Dr. Joan Veny

Joan Veny i Clar neix a Campos dia 22 d'agost de 1932. És un lingüista, dialectòleg mallorquí, considerat un dels més prestigiosos i reconeguts del mediterrani. És catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. A més d'aquesta universitat va estudiar a les de Lovaina i Poitiers. Es va doctorar en filologia romànica el 1956 amb la tesi Paralelismos léxicos en los dialectos catalanes dirigida per Antoni M. Badia i Margarit i publicada el 1960. La seva recerca en el camp de la dialectologia és capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de l'edició d'Els parlars catalans (el 1978), que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana. Aquell mateix any esdevingué membre de l'Institut d'Estudis Catalans. S'ha dedicat, a més, a l'edició de textos (Regiment de preservació de pestilència, de Jaume d'Agramunt, s. XIV; edició publicada el 1971) i a la història de la llengua, amb una atenció especial a l'etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana (com per exemple de dialectologia mallorquina o fins i tot d'occitanismes al rossellonès), especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia; en aquest camp, ha dedicat diversos estudis a l'ictonímia; ha participat en força congressos.

És director de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), un projecte d'investigació de l'Institut d'Estudis Catalans sobre la diversitat dialectal, elaborat conjuntament amb Lídia Pons i Griera i iniciat per Antoni Maria Badia i Margarit, el resultat del qual, una obra de nou volums, és en curs de publicació des de 1998 i es pot consultar a internet (ALDC). És també un dels membres més destacats de l'equip de redacció de l'Atlas Linguistique Roman, així com responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l'àmbit de la geolingüística.

És doctor honoris causa per la Universitat de València (2008) i la Universitat de les Illes Balears (2016).[4][5] Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), amb el Premi de la Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca (2004), amb la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2013) i amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2015), entre altres reconeixements i homenatges. El Col·legi Públic de Campos porta el seu nom.

Obres

Estudis de geolingüística catalana (1978).
Els parlars catalans (1978).
Introducció a la dialectologia catalana (1986).
Dialectologia filològica. Transfusió lèxica. Llengua escrita i dialectalismes (1993)
La lliçó lingüística de Maria Antònia Salvà (1995)
Francesc de B. Moll: ciència i humanitat (1995)
Onomàstica i dialectologia (1996) 
Aproximació al dialecte eivissenc (1999)
Llengua històrica i llengua estàndard (2001)
Contacte i contrast de llengües i dialectes (2006)
Escrits lingüístics mallorquins (2007)
De geolingüística i etimologia romànica (2012) (amb una bibliografia fins a 2012, p. 391-417)
Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC) (2001 - en curs). 7 volums.
Petit Atles Lingüístic del Domini Català (2007 - en curs). 4 volums.
Perfils lingüístics balears (2015)
 

Premis

Creu de Sant Jordi (1997)
Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004)
Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats (2013)
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2015)
Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (2017)
Premi Pompeu Fabra (2012)