P8
Ubicació: Pare Alzina, 11
Datació: 1891, algunes estructures del segle XVII
Convent entre mitgeres alineat construït majoritàriament amb la tècnica de pedra en verd i carreus de marès per filades, format per dos cossos en planta i tres pisos d’alçat irregulars, amb coberta de teulada de doble vessant cap al frontis. Promotores: Sebastiana Lladó i Sala i Congregació de Religioses dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria. És un edifici religiós aixecat sobre dues cases preexistents, probablement del segles XVI o XVII, situades en els números 13 i 15 de l’antic carrer de la Palla. Part d’aquestes estructures preexistents podrien correspondre al que fou la casa de s’hort d’en Palleta, la qual integrava una torre de defensa de planta quadrangular, extrem que es veuria confirmat per la presència d’una escala de cargol, situada en el segon cos confrontant amb el carrer Pare Alzina, que presenta una correspondència formal i tipològica amb la les torres de can Bragues i de can Dameto. La casa amb el número 15 pertanyia a Damiana Lladó Oliver, heretada l’any 1866 de Gregori Lladó Sala, el qual a 1849 l’havia comprat a Miguel Fullana Ballester; tenia un corral, ampliat en dues ocasions en l’any 1854 per la compra de terrenys annexos d’una superfície aproximada de 453 metres quadrats, era coneguda amb el nom de Ca’s Capellans Cases Noves i a partir de 1866 rep la denominació de Ca Sa Mestra Cases Noves. La casa amb el número 13 tenia dues plantes i tres aiguavessos. L’1 d’octubre de 1891 Sebastiana Lladó Sala la va comprar a Gregorio Bonet Lladó, (a) Bonico. Cap a l’any 1998, per tal de facilitar l’accés dels fidels a la capella on es troben les despulles de la Mare Fundadora, Sor Maria Rafela, es varen realitzar obres de reforma consistents en l’eliminació de l’envà mitger i d’una habitació del vestíbul d’entrada al convent i en el repicat de les voltes d’aresta.
FAÇANA: Principal. Carrer Pare Alzina. Presenta un sòcol continu de plaques formades per un conglomerat de ciment pòrtland i macolins, la resta de la superfície presenta una capa d’arrebossat. En horitzontal const de tres registres d’obertures, una seqüència de finestra i tres portals d’arc rodó, finestra quadrangular, porta i finestra d’arc rodó en la planta baixa; quatre finestres en disposició i obertura irregular en el segon cos i un conjunt de tres finestres d’arc mixtilini seguides d’altres tantes quadrangulars en el porxo.
INTERIOR: Planta rectangular i alçat de tres pisos. La planta baixa està formada per tres aiguavessos, el dos primers de tres crugies cadascun, ocupats per la sala museu dedicada a Sor Maria Rafela dels Sagrats Cors, Mare Fundadora de la Congregació de Religioses dels Sagrats Cors de Jesús i de Maria, amb sostre d’embigat de llenyam a escaire, el vestíbul i les dues sales annexes tenen sostre de volta d’aresta; i el terce ocupat per un pati, una galeria porticada tancada amb una reixa monumental de ferro forjat, una capella, la cuina, el menjador, una sala i un celler amb sostre d’embigat de formigó armat. Des del pati central s’accedeix a un jardí amb vegetació. A un lateral del segon aiguavés s’aixeca una caixa de planta rectangular en la qual hi volta una escala de vuit trams a escaire. La planta noble és de buc complex, des del tercer replà de l’escala s’accedeix a una sala amb sostre de forjat de bigues i revoltons i paviment enrajolat, des del quart replà s’accedeix a un nivell més elevat format per tres aiguavessos d’una crugia cadascun i enrajolat hidràulic que acull les dependències privades de les religioses, formades per una biblioteca, amb sostre de volta d’aresta, un despatx, dues sales i 31 cel•les, totes aquestes dependències presenten sostre d’embigat de llenyam a escaire. Al porxo de dalt s’hi pot accedir per l’escala principal i també per una escala de caragol situada en la biblioteca. Està format per un terradet a cel obert, una part amb coberta d’embigat de llenyam garriguer i paviment de marès destinada a traster i una tercera zona en la que hi ha cinc cel•les amb coberta d’embigat de llenyam a escaire i paviment hidràulic.
CAPELLA: de planta longitudinal de nau única coberta de teulada de doble vessant cap als capcers, cor situat en una tribuna sobre l’ingrés actualment destinat a capella i sagristia amb sostre pla i de volta d’aresta situada en un lateral del presbiteri. De les dues semicolumnes amb contrapilastra sobre basa quadrangular situades a cada costat de la nau arrenquen les mènsules mixtilínies, ornamentades en els extrems per escultures en relleu representant angelets, que suporten dues jàsseres travesseres amb plafó central de gui en relleu sobre les que descansa un sostre pla. Entre l’espai lateral de les mènsules de cada costat s’obren un conjunt de finestra triple amb vitralls de colors. Datable cap a 1911, estilísticamente se podria atribuir al mestre d’obres Julià Mascaró Ballester (a) Manacor
BIBLIOGRAFIA:
REUS MAS, Gabriel, Sor María Rafaela del Sagrado Corazón de Jesús, Parròquia de Sant Julià, Campos, 1996, 235.
Font oral: Miquel Ballester Julià.
