Creus de Terme

La Creu de Terme és una creu monumental, habitualment de pedra, que s’ubicava prop de l’accés a les poblacions, però també vora el convents o les ermites. Sobre tot, originàriament, tenien la funció de delimitar els nuclis de població entre la jurisdicció rural i la jurisdicció urbana. Per aquest motiu estaven a les voreres del camins d’entrada a les poblacions. Actualment, moltes d’elles, han quedat dins les poblacions degut al creixement urbanístic que han experimentat. De qualque manera donaven la benvinguda als transeünts que arribaven o acomiadaven als que s’anaven.

L’origen de les Creus de Terme és incert. Es té notícia documental d’aquesta tradició a la primeria del segle XI, a l’Alta Edat mitjana. S’estengueren per tota l’Europa catòlica, destacant els exemples de la Bretanya francesa i Irlanda. Des d’aquests indrets tengué molta difusió a Galicia, per mor del Camí de Santiago, què ben prest s’estengué al País Basc, Navarra, Castella, Aragó, País Valencià i Catalunya. Per aquesta difusió reben diferents noms: Cruceiro (a Galicia), Padró, Peiró o Pairón (per ser de pedra, a Aragó, Catalunya i València), humilladero (influït per la Inquisició, a Castella), Cruces de Suelo, Cruces de Término i Creus de Terme, als altres indrets de la geografia hispànica. A les Illes Balears, només són presents a Mallorca on la tradició arribà amb la conquesta catalana (s.XIII) de Jaume I, i es consolida en els segles successius des del XIV al XVII. A les altres Illes de Menorca, d’Eivissa i de Formentera no hi ha representació d’aquesta manifestació religiosa. De tot-d’una foren simples demostracions populars i acabaren per ser veritables obres d’art, del gòtic o del renaixement, fetes per anònims escultors artesans .

L’estructura és ben simple, disposen d’una base poligonal amb escalons sobre el que s’aixeca el fust, rematat per un capitell i una creu llatina. Sempre estan tallades amb baix-relleus d’iconografia variada, sobre tot la dels sants, sent el tema més repetit el de la crucifixió de Jesús i la presència de la Verge Maria. Una característica de Campos, és que tenen una base molt sòlida, així eviten els enderrocaments que les riuades provoquen, quan hi ha inundacions per les intenses i ocasionals pluges turmentoses. La seva forma, en planta, sempre és octogonal.

L’octau dia de la Creació es considera simbòlicament com la resurrecció de Crist, per aquesta raó moltes piques baptismals són octogonals. Recorden la vida eterna que s’obté pel baptisme. Baptisteris, cisternes, pous de claustres d’esglésies i de monestirs, i també d’edificis civils, s’han construït en forma de prisma de vuit costats. Podem veure aquesta geometria repetida moltes vegades en els banys àrabs, a les capelles que construí el Temple per molts indrets d’Europa, a les múltiples torres mudèjars o d’aquesta influència. Des del punt de vista simbòlic, l’octògon representa l’enllaç entre el quadrat i la corba de l’esfera. L’octògon és el pont que resol la unió entre el Cel i la Terra, permetent – com és el cas de la columna o fust que presenten les Creus de Terme – el trànsit dels esperits, dels àngels i dels homes d’un costat a l’altre, tal qual un Cosmos mai trencat. Amb una paraula l’octògon, simbolitza la figura intermèdia entre el quadrat (orde terreste) i el cercle (orde celestial) per tant és símbol de regeneració i del pas del que és contingent a el que és Etern.  Les Creus de Terme tenen aquesta forma de planta octogonal perquè són la representació del punt d’unió o pont entre la matèria i l’esperit diví.  

A Campos les Creus de Terme són presents des del segle XIII i les podeu contemplar, dins la trama urbana, fent una petita ruta a peu, de quasi 2 quilòmetres, pels carrers de la Vila. Són les següents dins el nucli de població:
Creu de Terme d’en Valero o dels Tres Molins, l’actual és del s. XX, la primera era del s. XVI (plaça dels Tres Molins)
Creu d’en Palleta o d’en Noreta, de principis del segle XVII (cruïlla dels carrers de Santanyí i Aigua)
Creu des Pou Nou, part del s. XVII i part del s. XX (plaça de Mateu Prohens)
Creu d’en Verdera, l’actual del s. XX, la primera era del segle XIII (cruïlla dels carrers de ses Estelles, Camí de Mar, Síquia, Ràpita i Ponent)
Creu de sa Parada, del s. XIII (cruïlla carrers de Palma i Nord),  

Si desitjau caminar un poc més, n’hi ha una més, a 1,850 km. de distància, a la carretera de Campos a la Colònia de Sant Jordi. Per tant, fora del nucli de població:
Creu de Sant Blai, l’actual del s. XX, la primera era del s. XVI (Carretera Ma-6040 de Campos a la Colònia de Sant Jordi, Km. 1,850)

Informació recopilida per Domingo Llull Capó.