X4
Tipus: Creu establerta per culte de latria, especialment per a la consagració del camp i dels seus fruits. Des de 1937 és una creu ornamental.
Titular: Patrimonial públic, ubicada a un espai de domini públic i ús públic
Títol: Creu d’en Valero (també dita dels Tres Molins pel lloc on està ubicada).
Classificació: Mobiliari popular.
Tipologia: Devocionari.
Ubicació: Plaça dels Tres Molins (bifurcació de la carretera a Santanyí i el camí del Palmer).
Matèria: Marès.
Datació: La primera creu és de l’any 1549. L’actual data del 18 d’abril de 1937
Descripció de les estructures de la Creu actual (1937):
Suport: Descansa sobre una base de forma octogonal feta de marès revestit de fulloles de pedra natural.
Base: Base de carreus arrebossats amb una capa de ciment. És octogonal, segons ja ha imposat el suport. Té forma piramidal escalonada amb tres escalons.
Columna: De marès picador, tallada en secció octogonal. La base és àtica, el fust és llis i a la part superior disposa d’un astràgal juntament amb altres elements escultòrics. Centrat en altura, a la cara anterior del fust, hi ha un escut que es suposa és un escut d’època del Municipi de Campos.
Capitell: De marès, també octogonal. Al tambor, part central, hi ha vuit figures sobre un pedestal i dins una fornícula.
Creu: Creu llatina de braços rectes acabats amb florons i decoració vegetal entre el braços. Hi ha representat a la cara anterior Jesús crucificat, mentre que la cara posterior és llisa i sense cap ornamentació.
Nota històrica:
La primitiva creu datava de 1549, és la creu que s’emprava per actes religiosos d’acció de gràcies i de benedicció del camp i dels seus fruits, això és feia dues vegades a l’any: el 3 de maig i el 7 d’octubre.
L’actual creu data de l’any 1937, és una Creu de Terme ornamental
Estat de conservació actual: És bona.
En el catàleg de Béns Patrimonials de Campos elaborat per G. Roser (2006), menciona que “data de 1549 i que fou enderrocada l’any 1933. L’actual creu, de marès i de paredat en verd, és una reproducció del 1937, obra de l’escultor Joan Serra”.
La Creu de l’any 1549 (fins 1933)
La primera Creu d’en Valero, ubicada al sud-est del casc urbà de Campos, va ser bastida l’any 1549. El 10 de març d’aquell any el mestre picapedrer Francesc Ginard va rebre 5 lliures i 5 sous corresponents a 17 jornals i mig que necessità “a fer la Creu d’en Valero a raó de VI sous el jornal”. Intervengueren també en Cosme Gil, Gregori Vedell i Francesc Garcia. “Aquest rebé 4 lliures i 10 sous “i són per una clau ha tallada de pedra de Santañy la qual ens ha a donar per la isglésia i per un creuer nos ha donat per la creu dita den Vualero que havem adobada”, segons escriu Ramón Rosselló Vaquer a la Història de Campos, vol. primer, 1977.
El 15 de novembre de 1891, l’Ajuntament de Campos prenia el següent acord: “Luego despues se acordo recordar por segunda vez a la primera autoridad Civil de esta Provincia, los males y desperfectos ocasionados por las lluvias torrencials ultimamente acaecidas” (AMCP). Eren moments que els Consistoris només eren gestors del territori municipal i les decisions depenien de Govern Civil de la província.
Miquel Roig Adrover, cronista oficial de la Vila, al programa de festes populars de la Mare de Déu d’Agost, escriu un article on, entre altres coses, explica que la creu va “ser bastida al capdavall del carrer de Santanyí, que segons antiga tradició, dita via va ser traçada per damunt el llit d’un torrent, travessant l’antiga vila, i que un any, al començament de la centúria, esdevingué una colpidora torrentada, remolcant tot quan trobava de front al seu desbordament. La impetuositat de les aigües solcajant el jaç de la voravia, negava els carrers i les cases del seu curs. Segons em contava el meu padrí, les aigües enterbolides, sobrepassaren el nivell de l’emplaçament de l’esmentat monument, car, per damunt l’esplanada, hi va deixar una “corterola” que des del començament del carrer Nou, proper a Sa Parada, la correntia la transportà amb velocitat de terbolina - sobrepassant els set graons – la deixà a la redorça de la placeta de l’antiga creu”. Probablement la crònica de Miquel Lluís fa referència a la ploguda de 1901. Per altre banda, el fotògraf Toni Vidal Mas, home popular, conegut per la gent de la seva generació amb el sobrenom d’en Toni es Retratista, fou l’autor d’una fotografia que captà amb l’objectiu de la seva màquina Kodak, el record gràfic de la silueta de la Creu, on es pot apreciar tot el que Miquel Roig ens havia contat abans.
