Còmedia, ballet i orquestra barroca: La música que farà ballar Campos… dissabte, 23 d’octubre

Dissabte 23 d’octubre a les 12h se representarà al Convent de Sant Francesc de Paula, “La música que feu ballar el Rei Sol”, un espectacle proposat per Ars Musicae i Pau Pascual a partir de la comèdia-ballet Le Bourgeois Gentilhomme, de J.B. Molière i J.B. Lully estrenada el 1670. Les entrades (12€) es poden recollir els dies 18, 19 i 20 d’octubre a l’Ajuntament de Campos.

> Informació històrica del Convent de Sant Francesc de Campos

En aquest espectacle, inclòs dins el CACIM, l’espectador s’endinsa en l’univers creatiu dels dos autor i en el seu imaginari. Durant l’intercanvi d’idees, debaten sobre les diferències socials i critiquen l’aristocràcia de l’època, però finalment, el vertader protagonista acaba sent l’amor en majúscules. La combinació entre les arts de la paraula, del so i del moviment es fusionen oferint una suggerent experiència. La dansa, que se’ns mostra en totes les seves possibilitats històriques, és la vehiculadora de les ànsies, és al·legoria de les diferents passions de l’ànima i, al mateix temps, al·legoria d’ella mateixa: arrossega tots els personatges al final de l’espectacle de la mateixa forma que agafa de la mà les emocions i els desitjos. La dansa se sincronitza amb la música com el text se sincronitza amb l’espai, i junts, espai, temps, música i dansa se sincronitzen amb el present. I és que el missatge de Lully no ens queda tan lluny de l’actualitat: «Que visqui l’amor en totes les seves formes i intensitats!» 

La “Música que feu ballar el Rei Sol” i Campos

Al final del renaixement i durant l’època del barroc tota la costa mallorquina es protegiria amb torres de vigilància i defensa contra “l’enemic turc”. Eren bastants els pobles que serien afectats per les correries dels pirates (Santanyí (1531 i 1546), Sóller (1542, 1561), Valldemossa (1545, 1552), Alcúdia (1551, 1558), Pollença (1537 i 1550), Andratx (1558, 1571, 1643), Artà (1611). A Campos mateix hi podem trobar exemples de torres de defensa, ja siguin a la mateixa costa (com la torre de Son Durí, del 1595, o com la desapareguda torre del Port de Campos, ara Colònia de Sant Jordi), a foravila (torre de Son Catlar i de Sos Julians) o al nucli urbà (com la torre del Marquès de Palmer, no gaire enfora de l’esglèsia on ens trobam ara). Setanta-cinc anys després de la construcció de la de Son Durí, Lluís XIV, amb un abric de brocat d’or recobert de diamants, rep Soliman Aga a la cort de Versalles amb els luxes dignes d’un gran ambaixador. Aquest -qui per cert, va introduir el cafè a França-, que era un simple emissari del sultà de l’Imperi Otomà es va mostrar completament indiferent a tot el fast i cerimonial enlluernador de la cort i en sortir va exclamar: “Al meu país, quan el Gran Senyor es mostra a la gent, el seu cavall està més ricament decorat que l’abric que acab de veure”. Va ser un escàndol. 

El 1670, ja sigui ofès per aquest fet o fascinat per tot allò que es referia al món “turc”, el Rei Sol comissiona la creació d’una obra de «turqueries» al·lusiu que combinarà música, dansa, teatre; és “Le Bourgeois Gentilhomme”. Els encarregats de dur-ho a terme seran Lully i Molière. Ja anteriorment Lully havia adaptat l’òpera -gènere sorgit a la Florència Medícea- als gustos musicals francesos desdibuixant la frontera recitatiuària pròpia de l’opera italiana. A més, amb Molière com a dramaturg, li donà un gir còmic, i donaren un gran pes als números dansats. D’aqueixa forma idearen el subgènere operístic conegut amb el nom de ComedieBallet. Le Bourgeois Gentilhomme serà la setena col·laboració entre aquells dos genis de la música i del teatre, juntament amb Pierre Beuachamp, coreògraf principal de la companyia de Molière i mestre de dansa de Lluís XIV. En ella, l’encant per l’element turc agafa volada i serveix per enganar Messieur Jordain, el burgès que vol esdevenir gentilhome. La “Marche pour la cérémonie des Turcs”, amb els seus protagonistes desfressats i maquillats, enlluerna Messieur Jordain i esdevé quasi paròdica. És quasi un “understatement” (una operació irònica), i és que enriure’ns d’una cosa ens pot servir per atenuar el respecte o la por que ens provoca. Que gaudiu de l’espectacle! 

Tot l’equip artístic ha treballat per acostar l’estètica del barroc al públic a través d’una visió innovadora que té també en consideració les fonts històriques. D’aquesta manera tant el maquillador com la sastressa, ja ens presenten els personatges com si fossin representacions al·legòriques a partir de les textures, les paletes de color i la transparència dels teixits. Com a exemples d’això, el personatge de Lucille va vestit de blanc com a al·legoria de la puresa, o també a l’escena dels sastres, aquests són representats per teles. La il·luminació principal manté l’essència de la teatralitat del segle XVII (la llum tènue i les penombres), però sovint s’empra un ventall cromàtic vistós i lluminós. La versió musical segueix de manera fidel els criteris d’interpretació històrics, tal com Ars Musicae ens té acostumats. Les coreografies són un repàs a la memòria de diferentes èpoques dansístiques, de vegades evocant-les com en el cas del telers -una clara referència a Loïe Fuller, com a pura imatge de la dansa-, o també recuperant les danses del barroc, com en el cas de la divertida Chaconne des Arlequins que incorpora fragments de la coreografia original ballada per Monsieur de la Montagne, ballarí de la companyia de Molière. L’Entrée des espagnols és una “riproposta” basada en el tractat d’Esquivel “Discursos sobre el Arte del Dançado” del 1642, i que representaria l’amor tendre. 

FITXA TÈCNICA
Producció: Ars Musicae
Dramatúrgia i direcció: Pau Pascual
Direcció Musical: Bernat Cabot
Intèrprets: Miquel Àngel Torrens i Pau Pascual
Ballarins: Sebastià Bover i Sandra Montesinos
Solista Soprano: Irene Gili
Solista Baix: Miquel Company
Vestuari i sastreria: Aina Moroms
Maquillatge i perruqueria: Jean Pierre Faivre
Escenografia: Jaume Vidal i Pau Pascual
Disseny de llums i tècnic: Daniel Noceda
Tècnic de so: Pere Estelrich
Disseny il·lustració: Melicotó S.L.
Fotografia i vídeo: Oriano Nicolau

MEMBRES ARS MUSICAE
Dessus de violon: Bernat Cabot, Jaume Aguiló, Alicia Domínguez, Toni Tudurí i Teresa Ripoll.
Haute-contre de violon: Aina Maimó, Caterina Cladera i Aurora Alcover.
Taille de violon: MªVictòria Sabater, Laura Natta i Magdalena Ramon.
Quinte de violon: Cristina Trenchs i Fabià Acosta.
Basse de violon: Enric Segura i Isidre Mateu.
Basse continue: Francesc Forteza (clavecí), Joan Pep Coll (basses de viole), Manel Martorell (guitarra barroca) i Pere Caselles (fagot).
Flautes traverso: Mª Antònia Melià.
Flauta de bec: Xesc Crespí.
Oboè: Joan Rodríguez.
Percussió: Jaume Roig