banda i banda davall els braços de la creu hi ha un emblema “r”- què significa Regis o Reial - de l’Orde del Cister i, a l’altre costat, un altre emblema de devoció mariana propi d’aquesta mateixa Orde. El capitell acaba amb un apòfisi ample segurament per protegir les figures i es remata amb una escòcia per poder entroncar amb la creu on hi ha vuit àngels querubins.
La creu és de marès picador en forma de creu llatina amb terminacions en forma de medallons. Una corona de marès encercla tota la creu que representa a l’anvers una decoració de fulles d’acant i al revers de fulles de llorer. Amida 83 cm.
A l’anvers de la creu hi ha representat Jesús crucificat com a figura central. Al seus peus es representen les figures de Crist ressuscitat sortint d’una tomba i Maria Magdalena amb postura afligida. Als medallons (d’esquerra a dreta) la Verge Maria, un pelicà dins un niu amb els seus pollets i Sant Joan Evangelista. Al revers, com a figura central, la Verge Maria amb el nin Jesús als seus braços sobre una mènsula amb forma d’un àngel, que porta un filacteri (molt deteriorat i de difícil lectura) amb les dues mans. Als medallons hi ha la representació del Tetramorfs (l’àguila, l’àngel, el lleó i el toro), que representen els quatre Evangelistes.
El conjunt de la Creu de sa Parada amida 6,38 metres d’alçada.