D’aquesta crònica d’en Miquel Roig i de la fotografia de Toni Vidal, es desprèn que el monument tenia una base escalonada de 7 escalons que tenien forma semicircular i estaven franquejats per dos marges que convergien a la creu. Entre la creu i el camí del Palmer es formava una esplanada. Era el punt on arribava la processó del Rosari de L’Aurora, organitzada per la Confraria del Roser, que després d’haver beneït el camp i els seus fruits, retornava a l’església. El res d’aquest rosari penitent es començava abans de trenc d’alba. Hi havia gent a favor i d’altres n’eren detractors, circumstància què moltes vegades, aquests resos del rosari, acabaven en “batalles campals”. Per això s’encunyà la dita: “això ha acabat com el rosari de l’aurora”, que es diu quan un fet o negoci ha acabat amb disgust i de males maneres.
Jeroni de Berard va escriure un llibre amb motiu del viatge que va fer entorn a l’illa de Mallorca i que titulà: “Viaje por la Villas de Mallorca”, datat l’any 1789. Publicà un plànol del nucli urbà de Campos, dibuixant, també, les creus de terme.
La creu de terme que ens ocupa no hi figura. Francesc Talladas, en el plànol o croquis del nucli urbà de Campos de 1810 (biblioteca de Can Cosmet) tampoc dibuixà aquesta creu. No figura dibuixada cap Creu en el “Plànol Topogràfic del Terme Municipal de Campos” d’en Pedro Moreno Ramírez, agrimensor, que aixecà una acurada planimetria de tot el terme municipal de Campos a finals del segle XIX. La resta de planimetria consultada: “Plano Topográfico del Término de Campos” de Blai Garcias Rigo “Blai Copeo” de 1920; el “Pla Urbà de Campos” atribuïble a l’arquitecte Carles Garau, de 1931 i que va ser emprat posteriorment per alineament dels carrers, sobre tot els nous; i el mapa turístic del municipi de Campos editat per Turisme Rural de Campos fa uns anys, també ignoren l’existència d’aquest element urbà singular, tan la primitiva Creu de 1549 com la nova de 1937, segons el moment de redacció de la dita planimetria consultada.
En el treball presentat per J. Bauzà, A. Ginard i A. Ramis a les Segones Jornades d’Estudis Locals de Campos –2 i 3 de novembre de 2018- sobre “sis aproximacions gràfiques al casc urbà de Campos a la segona meitat del segle XVIII”, adjunten tres plànols de visura, realitzats els anys 1776 i 1779, on hi figura gràficament la creu de 1549 que descrivim en aquest article.
La primigènia Creu ocupava un turonet o pujolet que estaria ubicat a la illeta que actualment formen els carrers dels Ametlers, de Provença, de l’avinguda de Nicolau Oliver Fullana i de la plaça dels Tres Molins. Hi havia ganes d’urbanitzar la zona per la proximitat a l’estació del Tren, però la Creu era un obstacle. En tenim testimoni per les Actes de Ple de l’Ajuntament. En el del dia 24 de setembre de 1926, era batle Bartolome Mas, es tractà: “Se presentó en pleno para urbanizar una finca que Don Damian Mesquida posee en esta villa situada entre el camino del Palmer y la carretera que desde Sineu conduce a los Baños, ofreciendo ceder al Ayuntamiento los terrenos desde la Cruz hasta la primera calle transversal a condición de que se le de la rasante y se le haga el afirmado de la calle, estando conforme el Ayuntamiento” (AMCP); i el del 3 de març de 1932, era batle Cosme Prohens: “Se presentó una suplica del vecino Julian Ballester Bujosa interesado que el Ayuntamiento acuerde el desmoronamiento del terraplen que existe en la esquina de la calle de Santañy con la Ronda por ocasionarle muchos perjuicios, enterado el Ayuntamiento y discutido dicho asunto acuerda en principio desmoronarle lo que sea necesario a fin de que puedan arrimarse a la casa con el carreton, interin la Comisión examine solucionar el terreno la forma que crea mas conveniente para llevar a efecto dichas obras.” (AMCP)
