PAPAPA

Pa moreno
El pa original i tradicional és el pa moreno (obscur) que ja es pastava a l’època musulmana. L’olor és un poc més forta que la del blanc, la molla és de color marró i la crosta, més gruixada i fosca, en perllonga la conservació. Una de les millors qualitats que té és que en no tenir additius químics es manté bla durant més temps. Es caracteritza per la seva forma rodona i per no tenir sal. És de pastament i fermentació lenta.

Pa blanc
El pa blanc neix quan es perfeccionen els sistemes de refinació de la farina i s’aconsegueix que aquesta sigui més blanca. Aquesta farina era més cara que l’altra, per aquest fet menjar «pa blanc» era signe d’un cert nivell econòmic. No obstant això, amb el pas del temps, a mesura que s’ha reconegut la importància de la fibra en la nutrició, el pa moreno ha anat guanyant valor. Es caracteritza per la seva forma rodona i perquè no té sal. És de pastament i fermentació lenta.

Pa de xeixa
Considerat un blat antic el xeixa és un blat que està menys manipulat i que una vegada panificat te un sabor més intens, un aroma insubstituïble, permet una millor digestió i pràcticament no produeix al·lèrgies. Igual que el pa moreno i el pa blanc es caracteritza per la forma rodona i no tenir sal. És de pastament i fermentació lenta.

Farina de xeixa
La xeixa arribà a Mallorca de la mà dels romans. Durant segles fou un dels blats més importants ja que les condicions climàtiques eren molt idònies per ella. No obstant, al segle XX, el fet de que fos menys productiu que altres blats va fer que patís una greu regressió. Així i tot encara hi ha pagesos que el continuen conreant i ajuden a difondre aquest patrimoni genètic de l’arxipèlag. La xeixa també és el blat més anomenat als contes, poesies i llegendes el que demostra el fervor popular que tenia per la història i la gastronomia.

Panet d'oli
El panet d’oli és un dels panets més artesanals i diferents de Mallorca. Tot i que s’ha perdut a la majoria de municipis, els forns de Campos continuen fent-lo diàriament. S’ha perdut perquè és molt laboriós i s’ha de fer un a un (a diferència del panet de viena que es passa per una màquina). Els ingredients que el diferencien són l’oli d’oliva i el sucre. A molts de forns de Campos li afegeixen pasta d’ensaïmada o una massa mare dolça. El resultat és un panet amb una textura molt tendre i lleugera. Les mametes dels seus extrems i el crui profund i allargat encara el fan més especial.