X6
Tipus: Creu de Terme en el camí de Felanitx. Ara té una funció ornamental.
Titular: Patrimonial públic, ubicada a un espai de domini públic i ús públic
Títol: Creu des Pou Nou
Classificació: Mobiliari religiós popular
Tipologia: Devocionari
Ubicació: Plaça de Mateu Prohens (popularment, plaça des Pou Nou).
Matèria: Marès
Datació: Datació del tambor de finals del segle XVII. La resta de la Creu són del segle XX.
Descripció estructures:
Suport: Marès arrebossat de secció octogonal.
Base: No en disposa
Fust: Formigó arrebossat llis de secció octogonal
Tambor: Dos cossos: l’inferior amb decoració vegetal i escut; la superior amb vuit figures dins fornícules rematades amb decoracions geomètriques..
Creu: Creu llatina de braços rectes acabats amb formes vegetals, decoració d’escata de peix i una creu de Malta incisa en el centre.
Nota històrica:
És la Creu de Terme en el camí de Felanitx.
El tambor o capitell és d’altre Creu del segle XVII.
Estat de conservació actual: Bona.
A principis del segle XV, està documentada l’excavació d’un pou nou -l’altre pou que passà a considerar-se, des de llavors “vell”, estava a la “plaça de la Creu”- i la consolidació d’un camí en direcció a Felanitx, emprant part de l’hort d’en Catlar o Cal·lar. La creu degué aparèixer uns anys posteriors, a finals del mateix segle, o com tot apunta al començament del segle següent. Actualment, la Creu que hi ha a la plaça no és la creu de terme original, si bé, pel que llegirem a continuació, no hi ha dubte que n’hi va haver una a aquest indret.
En el Catàleg de Béns Patrimonial de l’Ajuntament de Campos, elaborat per G. Roser l’any 2006, es descriu aquesta creu de terme indicant que el capitell o tambor és pot datar, pel seu estil Barroc, de finals del segle XVII. Mentre que la base, el fust i la creu foren realitzats durant el segle XX.
Jeroni de Berard va escriure un llibre amb motiu del viatge que va fer entorn a l’illa de Mallorca i que titulà: “Viaje por la Villas de Mallorca”, datat l’any 1789. Publicà un plànol del nucli urbà de Campos, dibuixant, també, les creus de terme.
La creu de terme que ens ocupa està dibuixada al començament del camí de Felanitx, dins un espai ampli, molt semblant al lloc on està ubicada actualment (plaça de Mateu Prohens). La dibuixa aïllada. Francesc Talladas, en el plànol o croquis del nucli urbà de Campos de 1810 (biblioteca de Can Cosmet) dibuixa aquesta creu de terme en el mateix lloc que ho havia fet Jeroni de Berard.
No figura dibuixada cap Creu en el “Plànol Topogràfic del Terme Municipal de Campos” d’en Moreno, agrimensor, de finals del segle XIX, així com la resta de planimetria consultada: “Plano Topográfico del Término de Campos” de Blai Garcias Rigo “Blai Copeo” de 1920. El “Pla Urbà de Campos” atribuïble a l’arquitecte Carles Garau, de 1931 i que va ser emprat posteriorment més de tres dècades per alinear els carrers, tan antics com nous. El mapa turístic del municipi de Campos editat per Turisme Rural de Campos fa uns anys, també ignora l’existència d’aquests elements urbans singulars.
El prevere Gabriel Reus Mas en el llibre “Campos, pinzellades històriques”, editat l’any 2006, descriu que “aquesta creu de terme va ser destruïda. Era la que saludava als que venien de Felanitx. Només queda el tambor antic i tota la resta fou reconstruïda modernament”. En aquest punt hem de comentar que continuam consultant els arxius municipals perquè probablement, començada l’actual època constitucional, l’Ajuntament decidí la reconstrucció de la creu de terme a iniciativa de Mn. Reus. Les investigacions futures podran confirmar o no aquest punt.
Ramon Rosselló Vaquer, a la “Història de Campos” vol. primer, de 1977, manifesta que el 1414 “els jurats i el mostassaf determinaren empedrar el camí del Pou Nou”. Fet que es repetí el 1550, quan “els jurats donaren 3 sous a Damià Alou per la pedra que li prengueren de la paret de la tanca del seu Rafal de les Dones per empedrar el camí del Pou Nou”. En cap moment, per part de Rosselló, és nomenada la presència d’una Creu de Terme en aquest camí i plaça: el més important era l’accés a l’aigua – de rossegada - de la cisterna que hi havia.