S’aprofità l’ocasió quan un grup de joves, un vespre del mes d’abril de l’any 1933, enderrocaren aquesta Creu, els quals dues setmanes més tard també ho feren amb la Creu de Sant Blai. El 10 d’octubre de 1933, el Ple ordinari tracta com a punt de l’orde del dia un escrit de trenta campaners y acordà: “Se presentó una instancia suscrita por varios vecinos de esta villa pidiendo al Ayuntamiento se les autorize para construir en el mismo sitio y por suscripción popular un nuevo monumento similar al recientemente derribado y profanado. Enterado el Ayuntamiento acuerda consultarlo al Excmo. Señor Gobernador y si da su conformidad, por parte de este Ayuntamiento no hay inconveniente alguno en concederles la autorización que solicitan siempre que se edifique en el lugar y condiciones que se señalan en el plano del casco de esta población” (AMCP). El text de l’escrit dels veïnats és el següent: “Que respectuosa y energicamente protestan del atentado cometido contra el monumento representativo del signo de nuestra redención enclavado desde fecha antiquíssima en el cruce de la carreteras de Santañy y la Barrala a la salida de la Villa y solicitan autorización para construir en el mismo lugar y por subscripción popular un nuevo monumento similar al que se ha tumbado y profanado”. En el mateix Ple del dia 10 d’octubre de 1933, es tractà un segon tema relacionat amb la Creu que s’aprovà: “Manifestó el Secretario se habia presentado en la Secretaria el señor Cura Economo de esta villa suplicandole manifestase al Ayuntamiento que veria con gusto acordase depositar en la casa Rectoria en calidad de custódia la Cruz que ha sido derribada en el extremo de la calle de Santañy. Enterado el Ayuntamiento acuerda acceder a dicha petición.” (AMCP).
Cinc dies més tard, el dia 15, la revista Foch i Fum, publicà un article de l’anarquista Miquel Moll Mas que titula “Me inculpan y yo tan tranquilo”. Popularment l’inculpen de l’enderroc de la Creu d’en Valero o dels Tres Molins i 15 dies més tard de la Creu de Sant Blai per les cròniques que publicava . La revista/butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, del mes d’abril de 1938, informa que “fueron destruidas dos cruces de piedra de término, obra las dos del siglo XVI y una de las cuales ha podido ser reconstruïda. La otra cuyos fragmentos se remitieron al Museo Provincial de Bellas Artes instalado en la Lonja, ha sido substituïda por una nueva, cambiando con desventaja artística su emplazamiento”. Si analitzam el que afirma la Societat Arqueològica Lul·liana hem de manifestar que estan confosos: la única Creu més sencera és la d’en Valero i la que no es va poder reconstruir va ser la creu de Sant Blai que degué quedar desfeta. Exactament, l’any 1935, el Governador Civil de Balears va adreçar un ofici a l’Ajuntament de Campos què li manava que la Creu depositada a la Rectoria l’any 1933, any del seu enderrocament, l’havien de traslladar al Museu Provincial de Belles Arts. Eren temps de la Segona República, presidida per segona vegada per Niceto Alcalà-Zamora y Torres, on imperava un cert sentiment anticlerical. L’hereu del Museu Provincial de Belles Arts és el Museu de Mallorca que ha reconstruït la Creu d’en Valero en el pati i conserva un fragment de la Creu de Sant Blai.
-Com era aquella primera Creu d’en Valero?: Estava enlairada damunt un turonet cap el sud-est del casc urbà, aïllada i absenta, a la bifurcació del carrer del Palmer i el carrer de sant Blai (abans carretera de Santanyí). Cap a ponent del monument, per pujar dalt del turó, hi havia una escala de set escalons de carreus (marès) en forma semicircular. A banda i banda dels escalons hi havia dos marges per a contenir la terra i pedres de la marjada i evitar les esllavissades. El conjunt de turó i escala feia de suport a la Creu.
La base és octogonal, piramidal, amb tres escalons de carreus.
El fust, és una columna crucífera de forma octogonal, imposat per la base. A la part inferior té tres motllures, amb unes petites copades entre elles i, també, per enllaçar aquestes amb el fust. A la part superior un astràgal: una motllura convexa de perfil semicircular que abraça la columna en la seva unió amb el capitell.
