X5
Tipus: Creu de Terme, a l’entrada del poble, amb la funció inicial de senyalitzar el límit entre la jurisdicció urbana i la jurisdicció forana
Titular: Patrimonial públic, ubicada a un espai de domini públic i ús públic
Títol: Creu d’en Verdera
Classificació: Mobiliari religiós popular
Tipologia: Devocionari
Ubicació: Carrer de ses Estrelles, confluència amb els carrers del Camí de Mar,
de l’ Aigua i de la Ràpita.
Matèria: Marès
Datació: 1937, substitueix una Creu del s.XIII.
Descripció estructures:
Suport: Marès arrebossat,
Base: No en disposa
Fust: Marès llis en forma octogonal
Tambor: Marès llis en forma octogonal i a cada cara té una decoració diamantífera.
Creu: Marès llis en forma de creu llatina. Els extrems són trilobulats. Decoració diamantífera i un Crismó.
Nota històrica:
Creu de Terme que senyalitzava l’arribada al poble pel Camí vell de Ciutat. Alhora que és la cruïlla de camins en direcció a Porreres, a Palma, a Llucmajor (per Ses Sitjoles i Son Marrano) i a la Ràpita (Ran de Mar).
Estat de conservació actual: Bona.
Ara hi és!, ara no hi és!
es mou i no té cames ni peus,
és nova de trinca, vella no és,
Que és?
La resposta a aquesta és la endevinalla és: la Creu d’en Verdera.
Hem de creure i pensar que des de l’any 1300 o uns anys posteriors hi havia una Creu de Terme per delimitar la jurisdicció urbana de la jurisdicció rural, Pel pas del temps o pel desconeixement de la seva funció, podria haver estat enderrocada i ignorada.
Jeroni de Berard va escriure un llibre amb motiu del viatge que va fer entorn a l’illa de Mallorca i que titulà: “Viaje por la Villas de Mallorca”, datat l’any 1789. Publicà un plànol del nucli urbà de Campos, dibuixant, també, les creus de terme. Una d’elles, està dibuixada a continuació del Camí vell de Ciutat just on comença el carrer de l’Aigua. Pel detall del dibuix es pot comprovar que la creu és pròxima o adossada a una casa. No és aïllada com les altres quatre creus del nucli urbà que dibuixa. Aquesta casa és la que actualment anomenaríem de “Can Verdera”, per això, probablement, la Creu pren el nom d’on estava adossada.
Posteriorment l’any 1810, data del croquis de la Vila de Campos de Francesc Talladas, no figura dibuixada la Creu d’en Verdera, mentre que si hi figuren les de “sa Parada”, “des Pou Nou” i “d’en Palleta o Noreta”. Tampoc figura dibuixada en aquest croquis la Creu dels “Tres Molins o d’en Valero”.
No figura dibuixada cap Creu en el “Plànol Topogràfic del Terme Municipal de Campos” d’en Moreno, agrimensor, de finals del segle XIX, així com la resta de planimetria consultada de 1920 (Blai Garcias Rigo “Blai Copeo”), de 1931 (Carles Garau) i el mapa editat per Turisme Rural de Campos fa uns anys, també ignora l’existència d’aquests elements urbans singulars.
A la literatura trobam un cita sobre la Creu d’en Verdera a Campos, pinzellades històriques, de Gabriel Reus Mas (Campos 2006). “Era el carrer de l’entrada dins el poble, con indica la situació de la Creu d’en Verdera, de l’original de la qual en queda ben poc, de manera que no basta per a fer-se idea de com era quan la construïren. Pareix que, essent la que es situava en el camí de Ciutat, havia de ser la més important. De la del Pou Nou podem dir que s’ha quedat com la de d’en Verdera sols amb el tambor antic i tota la resta fou reconstruït modernament”. En Miquel Roig “Lluis”, en el seu llibre “Miscel·lània Campanera”, també manifesta quelcom semblant: “és una llàstima no poder-se fer la idea de com era aquesta Creu quan la construïren, ja que sembla que hauria d’ésser la creu més important per ser la que estava en el camí que arribava des de Ciutat al nostre poble”.
Mentre en el Catàleg dels Béns Patrimonials de l’Ajuntament de Campos es manifesta que: “el dia de la Mare de Déu d’Agost és engalanada i va ser moguda del seu lloc original uns cinc metres des de la cantonada del carrer de l’Aigua a una placeta de nova construcció situada en la confluència del carrer Estrelles amb el carrer Camí de Mar”, per bibliografia empra la “Miscel·lània Campanera” de Miquel Roig “Lluis” de 1999.
La revista L’Ignorància del 13 de setembre de 1879, a l’apartat de Xeremiades manifesta: “A Campos segons notícies, també los va divinament. La pobría qui roba allà ahont pot, per omplirse la panxa de qualque manera; fadrins esburbats que toman a pedrades ses creus de pedra de com entram à la Vila: s’Ajuntament qu’allarga carrerons y los estreñy, segurament perquè tothom vaja més dret; sa gent de feina, mans plegades....En rude: à n’es Campanés, per està bé de tot, no los manca res de tot quan tenen.”
El Ple ordinari de data 20 d’octubre de 1906, presidit pel batle Lorenzo Mas, acordà: “Luego después se acordó colocar la cruz llamada vulgarmente den Verdera que está situada ahora al empezar la calle de la Rapita; en el centro de la plazoleta que existe a la entrada de la calle de las Estrellas que empalma con el camino viejo de Palma”.(AMCP). Uns anys més tard, el 14 de desembre de 1918, el Ple ordinari, presidit pel batle Guillermo Bennáser, acordà: “Se acordó autorizar al encargado de la carretera que desde Felanitx conduce a la Rapita, para acopiar piedra en la plaza de la Creu d’en Verdera.”(AMCP). Aquest darrer acord posa en evidència de què no hi havia Creu, l’havien tornada a enderrocar.
