Patrimoni Gastronòmic

Cassola
Plat de cullera típic de la cuina campanera a base de carn de caça.

Prim
Coca plana de refús allargada i de caires arrodonits.

20 postres + 1 licor amb llet de Mallorca
Vint cuiners i cuineres de Campos, professionals, aficionats i amants de la gastronomia, han participat en aquest receptari col·lectiu de postres per cuinar-les els dies de la Fira de Maig. Totes les receptes tenen un mateix ingredient en comú: la llet de Mallorca, el producte estrella de les nostres vaques. Receptes.

Coronetes de Sant Julià
La festa de Sant Julià i Santa Basilissa han donat pas a les coronetes dels patrons, basades en les tradicionals coques de crema, un dels dolços més estimats dels forns de la vila. Com a producte comú a tots els obradors, són una vianda filla de l’ensaïmada, rebosteria estrella de la nostra illa, de pasta d’ous, sucre, aigua, llevat, farina de blat, oli i com el mateix propi nom indica, saïm de porc, entorcillada, tovada a la base i glacejada amb una groguenca crema de llet, ous, sucre, midó, canyella i vainilla. La seva senzillesa i delicadesa en boca, talment com si fossin enfornades al cel, transporten els campaners a un dels més deliciosos plaers gastronòmics. Un bobò ideal per berenar el dematí, de postres després d’un dinar o com una perfecta berena a qualsevol hora de l’horabaixa. Al vespre, si encara en queda un bocinet, és la perfecta darreria per acabar de pecar de la manera més idíl·lica possible. Aquestes coronetes se serveixen durant la setmana del 9 de gener, com si fossin unes aurèoles divines de sant, ornamentades tan sols amb una senzilla palma de xocolata negra, símbol del martiri de sant Julià d’Antioquia i una estampeta amb un gravat i una glossa, en mode de goig, composta per l’ocasió:

Basilissa, de l’Empiri
enfornau un tros de cel.
Vostra palma de martiri
és tan dolça com la mel.
D’ensaïmada és l’amor
que la crema coronà
De Campos noble Patró,
gloriós sant Julià!

És la quema la bandera
que embetuma de daurat
la dolcesa campanera
que els forners sempre han obrat.
Tots els àngels diran ­―Oh!
si l’arriben a tastar.
De Campos noble Patró
gloriós sant Julià!

La cuina de Madò Coloma
La saviesa culinària dels nostres avantpassats és un exemple de la ciència popular que passa de generació en generació entre culleres i fogons. La tradició d’aquesta cuina estampada en un llibre, tal vegada l’obra més famosa de la literatura gastronòmica mallorquina, s’escriu en lletres femenines. Un èxit sense precedents ni successions per a una dona que, sense saber signar amb el seu nom, aconsegueix que les seves receptes selectes siguin conegudes i cuinades a més de cent mil cases.

Coloma Abrines Vidal, de Can Soler. Neix al carrer de Santa Bàrbara, a Campos, dia 28 de desembre de l’any 1887, al si d'una família pagesa. De petita fa feina a ca seva amb els seus pares, Jaume Abrines Bestard i Miquela Vidal Ferrer. Els seus únics estudis són un parell de dies a Ca Ses Monges Franciscanes per aprendre les oracions per a la primera comunió. Després de combregar fa de criada a un parell de cases de Campos, fins que la lloguen a una casa d’uns senyors de Ciutat, Can Espanya. Sense haver fet mai un plat de sopes, la senyora diu que na Coloma haurà de ser la cuinera de la casa i que no passi pena, perquè ella mateixa l’ensenyarà a cuinar a gust seu. En dos mesos les seves qualitats i el seu amor per la cuina van confitant la seva experiència. També treballa a altres cases senyorials com Can Barbut, Can Mir, Cal Senyor de Raixa, Cal Senyor Obrador o a la Rectoria de Campos amb el rector March. Arriba a guanyar 30 pessetes mensuals, un bon sou de cuinera professional. Es casa amb en Joan Tomàs, però una vegada vídua passa a viure amb la seva neboda Agustina al carrer Nou.

L’any 1961, als 74 anys, li aconsellen que publiqui un llibre amb les seves receptes de cuina mallorquina tradicional. Com que no sap escriure, el dicta a madò Sabatera, Margalida Vidal Sorell, i qui el passa a màquina és en Miquel Vidal Salom, de Can Pansa. La Impremta Roig es cuida d’editar-lo amb un tiratge de mil exemplars, i queda esgotat en pocs mesos. D’aquesta obra, titulada Cocina Selecta Mallorquina, se’n fan 18 reedicions i, com si es tractàs d’un bestseller, se’n venen més de 100.000 exemplars. El llibre inclou més de 400 receptes: sopes, fideus i arrossos, entremesos, plats de carn, peix, ous, llegum i verdura, exemples de menjades senceres i tota una selecció de dolços i licors. Un llibre molt peculiar que també inclou endevinalles, oracions, glosses i cançons patriòtiques.

És una cuinera propera i accessible, fins al punt que fa escriure la seva adreça particular al pròleg per si qualcú amb dificultats a l'hora de realitzar qualque tasca bàsica com desossar un pollastre la vol anar a veure, per tal d’explicar-li el procés. Es converteix així en tota una mestra cuinera, i l’any 1973 realitza un col·loqui culinari davant més de cinc-centes mestresses de casa ciutadanes. Després de 99 anys, Madò Coloma mor un 11 de març de 1987. A títol pòstum, l’Ajuntament de Campos li dedica les escoles municipals de cuina, ubicades al pati de la cisterna de l’antic hospital i al Casal Can Pere Ignasi. El Govern de les Illes Balears li concedeix l’Àngel de la Llotja en un homenatge de la Conselleria d’Educació i Cultura i, l’any 2006, l’Associació Societat i Costums fa una geganta a semblança seva que ballarà pels carrers campaners, pels quals, als darrers anys, s’ha passejat amb el seu gaiatet i el mocador de pagesa.