En el tambor, part central del capitell, quatre figures i quatre escuts del municipi de Campos intercalats un a un. Les quatre figures corresponen a Sant Blai, Sant Joan Baptista, Sant Julià i Santa Basilissa. Els sants estan sobre un petit pedestal. El tambor és rematat amb un astràgal semblant al del fust
La creu, és una creu llatina. A la cara anterior està representat el Sant Crist (molt malmès perquè li manca la part inferior del cos des de la cintura). A cada cap de la creu hi ha representats la Verge Maria a la dreta de Jesucrist, sant Joan evangelista a l’esquerra i a la part superior una cigonya dins un niu. A la part posterior de la creu hi ha la Verge Maria i cada cap està acabat amb els símbols tradicionals dels següents evangelistes: un àngel (Mateu), un àguila (Joan) i un bou (Lluc). Manca el lleó (símbol de Marc). Podria ser un tetramorf però és incomplert, o bé perquè el lleó mai va ser incorporat o per malmenades que hagi sofert d’ençà l’any 1549. Algunes parts encara conserven restes de la policromia original.
El lector haurà reparat que quan hem descrit el suport hem emprat verbs en temps de pretèrit, mentre que en la descripció de la Creu empram verbs en present. Per què?. Perquè aquesta Creu està exposada a Palma, a l’actual Museu de Mallorca, en el carrer de la Portella, en el seu patí, just a l’entrada, on es pot contemplar. El conjunt està molt deteriorat pel pas del temps i per les vegades que va poder ser malmenat i enderrocat. Es poden veure les parts descrites i les que encara conserven la policromia original.
La Creu actual de 1937
Desconeixem si la carta signada pels trenta campaners tengué resposta de l’Ajuntament, no hem trobat cap resposta definitiva. Però pels fets que contarem a continuació, demostren que tengué poc o nul acolliment a nivell municipal i provincial. Per ventura hi va influir, a més, la turmentosa situació política que es va viure el quinquenni següent.
El Pla Urbanístic dissenyat el 1931 per l’arquitecte Carles Garau, encarregat i aprovat l’any 1935 per la Sub-Comisión Provincial de Sanidad i per l’Ajuntament de Campos, preveia un espai ampli a la bifurcació entre la carretera de Santanyí (avui carrer de Sant Blai) i el camí des Palmer (avui carrer amb el mateix nom). Aquesta punta formava un triangle que la base seria la prolongació dels carrers dels Ametlers i del Carbó avui ocupat per un parc infantil.
Per arribar al punt d’enllestir l’actual plaça dels Tres Molins i la implantació de la Creu, el camí es llarg, si bé sempre defensat pels polítics municipals encara que de diferent ideologia política que imposà el transcurs del temps. Tota la informació s’ha aconseguit per la recerca a l’Arxiu Municipal de Campos (AMCP).
El 1933, era batle de Campos Cosme Prohens Xorc, del partit des Centro, (1931-1936). Època de la Segona República. El Ple ordinari del 24 d’octubre de 1933, acordà: “Se acordo autorizar a la Comisión de policia urbana para que proceda al desmonte y urbanización de la calle de Ronda nº 2 y plazuela donde se hallaba la cruz entre la calle letra A y calle letra B”(AMCP). Un mes més tard, el Ple del dia 31 d’octubre de 1933, acordà: “Se acuerda dar a destajo el desmoronamiento o excavación de las tierras de la calle de Ronda numero - hasta el nivel de la rasante que debe tener segun el plano, siendo de cuenta de este Ayuntamiento el importe de la dinamita que se necesite y el llevarse los escombros, manifestando el señor Alcalde se le habia presentado una oferta para efectuar dichos trabajos por la cantidad de mil pesetas. Enterado el Ayuntamiento acuerda facultar a todos los Concejales para que hasta el dia dos del proximo Noviembre procuren averiguar si hay algun otro individuo que quiera efectuar dichos trabajos con mejor proposición para el erario municipal y en su caso que se de cuenta al señor Alcalde.”(AMCP). Finalment el Ple del dia 9 de novembre de 1933, acordà:”El señor Alcalde cuenta de haber dado a destajo el desmoronamiento o excavación de las tierras de la calle de Ronda nº 2 hasta la rasante que debe tener el piso de dicha calle segun el plano, a Bartolome Gaya Garcias por el convenido precio de sietecientas setenta y cinco pesetas, siendo de cargo del Ayuntamiento la dinamita que se necesite y el llevarse las tierras. Enterado el Ayuntamiento mereció su aprobación.” (AMCP). Tres mesos més tard, el Ple ordinari, en segona convocatòria, del 15 de febrer de 1934, aprovà: ”Se dió cuenta de que los trabajos de excavación de la calle de Ronda entre las calles de Santañy y la de Silos hasta llegar a la rasante estaban terminados, cuyos trabajos habia recibido el encargado de la prestación personal D. Juan Coll Moll, en su vista se acuerda abonar al contratista de las mismas Bartolome Gaya Garcia la cantidad de sietecientas setena y cinco pesetas que es la estipulada en la subasta de dichos trabajos”(AMCP). Fins el mes d’abril de 1934 es varen continuar el treballs de transport dels enderrocs de l’excavació. Al final la despesa que va haver de fer front l’Ajuntament va ser: per dinamita, 277’00 ptes.; per transport amb carros i ma d’obra per carregar-los, 1.913’50 ptes.; per transports de 72 tones terra amb camió, 216’00 ptes.; i per pedra picada per fixar el ferm, 652’50 ptes. Total: 3.059’00 ptes. que es varen aprovar oportunament en les successives sessions plenàries de l’Ajuntament.
