Records / Maria del Mar Barceló Palmer

Campos, agost de 2003. Un borrós record mesclat d'una nina amb sa tieta passejant per plaça davant l'Ajuntament (en aquell moment encara hi passaven cotxes). "Dóna'm sa mà que hi ha molta gent. Si te perds, què has de dir? D'on te diuen?". "Som na Maria del Mar, de can Riera". Són les festes del poble. Tot i no viure aquí, la família de part de mon pare ho és. Com cada any, els paperins blancs de paper ja estan decorats per les quatre gotes d'aigua que han caigut.

Divendres 8

Segons el programa de festes, el Col·lectiu de Joves Campaners organitzen la Festa Panxa Roja. Sa tieta Antònia no ha pogut tocar a la batucada Terra Roja. Ella i sa tia Xisca en formen part, jo hi he anat amb so padrí Joan i sa padrina Apol·lònia, a sopar de pa amb oli. "Jo de gran podré ser quinta?" demanava mentre veia aquells nins grans enfilar-se amb dificultat per un pal ensabonat. "I encara queden molts d'anys per això". De petita somiava amb estirar corda i dur el mocador vermell, això voldria dir que ja era gran (ara ja fa un parell d'anys que vaig venir a viure a Campos i vaig tenir l'oportunitat de viure l'experiència... Com li dic a aquella nina que el que ara vull és tornar enrere els anys?).

Dissabte 9

Es papà em duu a Can Vermell, a la Festa Re-fresca, els tiets i tietes estan enmig d'una guerra amb pistoles d'aigua. D'aquest dia record un instant, molta aigua, rialles i pistoles de plàstic vermelles, grogues i blaves.

Diumenge 10

Record un concurs de gelat de bomba davant el convent i veure Madò Pereta, no estic segura que fos el mateix any, només tenia tres anys al cap i a la fi. Sa tieta Antònia em duu a veure a sa padrina Apol·lònia, es conco Biel, sa tia Maria i el tio Nadal del cap de cantó, que van disfressats de "guiris", duen una camisa estampada, calçons curts i sandàlies amb calcetins. No estic segura si es presenten amb el gelat de figa de moro, de fava torrada o de garrova; però allò que sí que sé és que sa padrina i jo hem caigut als escalons del convent i per no fer-me mal a mi ara durà una nafra al genoll durant una bona temporada. Sa padrina Apol·lònia... el millor record que tenc seu és que l'estimava molt, diuen que era molt divertida i que sempre s'apuntava a totes, i que una setmana abans de les festes de la Mare de Déu d'Agost anava a fer una bona compra per rebre tothom a s'Hort de Can Vic.

Dilluns 11

Record anar amb ses tietes a decorar el carrer estret amb dibuixos fets amb guixos de colors i passar-ho pipa a la festa infantil a la plaça de Can Pere Ignasi, sentir les xeremies i veure ballar els caparrots amb so padrí i sa padrina i que es papà i sa mamà em fessin fotos amb aquella bèstia de foc de ses Covetes que li deien en Freu. A ca nostra tenc un conte de sa tia Xisca Riera que en xerra.

Dimarts 12

Es papà i sa mamà fan feina i jo he quedat amb so padrí i sa padrina. Anam al sopar a la fresca i després qued a dormir a s'Hort, sa tieta Xiss i sa tieta Antònia són per enmig, així que obrim el llitet plegable i es padrí em conta els seus famosos contes de “sa rateta que s'amaga per un forat per escapar des moix” fins que qued adormida.

Dijous 14

Ahir sa padrina va estar cercant tots els ormejos necessaris per vestir sa tieta Antònia de pagesa. Mentre es vesteix sense deixar cap capa, vaig a despertar sa tieta Xiss, però fa mitja volta i continua dormint. Sa padrina em crida i em diu que és l'edat, que ja ho entendré en ser gran. "Jo de gran me despertaré ben prest per poder jugar més" (a dia d'avui és sa tieta Xiss la que ve a despertar-me i a dir que ja està bé de dormir). Sa padrina i jo anam a veure els jocs amb moto a la Plaça des Tres Molins, on sa tieta Antònia, vestida de pagesa amb la falda aixecada per la calor, quasi cau d'aquelles bales de palla on s'enfilaven els tres guanyadors.

Divendres 15

Dia de la Mare de Déu d'Agost, avui és el meu sant, ens aixecam prest per anar a veure els caparrots acompanyats de les xeremies, avui són les corregudes tradicionals de joies i pollastres! Em pos les esportives més noves que fan més via, anam al carrer de Plaça, on es tiet Nadal diu que he de pensar a ficar els colzes, enguany crec que faré primera. Ens posam en fila i 1,2,3 va!, tuputup! Ja torn a ser en terra. Bé, un altre any serà (cada any hi he anat i crec que no n'he guanyat cap mai). En acabar anam a s'Hort, avui dinam tots plegats a cas padrins, sa padrina ha preparat "sopa freda", i entre tots els tiets i tietes han parat taula a la porxada. Després de fer un poc d'horeta anam a pegar un capfico al safareig, allà hi passam tot l'horabaixa. Hi som tots, família i amics venen a posar el cul en remull i a jugar amb aquella bolla gegant que t'hi pots ficar dins. Una vegada amb una bufada de vent va volar fins a devers Can Sinto! Sa padrina treu per berenar/sopar pa amb sobrassada de la casa i confitura feta per ella, quina cosa més bona... (com enyor aquell safareig d'aigua gelada i transparent on es reunia tanta de gent... Sincerament crec que és un sentiment compartit per tots aquells que hem tengut la sort de tastar-lo). Sa tieta Xiss fa estona que practica fent malabars amb unes bolles, diu que li ha de posar foc i que avui vespre anirà amb sa tieta Antònia a acompanyar en Freu al passacarrers i el correfoc, mentre jo jug amb unes carioques de tela que m'ha deixat. Ja fa fosca, em pos el vestit blanc nou que m'han regalat pel sant i anam a veure el gran castell de focs artificials. Record veure aquelles explosions de colors il·luminant el cel anunciant el final del dia envoltada de la família. A sa mamà no li fa gaire gràcia, però m'acompanya a veure ses tietes i en Freu de ben a prop, record acompanyar-les davall les espires de foc sense tenir gens ni mica de por, al cap i a la fi sabia que estava en bones mans.

I com canvia el temps! Ara, a s'Hort de can Vic, a ca nostra, on feia voltes i tornava plena de nafres d'haver caigut, haver-me aixecat i haver agafat la bicicleta per tornar a partir, hi fan una escola nova, una escola que, mentre ha costat arrancar, he pogut dir adéu a absències:

Dins l'absència,
queda el record,
runes d'un lloc
on s'hi han mogut vides,
mil històries
que ara no hi són.
Falta la llar,
falten dinars,
queden moments,
queden sentiments.
Creix la família,
petites innocències
que no coneixen s'Hort,
no tenen sa sort
d'anar al safareig
o el vespre de reis.
Encara hi seríem
si encara hi fos.