Sor Maria Rafela dels Sagrats Cors
Sebastiana Lladó i Sala, filla de Joan Lladó Mesquida i Sebastiana Sala Garcías, neix a Campos dia 2 de gener de l’any 1814, a l’antic carrer dels quatre cantons –actual carrer de Sor Maria Rafela–. Passa la seva infantesa a la possessió de Ses Cases Noves, on estudia acompanyada de la natura i els seus vuit germans. En plena joventut es talla la trunyella com a símbol de la seva entrega a la fe. La seva curolla és ser monja de clausura i, acompanyada d’una amiga, damunt una somereta, s’encaminen cap a Ciutat, al Convent de les Tereses. Però les lleis civils del moment no permeten l’entrada de noves novícies, i han de tornar a la Vila sense haver acomplit la seva quimera.
Al voltant dels seus trenta anys, l'Ajuntament de Campos l’anomena mestra interina de nines i l'encoratja a estudiar magisteri al Reial Col·legi de la Puresa. Tres anys després aconsegueix el títol oficial de mestra, expedit pel Ministeri. L’aclamació popular la reconeix com sa Mestra Cases Noves. És pedagoga per inclinació, temperament i caràcter, i mestra per vocació. L’acompanyen algunes ajudants i fomenten dins la classe la llibertat cristiana, el treball en grup, la lectura lenta, els versos glosats, les làmines audiovisuals… La seva escola acull totes les nines campaneres, amb especial predilecció per aquelles jornaleres del camp, les òrfenes o les pobres, que també acull a ca seva.
Sebastiana es converteix en una segona mare per a les joves del poble i fa de ca seva un centre d'espiritualitat femení. És una dona avançada al seu temps, i impulsa una renovada educació i catequesi. Fa exercicis espirituals adreçats a les dones i impartits per una dona. Al bisbe li agrada la seva manera de fer, i l’any 1891 dona el vistiplau per a la fundació de la Congregació de Germanes Missioneres dels Sagrats Cors. Juntament amb quatre companyes, professen dia 17 d’abril de 1891. Sebastiana, que a partir d'aquest moment adopta el nom de Sor Maria Rafela del Sagrat Cor de Jesús, ja té la granada edat de 77 anys. Quatre anys més tard deixa pas a la joventut i renuncia a ser reelegida superiora, i un dia de la dona, dia 8 de març de l’any 1899, mor a la Casa Mare del carrer Pare Alzina de Campos, on actualment reposa, dins la capella, juntament amb les quatre germanes cofundadores.
L’any 1957 és nomenada filla il·lustre de Campos, i són nombrosos els convents i col·legis que s’obrin a les Illes, Catalunya, Navarra o Extremadura. Com a campanera universal, també la seva obra i devoció es fa present a les cases fundades a la República Dominicana, Puerto Rico, Mèxic, Ruanda i el Camerun. El poble de Campos disposa d’un museu sobre la seva figura que també inspirarà una infinitat de publicacions i composicions musicals. La residència de la tercera edat i centre de dia de Campos duen el seu nom. És destacable que, de camí cap a la canonització, l’any 2016 és proclamada Venerable pel Papa Francesc. L’any 2020 sorgeix el grup Amics de Sor Maria Rafela, destinat a donar a conèixer el testimoni d’una dona d’ahir amb un missatge d’avui.
