II - La Sala / Ajuntament de Campos | Plaça Major, 1
A la Torre de Can Cos hi ha un fermador de bísties. Aquest element ens pot il·lustrar el quilòmetre zero dels viatges a Ciutat de na Sebastiana i una amiga seva damunt una somereta, al voltant dels anys 40 del segle XIX, una vegada morta sa mare, amb la idea d’ingressar al convent carmelita. Tanmateix, sempre retornaven a la vila amb el cor frustrat, ja que les lleis civils d’aquell moment impedien l’entrada de noves novícies i feien que tots els seus intents fossin en va.
D’altra banda, a l'acta del ple de l'Ajuntament de dia 26 de març de 1843, s’hi llegeix que el batle Miquel Oliver informà que s'havia instal·lat una escola per a nines a l’antic Convent dels Mínims, un gest ple d'esperança en un moment en què l'educació femenina encara era un repte. A Campos, trobar mestres per a l’ensenyament de nines era difícil. Per això, moltes començaven a treballar al camp de ben petites, sense cap oportunitat d’accedir a l’educació. Enmig d’aquesta realitat, l’Ajuntament trobà en na Sebastiana una dona extraordinària, amb les qualitats ideals per ensenyar les nines del poble. Amb només trenta anys, dia 7 de desembre de 1844, na Sebastiana fou nomenada mestra interina, i decidí formar-se al Reial Col·legi de la Puresa, on, tres anys després, obtingué el títol oficial de mestra. Dia 21 d’agost de 1849 es feu la presa de possessió. Aquí és quan na Sebastiana mostra el seu caràcter i es fa valer com a dona demanant a l’Ajuntament per escrit tota una sèrie de condicions per poder exercir el seu ofici de mestra.
Cent anys després, dia 21 de gener de 1953, l’Ajuntament proposà nomenar-la Filla Il·lustre de Campos, a títol pòstum. Es signà l’acord dia 9 de desembre de 1957, i fou proclamada com a tal el dia de Sant Julià, 9 de gener de 1958, al Teatre de la Caixa de Pensions per part del batle Gabriel Suñer. D’aquell dia en endavant dins la sala de plens s’hi troba el seu retrat pintat pel campaner Blai Copeo. Més tard, la residència de la tercera edat i centre de dia de Campos, inaugurada l’any 1991, prengué també el seu nom: Sor Maria Rafela.