Tornant uns seixanta anys enrrere de les històries del Sr. Rosselló, sabem, pels arxius municipals, que el 12 de febrer de 1910 “varen ser sembrats els pins” - era batle en Joan Alou Ballester - i que actualment encara en queden alguns. Per la instantània feta entorn a 1920 del fotògraf Antoni Vidal “es fotògraf de s’hort des Notari”, es pot comprovar el perfecte alineament dels pins a la plaça, sense haver constància gràfica de la creu de terme (?) que es suposa hi hauria d’haver i que sortiria a la instantània. En el mes de febrer de 1926, a l’arxiu municipal, hi ha constància “que en Julià Mascaró Ballester acabà la restauració de l’arbre de la Creu, enlairat en el segle XVI (sic)”. No indicant des de quan estava enderrocada. També trobam a l’arxiu municipal, que aquest mateix any però en el mes de juny, (temps de la dictadura del general Primo de Rivera), “el batle Bartomeu Mas Garcias acorda dedicar la plaça del Mercat (anomenada així fins llavors) a Mateu Prohens per haver, el 1874, construït i regalat la cisterna del centre de la plaça, posant de condició que l’aigua no es podia dedicar a rentar, ni abeurar animals, tan sols amb l’exclusiva finalitat i ús dels veïnats per beure”. El 1934, en plena República, els arxius deixen documentat “l’enderrocament de la creu de terme”, no especificant on s’estojaren les restes més aprofitables de la creu. Han de passar 21 anys, el 1955, quan l’Ajuntament manà urbanitzar “degudament la plaça, construint els parterres i l’enrajolat del rectangle de tan ample recinte municipal, transformat en jardí”. Hem de pensar que aquests treballs són el que factura el 13 de setembre de 1955 en Bartomeu Ferrer, per “poner bordillo y arreglo de jardines de la plaza”, per import de 3.990 ptes.
És ben cert que actualment hi ha una creu de terme a la plaça Mateu Prohens (popularment plaça des Pou Nou), i que es va haver de bastir posteriorment a la dècada dels setanta o primeries dels vuitanta.
En resum és una creu de terme que apareix i desapareix. L’interès social era l’aigua del “pou nou” i no els límits de la zona urbana del poble.
Per acabar aquesta descripció històrica afegir que el capitell podria ser d’una desapareguda Creu de Terme destruïda per un grup de joves l’any 1933. Acte documentat en el llibre d’actes de l’Ajuntament. “Ut documenta justify”.
Descripció de la creu
Aquesta Creu des Pou Nou està sobre un suport o basament de forma octogonal d’1,35 m. d’alçada, i que té tres parts ben definides: la primera (base) és una voravia de 20 cm. d’alçària; un parament vertical de 105 cm d’altura que està executat amb dos tractaments d’arrebossat diferents: la part inferior és llisa i a la part superior una franja gratellosa de 12 cm. a tot el seu voltant. Es remata amb vuit triangles de 50 cm de base i 53 cm de costat, inclinats per tal d’escórrer l’aigua de pluja.
El fust (de 220 cm d’alçada) descansa sobre el vèrtex superior de la unió dels triangles. Té la forma octogonal, que imposa la base. És de formigó armat eixalbat llis.
El capitell (80 cm), afiliable al Barroc, presenta dos cossos: l’inferior amb decoració vegetal i escut; i la superior amb vuit figures dins fornícules rematades amb decoracions geomètriques. Les vuit figures corresponen a Sant Joan Baptista, Sant Antoni de Pàdua, Santa Coloma, Sant Silvestre, Santa Maria Magdalena, Sant Julià, Santa Basilissa, i Sant Blai.
La creu (70 cm) és de marès picador en forma de creu llatina acabada amb formes vegetals, decoració d’escata i una creu de Malta incisa en el centre del creuer, tan a la cara anterior com a la posterior, afiliable a l’escultor Juan Serra de Palma. La creu es manté damunt una elevació que a quatre cares hi figuren motius florals mentre que a les altres quatre cares són unes formes d’escates, alternativament.
El conjunt de la creu amida cinc metres i vint-i-cinc centímetres. Està protegida per una barana de ferro amb senzills balustres quadrats metàl·lics que protegeixen i no impedeixen ni desmereixen la contemplació completa de la Creu. A banda i banda hi ha dues palmeres washingtònies.