Acabada l’explanació, el 29 d’abril següent (1936), s’acordà en el Ple, en Sessió Ordinària, “por unanimidad que la Plaza de nueva construcción en el extremo de la calle Santanyí entre la carretera de los Baños y el camino del Palmer se le denominarà Plaza de Damián Mesquida”. A la Sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament de 27 de gener de 1937, “se acuerda canviar los nombres de varias calles y plazas ...Plaza Mesquida serà Plaza General Goded...”. El 27 de març del mateix any, en Sessió Ordinària de la Comissió Gestora de l’Ajuntament formada pel president Miquel Mir i els gestors Pedro Obrador, Antonio Prohens y Luis Roig, se “acuerda urbanitzar la plaza nombrada del General Goded arregladamente al plano de alineación que se halla debidamente aprovada”. Es refereixen al plànol dissenyat per Carles Garau de 1931, què ja ens hem referit.
La primera quinzena d’abril de 1937 es construeix la Creu en el mateix punt on està actualment. Perquè el 17 d’abril de 1937 llegim a la premsa, que serà beneïda la Creu i la plaça amb la presència de totes les autoritats militars, civils i eclesiàstiques provincials. També hi haurà una concentració de la Falange, a la qual s’espera que hi assistiran més de sis mil falangistes de tota Mallorca. Tres dies després, el 20 d’abril, a la Sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament, el batle informa “el 18 de abril, la Diada Azul de Falange, bendición de la cruz y la plaza de General Goded, de tal manera que a las cinco se procedió a la bendición de una cruz de termino que ya existió y que fué destrozada en los tiempos ominosos del Gobierno del Frente Popular”. Ensems que s’aprobava, a un altre punt de la mateixa Sessió “aprovar la factura del banquete a las Autoridades Provinciales que asciente a 422,30 ptas.”. El 24 d’abril següent, a la Sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament es va “ aprobar el gasto de la placa pintada por Blas (es refereix a Blai Copeo) a 40 ptas. la placa”. L’acord no nomena el número exacte de plaques que es pintaren. El 16 de juny, en el Ple de l’Ajuntament s’aprova “el escultor Juan Serra de Palma presenta una factura de 1.758 ptas. en conccepto de una Cruz de Terme tallada en piedra de Santanyí y su colocación. Esta cruz fué hecha en Palma en el taller ubicado en la calle de Sant Pere Nolasco, facturando también el transporte en tren y alojamiento de los albañiles que la montaron”. Una despesa assumida per l’Ajuntament i no per la subscripció popular dels trenta campaners que mostraren interès el 10 d’octubre de 1933. Per això es pot confirmar que sembla que la carta dels trenta campaners no va tenir cap tipus d’acolliment a nivell municipal ni provincial. Un mes més tard, el 15 de juliol de 1937, a la Sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament “aprobación de una factura de Julián Mascaró que hace referencia a unos trabajos en el zócalo de la Cruz colocada en la plaza de General Goded, por importe de 105,45 ptas.”
