Respirar temperatures

A Campos, els estius avisen amb gràcia i temps de la seva arribada. La llum dels dematins de juny esclata diferent a les façanes. A ca nostra, l’estiuenca trajectòria irrompia pel finestral de l’entrada, s’infiltrava per la retxillera de la meva porta entreoberta i, reflectint-se a la paret groguenca… bum!, sorgia un Sol particular dins la cambra. Això era un esclat d’adrenalina per voler anar l’escola, on els darrers dies de curs redescobries que les cadires verdes eren exageradament fresques en calçons curts, i les aules tenen aquella humitat de no haver tingut temps d’encalentir-se. Tot un destemprament sobtat pels fredolers com jo. Sobretot, però, m’encantaven els avisos dels horabaixes de tard: les falzies s’havien estat preparant durant setmanes aquells vols acrobàtics entre fumerals i llençols estesos als terrats, i els carrers fan olor de pa torrat i finestra oberta. Les nou són les sis.

Juliol enllà, ses senyals es transformen i ses persianes mai havien estat tan útils. Congeles sa cantimplora per anar a dinar a la mar perquè ca vostra ja fa olor de tacte de banyador humit i crema Pediatrics. En dissabte, tot i aquesta calor que no és aguantadora, surts de casa per anar a cercar un amic a peu amb un Sol que ja no saps si enlluerna o si carbonitza la retina. L’esperes recolzat a la paret roja de ca’l veïnat per agafar aquell centímetre i mig d’ombra i et poses una esquena guapa perquè hi ha parets de pedra polissones que s’esmicolen i pareixen d’arena. A plaça, els venedors faran concurs de toldos, i vosaltres sereu avaluadors de granissat d’ametlla i tassó que degota. Els polos d’aigua es fan simplement art damunt les camisetes d’aquest darrer fi de curs.

Però si hem de parlar de les olors de les temperatures d’estiu a Campos, les temperatures que guanyen, les número u, les de medalla d’or… són les temperatures d’anar a caminar. És matemàticament impossible calcular el valor curatiu de les caminades d’abans o després de sopar. Impossible. Sense dubte, declararem fer ses rondes patrimoni de la humanitat i en presumirem ferotges fora poble. Si un dia tens una crida aventurera, pots anar pel camí de sa Serra o el camí dels ametllers entre daurats de blat i bales de palla. Els verds alcen ovelles mentre tornes i Randa es proclama directora de la claror. I, si per alguna raresa atzarosa, aquell dia el teu esperit et demana espais protegits, pots triar fer carrers aleatoris per trobar-te menys gent i trobar-te mitja població prenent la fresca. Bona nit, cadires d’estiu! Amb les notícies de les nou com a banda sonora, caminaràs entre cortines que surten i entren empeses per un aire que no refresca, entre comerços que acaben jornades i bicicletes que demanen sopar. Jo sempre tornava pel Carrer Joan Alou perquè em digués ‘hola’ un lloro i per confirmar un incoherentment deshabitat Pou Nou que em deixava una amorosa intriga.

Jo crec que per tot això s’ha fet tan difícil camuflar-me entre els estius al Canadà, sense persianes i on no provaré pus mai de fer un trempó. Enyor trepitjar cards, trenta esgarrinxades de mata, i que els tamarells em deixin gust d’estiu a les parpelles. Fer amb els amics de l’ànima les xerrades d’arreglar el món que m’han etiquetat per sempre. Per això empro les temperatures dels capvespres d’estiu d’aquí, que duren dues setmanes enlloc de quatre mesos, per sentir-me més a casa. Anant en bicicleta vorera-vorera el riu, el Sol es pon de manera similar a les postes de Sol sobre el salobrar des Trenc tornant de Sa Colònia. Tu hi quedaries una mica més, però sempre t’esperen per sopar. Llavors, convenç algun company de pis perquè m’acompanyi a caminar mitja horeta entre carrers arrebossats d’escales de ferro. I no és “fer ses rondes”, ni noto davall una fina sandàlia els patrons quadriculats de les aceres, i sent uns altres plats i unes altres forquetes… però m’agrada pensar que l’aire que em mou les fulles de tots aquests plataners d’aquí, passarà a fer dansar els paperins de Campos.

Sssssxxr, ssssssxr…
 

Tot crida que sortim a fora a elaborar desitjos d’estiu. A fer equip i mirades còmplices amb tots els qui ens eternitzem a Campos. A celebrar l’alegria de compartir aquestes terres roges, aquesta humitadassa punyent que en el fons ens encanta, i tàperes i panades tot l’any. Sortirem al carrer plaça, que farà olor de colònia i de dutxa i de democràcies vigilades dels estils, i retrobarem totes aquestes cares radiants que enyorem tot l’any perquè, per ventura, no hem coincidit. Al mateix temps, ocorren sopars a la fresca, tumbet, ensaïmada i gelat de bomba, i concerts de banda que demanen guerra entre front i ventall. Veurem quintos patinar pel pal ensabonat i pel temps que passa, i ens posarem aquell vestit que vam comprar fa dos mesos que només podem dur es dia de s’Art Nit. Un variat a Sa Granja i converses damunt s’asfalt al so d’un By the rivers of Babylon.

Maria Neus Ballester Roig
Juliol 2019, Montréal