P5
Ubicació: Convent
Datació: 1608-1734
Dependències del Convent de l’orde dels Mínims sota l’advocació de Sant Francesc de Paula. Són d’arquitectura popular, amb elements puntuals adscribibles als estils gòtic, manierista i barroc. La cronologia constructiva de les dependències conventuals es situa entre 1608 i 1660 (ca.) A partir de 1845 i fins ben entrat el segle XX, es produeixen un seguit de reutilitzacions de les dependències conventuals que desvirtuen i alteren, modifiquen o destrueixen de forma irreversible, parcialment o total, la morfologia original de la construcció. Tal és cas de les cel•les de l’edifici anterior, la columnata del claustre, el celler, les cel•les, la cuina i el refectori de l’edifici interior, les cavallerisses o l’hort. Paral·lelament es produeix la venda i conseqüent segregació de part dels terrenys i edificacions units a les dependències conventuals, com el passatge d’accés a l’hort i les cavallerisses. Altres elements, com la sínia, documentada en el segle XVII, han desaparegut. El darrer ús que varen les dependències conventuals fou el de caserna de la Guàrdia Civil, van romandre en l’edifici des del mes d’abril de 1876 al maig de 2000.
FAÇANA: Principal. Carrer Convent. Molt sòbria excepte el portal d’entrada. Presenta una alçada de dues plantes. La primera està articulada per set finestres rectangulars. Les sis que s’obren al carrer Convent presenten mesures uniformes, estan construïdes amb blocs irregulars de pedreny i ampit motllurat del mate material. La setena finestra, oberta a la placeta de l’església conventual, difereix de la resta quan a material i formes. A sobre de la segona i setena finestres -fent la lectura d’esquerra a dreta- es disposen sengles teuladets. El cos inferior està articulat per una portalada monumental afiliable al gust manierista bastida amb carreus irregulars de pedreny. Constituïda per un arc de mig punt amb motllura de bocell, dues línies d’imposta amb motllura en forma de gola separen l’arc dels brancals abocellats en els caires. Està flanquejada per un finestró i una finestra en el costat esquerre i una altra finestra i un portal en el costat dret. Parament mural de pedra en verd amb una capa d’arrebossat, essent la del terç inferior més barroera que la que s’estén fins a arrencament de la cornisa.
Lateral. Carrer Pare Alzina. Parament mural de pedra en verd, portal amb arc ansa-paner rematat per un escut amb l’emblema dels Mínims, Charitas, i la probable data de construcció, 1717.
INTERIOR: Edifici confrontant amb el carrer Convent. Planta rectangular i alçat de dos pisos amb coberta d teulada de doble vessant cap al frontis. El cos de la planta baixa està compost per una crugia amb sostre de volta d’aresta, dividida en dues habitacions laterals, corresponents a tres antigues cel•les, i un vestíbul d’entrada central amb una clau de volta que presenta l’anagrama de Crist (IHS). El pis superior està dividit per dos antics habitatges amb sostre de volta d’aresta i cel ras.
Claustre. De planta i alçat rectangular asimètrics i irregulars. Ocupa una posició centralitzada respecte als dos edificis que constitueixen les dependències conventuals. El primer pis es defineix per una columnata de secció octogonal sobre basament que suporta una seqüència de dotze arcs d’ansa-paner motllurats en la fletxa, sobre els quals s’aixeca un parament de carreus de marès articulat per onze finestres situades sobre el vèrtexs dels arcs. Adossada a la paret mitgera de l’església s’aixeca una escala de dos trams a escaire, de buc obert el primer i tancat el segon.
L’edifici confrontant amb el claustre i l’hort presenta planta rectangular i alçat de dos pisos amb coberta de teulada d’un sol vessant cap el frontis i terrat. La planta baixa està composta per un cos de dos aiguavessos de tres crugies amb sostre de volta d’aresta, els dos primers presenten amplades diferents i es corresponen amb l’antiga bodega, mentre que el tercer es correspon a l’antiga cuina conventual. Un passadís central separa aquest cos del segon, ocupat per un antic habitatge amb sostre d’embigat de llenyam escairat. Una escala monumental a la catalana dóna accés a la planta superior, compost per tres antics habitatges amb sostrat d’embigat, separats per un passadís cobert de volta d’aresta. L’embigat de l’habitatge confrontant amb el claustre és de llenyam abocellat, mentre que el situat en la part posterior és de llenyam escairat.
Antic hort. Annex al cos interior està tancat i separat dels edificis veïns per un perímetre de parets de pedra en verd.
BIBLIOGRAFIA:
ROSER VIDAL, Guillem / GINARD ADROVER, Sebastià, Memòria de l’estudi historicoartístic del Convent dels M (inèdit).
ROSER VIDAL, Guillem, <<La recuperació del claustre del convent de Sant Francesc de Paula de Campos>>, a convents i monestirs, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 2004, pàg. 181-191.