La Creu va restar sola enmig d’aquella plaça pública un temps, fins que l’Ajuntament decideix donar-li un aspecte diferent a l’entorn. Així el 4 de març de 1938, a la Sessió Ordinària del Ple de l’Ajuntament, “aprobar la factura del Miguel Mas Salas por 13 pinos para la plaza General Goded y su transporte que importa 70,25 ptas.”. El 10 de març següent, en el Ple de l’Ajuntament i en Sessió Ordinària, “aprobar la factura de Miguel Pomar, por tres palmeras para trasplantar en la plaza del General Goded que importa 30 ptas.”. Però això no s’aturà. En el Ple ordinari del 29 d’abril de 1938, s’aprovà: “Por la Comisió de policia urbana se dió cuenta a la Gestora de las negociaciones practicadas con el propietario D. Sebastian Mercadal Ferrer para ver de expropiarle una parcela de terreno de su finca nombrada La Era, lindante con la plaza del General Goded en el camino de Campos a Salinas a Lluchmayor por el Palmer para destinarla a via publica la que mide aproximadamente unos trecientos metros cuadrados y pedia para ella la cantidad de mil ciento cincuenta pesetas. Enterada la Comisión gestora y teniendo en cuenta que es de suma necesidad el ensanchar dicho camino en la parte que linda con la plaza del General Goded, discutido suficientemente dicho asunto se acuerda por unanimidad adquirir dicha parcela de terreno por la cantidad de mil ciento cincuenta pesetas.”(AMCP). Aquesta parcel·la correspondria a l’arrancada del carrer del Palmer.
Després de tot el trull concentrat en un quinquenni, no trobam noticies a les actes dels Plens de l’Ajuntament (AMC) fins el 13 de setembre de1955, que “se aprueba una factura de Julián Mascaró por trabajos realizados en las obras de la plaza General Goded, por importe de 1.774 ptas”, sense fer detall de les obres. Tot diferent l’Acord del 28 de desembre de 1956, quan s’aprova “plantar árboles en las calles Vázquez de Mella, Palmer i plaza General Goded.”
La investigació continua. Anys després, es baraten el noms d’aquesta plaça i diversos carrers del municipi de Campos, per això ara la coneixem com la Creu de la Plaça del Tres Molins, encara que en manqui un, el d’en Mitxo – que era el que estava enmig – entre els molins d’en Ferrer i d’en Canals.
Descripció de la creu actual de 1937
Aquesta Creu d’en Palleta o dels Tres Molins està sobre un suport o basament amb una gruixa mitja de 46 cm. Té forma octogonal, feta de marès revestit de fulloles de pedra natural, que funciona a la manera d’un estereòbat continu que li serveix per superar les diferències d’inclinació del terreny natural.
La base és de carreus arrebossats amb una capa de ciment en forma piramidal escalonada. En conjunt amida 78 cm. És octogonal segons imposa el suport. Són tres escalons.
La columna, de 255 cm d’alçada total, és de marès picador o també dit de Santanyí, descansa sobre el tercer escaló. Té forma octogonal. La base de la columna és àtica, formada per una motllura composta d’un tors o bocell i una escòcia descansant sobre un plint. El fust és llis, si bé a la cara anterior disposa d’un escut on, en el camper, hi figura un animal que podria ser un ca, un porc o un ós. La part superior de la columna disposa d’un astràgal, un collarí amb tríglifs, un equí amb fulles de card (cardina) i un àbac per enllaçar amb el capitell.
El capitell, de 62 cm, és de marès com la columna i també és octogonal. Hi ha vuit figures dins una fornícula i sobre un pedestal. Les vuit figures corresponen als sants següents:
De front el matrimoni format per sant Julià i la seva esposa santa Basilissa, a la dreta. Continua amb sant Jaume Menor, cosí de Jesús amb qui tenia molta semblança física i sovint els confonien, per aquest motiu Judes besà a Jesús la nit del prendiment per evitar confusions. Sant Ramon Llull, si bé l’any 1937 era Beat. Sant Antoni Abat o de Viana, eremita. Mare de Déu del Roser (planta) o Rosari (com es deia en català medieval). Sant Silvestre, primer patró dels Banys de Sant Joan de la Font Santa, i Sant Antoni de Pàdua, patró del convent dels Mínims.
El capitell acaba amb un apòfisi ample segurament per protegir les figures i es remata amb un plint i una escòcia per poder entroncar amb la creu, tots aquests elements sembla que es feren per controlar l’exposició a la pluja i a les inclemències del temps.
La creu (70 cm) és de marès picador o de Santanyí. La forma és de creu llatina acabada amb florons i decoració vegetal entre els braços. Hi ha representat a la cara anterior Jesús crucificat i a la cara posterior no té cap casta d’ornamentació.
La figura de Jesús és d’un estil realista. El cos caigut amb les cames encorbades i els braços estirats, així com el cap recolzat sobre la part dreta del pit i el cabell que sembla volar per l’acció del vent, donen a l’observador una important realitat i una forta impressió sobre la mort de Jesús.
La Creu de Terme amida, en la seva totalitat, quatre metres i seixanta vuit centímetres.
