El Cant de la Sibil·la és una tradició popular de l'Edat Mitjana que es representa a Mallorca durant la Nit de Nadal. És un drama litúrgic que pronostica l'arribada del Messies i la fi del món. La seva singularitat i rellevància dins l’imaginari col·lectiu dels mallorquins, el seu caràcter de representació ritual lligada a un temps, Nadal, i a un territori, Mallorca, així com les seves característiques úniques, van fer que l’any 2004 el Consell de Mallorca el declaràs Bé Immaterial d'Interès Cultural i l’any 2010 la UNESCO el proclamàs Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
El seu llegat i transmissió oral fa que, en haver estat passat de generació en generació durant tants de segles, hi pugui haver múltiples versions amb petites i grans diferències entre elles. La campanera, tan divergent de les altres, és única en el Món. Segons l’investigador Francesc Vicens el cant de les Matines campaneres “es caracteritza musicalment per dues raons: pel que fa a la tornada o introducció, es caracteritza per una melodia construïda estrictament per graus conjunts amb dibuixos ascendents i descendents suaus i per tenir un gran melisme al final de cada segment. Pel que fa a les estrofes, el primer segment està caracteritzat per l'alternança del salt melòdic dins la melodia; en canvi, el segon segment es desenvolupa per graus conjunts.”
L’organista i prevere campaner, Mn. Guillem Bennàsser, dameto, defensava la teoria que la versió campanera podria ser la que s’acostàs més al cant primitiu medieval, ja que les altres partitures, musicalment més florejades, s’haurien escrit sobre una melodia originalment més plana com la nostra. Sigui com sigui és tot un orgull escoltar El Cant de la Sibil·la a les Matines de Campos.
Església de Sant Julià | Matines 2015 | Foto Guillem Moranta