Amb la Creu d’en Verdera enderrocada aprofità en Damià Obrador Coent per aixecar l’actual, bastida per l’escultor Juan Serra (autor de la Creu dels Tres Molins) en el taller del carrer de Sant Pere Nolasc de Palma. Això era l’any 1937. No tornam tenir notícies oficials d’aquesta Creu fins l’octubre de 1957, amb motiu de l’asfaltat del carrer Estrelles, motiu que permet al batle Gabriel Suñer Forques presentar una proposta el dia 10 de febrer de 1958, al Ple que no aprovà: “Fué presentada la moción de presidencia relativa a la instalación de un jardincito junto a la Cruz de termino instalada en el cruce de las calles Estrellas, Jose Antonio, Agua y Rápita, quedando pendiente de estudio”(AMCP). No va ser fins dos mesos més tard, el 25 d’abril de 1958, que el Ple acordà: “Fué acordado por unanimidad llevar a término el arreglo y adecentamiento de la plazoleta de la calle Estrellas con un jardincito junto a la cruz”(AMCP).Per això la Comissió Municipal Permanent del mes de maig aprovà “la cuenta de la relación de jornales realizados en el arreglo y reparación de caminos, Curia Rotge y plazoleta Estrellas, durante la semana del 5 al 10 de Mayo, cuyo importe es de 710’00 ptas.” y el 4 de juliol següent: “Fué aprobada para su abono a Pedro Ollers por baldosas y diverso material de construcción para plaza Estrellas, 562’34 ptas.” i “a Damian Vadell Adrover, por importe del cemento empleado en las obras de “Creu de’n Verdera, 744’00 ptas.”
El 1958 hi ha constància documental fotogràfica de la inauguració del jardí de l’actual Creu. Era batle el Sr. Gabriel Suñer Oliver ”Forques” i els padrins foren un nin - Pere Joan Miró Melero de 9 anys - i una nina – Maria Burguera de 5 anys - que vivien en el carrer de ses Estrelles. Aquest projecte contemplà deixar la Creu en la mateixa alineació dels carrers de Camí de Mar i de la Ràpita. Entorn a l980, es va procedir a traslladar la Creu, des de l’emplaçament on l’havia plantada la reforma de 1958, més a l’interior del carrer Estrelles, desplaçant-la devers 5 metres. En el seu lloc es va posar una farola d’enllumenament públic. També es va treure un banc prefabricat, de la reforma del 58, perquè es considerava que era un lloc perillós per l’augment del trànsit de vehicles i no era compatible amb l’ús d’esbarjo públic. Finalment uns anys més tard, de la dècada dels 90, un accident de trànsit, un topada d’un cotxe contra la Creu l’enderrocà un altre pic. Va ser reconstruïda per un picapedrer local, realitzant un treball molt ràpid i deficient d’execució, fet amb presses. Del resultat el fust i la creu no estan a plom, tomben cap a un costat.
Descripció de la creu
Aquesta Creu d’en Verdera està sobre un suport o basament de forma octogonal d’1,50 cm. d’alçada. Executat amb dos tractaments d’arrebossat diferents segons sigui la part inferior, que és vertical, o la part superior, que és inclinada per escórrer l’aigua de pluja. La part inferior és gratellosa i decorada a cascuna de les vuit cares amb una fornícula poc profunda que li dona un aspecte gràcil; mentre que la part superior és formada per vuit triangles equilàters, de 53/55 cm cada costat, coberts de morter eixalbat.
El fust descansa sobre el vèrtex superior de la unió dels triangles. Té la forma octogonal que imposa la base. Està molt adobat, sobre tot des de l’accident de trànsit de la dècada dels anys 90.
El capitell és de secció octogonal amb decoració, a la part central, d’una filera de diamants a cadascuna de les vuit cares. El diamant, per les seves característiques incomparables, ha suscitat sempre una simbologia noble: sobirania, incorruptibilitat, sapiència i fermesa. Dins aquest conjunt teòric el diamant era consagrat en la mesura en què, segons l’orde mineral, encarnava aquestes essències.
La creu és de marès picador en forma de creu llatina: un braç més llarg que els altres tres. Les quatre parts o braços de la Creu presenten, en el centre, la mateixa decoració diamantina del capitell. Els extrems son trilobulats. Al nus hi ha un Crismó, un monograma de Crist inventat en els primers anys del Cristianisme per representar-lo i no caure en la idolatria (no es possible idolatrar un signe) que pren per base la paraula “Xristos” , llatinitzada del grec, ja que en aquest idioma les dues primeres lletres gregues són XP (que es pronuncien la X(ji) i la P(ro), i que en llatí són CR, que són es dues primeres lletres del nom Crist. Mesura total és de 3,50 metres d’altura.
Tota la Creu és un manifest de representacions figurades, tan present a moltes obres religioses i al·legòriques com la present, perquè molts dels símbols que apareixen tenen un significat obscur però també simbòlic. En el segles XVII i XVIII eren els pintors que empraven aquesta tècnica al·legòrica. En els segles següents (XIX i XX) es emprada pels artistes de totes les tècniques plàstiques. Aquí en tenim un bon exemple. El cas de la creu és l’exemple més palpable: l’X, la flor de Llis i els diamants, o sigui Crist: la sobirania, la incorruptibilitat, la sapiència i la fermesa.
