P2
Ubicació: Bisbe Talladas, 17
Datació: Abans de 1395.
Habitatge religiós alineat entre mitgeres a un lateral i confrontant amb els carrers Bisbe Tallades i Parròquia pel costat del jardí. Construït majoritàriament amb la tècnica de pedra en verd i carreus de marès per filades, amb coberta de teulada de doble vessant cap al frontis. Arquitectura popular i elements particulars afiliables a l’estil gòtic.
FAÇANA: De tres cossos sense línies d’imposta.
La planta baixa té un portal en arc de mig punt adovellat, de marès, i emmarcat amb el mateix material i un finestró cegat. El portal està desplaçat en un lateral creant una asimetria en la distribució dels vans.
Al segon cos hi ha dues finestres, una conopial i l’altra que en mostra reminiscències. Ambdues tenen ampi La conopial és del segle XV i l’altra té l’ampit del segle XVI o XVII. Ambdues tenen tres peces de marès a sota.
El tercer cos és un afegit posterior. Té porxo que tanca la façana amb pilars octogonals amb els vans cegat Els cantons de la façana són de pedra.
Al costat del portal forà hi ha un fermador de bèsties de ferro fus.
Adossat a la façana hi ha un mur corregut que tanca el jardí/hort de la rectoria. És de pedra en verd i fa esquena d’ase, en dues alçades.
Al cantó hi ha una estructura rectangular coberta en teula a dues vessats. L’entrada és un arc rebaixat. L’ús actual és la cotxeria.
INTERIOR: Planta rectangular i alçat de tres pisos. El cos de la planta baixa està definit per tres crugies, amb sostre cap al capcers de postam de fusta sobre embigat de llenyam garriguer i a escaire i de carreus de marès cap al frontis sobre embigat de llenyam garriguer i a escaire en el segon i tercer aiguavés.
Paviment de rajola de pols quadrangular. La paret de càrrega mitgera de la primera crugia s’obre amb un arc ansa-paner. La paret de càrrega mitgera entre el segon i el primer aiguavés arrenca sobre un arc ansa- paner encastat en les parets laterals. Des del vestíbul arrenca una escala de dos trams a escaire amb buc semicobert. L’espai de la segona planta està definit per dos aiguavessos coberts d’embigat de llenyam escairat i paviment de carreus de marès. El pis superior està dividit per un aiguavés cobert d’embigat de llenyam escairat i paviment de carreus de marès.
Parts de l’edifici datables en el segle XIV. Abans de 1395. Morfologia actual resultat d’intervencions i afegits realitzats en els segles XV, XVI, XVII, XIX i XX. Disposa d'un inventari de béns mobles fins al segle XVIII.
La primera notícia documental sobre la rectoria apareix en una declaració de béns efectuada per Gabriel Pons, rector de la parròquia de Campos, vers l’any 1395. La cronologia de l’actual portal d’entrada es situa entre 1456- 1470. Cap a l’any 1562, l’alçat de l’edifici estaria definit per dues plantes, mentre que la compartimentació espacial interior es dividiria en dos aiguavessos a cada pis. Probablement el solar que ocupa la propietat de rectoria es correspon amb les dimensions de parcel•lació establertes en la fundació de la vila de Campos.
BIBLIOGRAFIA:
REUS MAS, Gabriel, “L’antiguitat de la rectoria de Campos”, a Festes de la Mare de Déu d’Agost, Ajuntament de 1999, s.f.
