T6
Ubicació: Parròquia, 6
Datació: Anterior a 1578.
Torre de defensa del segle XV o XVI convertida en habitatge alineat entre mitgeres, de planta quadrangular i alçat de tres cossos amb coberta de terrat, construïda majoritàriament amb la tècnica de pedra en verd i amb filades de carreus de marès.
De la façana, al primer cos, en temps passat hi havia una portassa d'arc ansa-paner, ara xapat per enmig i transformat en dos portals forans; un de mig arc i l'altra allindat; i una finestra allindada. Sobre aquest priem cos es veuen restes de l'emparrat. A sobre hi ha una finestra de petites dimensions, allindada amb brancals llinda d'una peça de marès decorats amb motllures i ampit afiliable estilísticament al segle XVII. Encara es conserven mènsules de pedra i una gàrgola.
El cos de la planta baixa està definit per una crugia amb sostre de volta de canó parcialment destruïda per una escala de dos trams a escaire de buc tancat que dóna accés al segon pis. El sostre d’aquest cos és de volta de canó, oculta per un fals sostre de canyissada el pis és pavimentat amb rajola hidràulica. Des d’aquesta planta s’accedeix al terrat a través d’una escala de cargol. Es pot definir com a arquitectura popular amb elements afiliables a l’estil gòtic i renaixentista.
Una sèrie de reformes realitzades a partir de l’any 1955 pel mestre d’obres Gabriel Vanrell (a) Reüll varen canvia la fesomia de la façana, en tant que es va obrir una finestra i es va cegar parcialment el portal de la torre. La meitat de la planta baixa de la torre fou ocupada per una estança de la casa veïna i per l’escala que dóna accés la segona planta. Anteriorment, s’accedia a la torre per una escala interior, sense accés directe des de l’exterior. Per habilitar la segona planta com a habitatge es practicaren noves obertures en les parets de la torre i es remodelà la compartimentació espacial per adaptar-la als nous usos.
En el terrat s’observa com s’han perdut diferents trams de la paret de pedra perimetral, quedant parcialment exempta una espitllera i desapareixent els element de tancament de la barbacana, de la qual encara es conserven les mènsules sustentats. L’estat de l’enrajolat del terrat és molt deficient.
