Óscar Aibar, director de "Cuéntame..." i veïnat de Campos

Avui, 2 de desembre, és el Dia Internacional del Futur. Demanam a n'Óscar Aibar, director de Cuéntame cómo pasó i veïnat de Campos que ens conti què passarà a partir d'ara amb ell i amb el seu futur. Ens contesta amb la mateixa cançó que aquest dimecres passat, 29 de novembre, ha posat punt final a la sèrie més longeva del prime time de la televisió a Espanya: "Cuando todo se acabe y nadie nos recuerde, seguro que nos vemos en cualquier fiesta" (La Mode).

Si cercam qui és n'Óscar Aibar (Barcelona, 1967) ens trobam amb un director de ficció, un guionista de vinyetes, un realitzador de televisió, un escriptor... o en línies més generals, amb un contador d'històries, allò que se'n diu un storyteller, però sobretot amb un bon veïnat amb qui poder comptar. N'Óscar cercava el paradís i es va enamorar de Campos perquè som un poble senzill de gent senzilla i de padrines ciclistes. Un poble on viure, passejar i escriure. Per a ell, Campos és Sagrillas -el poble de Cuéntame-, són les arrels on tornar, és el futur del país.

Es considera un artista amb les accepcions bones i dolentes del gremi. Creador de més de cinc-centes pàgines de còmics, novel·les, videoclips, curts i llargmetratges com Atolladero (1995), Platillos Volantes (2003), La máquina de bailar (2006) o El Bosque (2012). Després de convertir en Santiago Segura amb El gran Vázquez (2010) varen proposar-li dirigir un capítol de Cuéntame cómo pasó. Ell va acceptar-lo, però a la seva manera... L'episodi 16 de la Temporada 14, Un regalo para Karina, va estar ple de mirades, de sentiments, d'escenes mudes... aquell dijous 4 milions d'espectadors varen avalar la seva direcció fins a la darrera temporada. Era una nova època per a la ficció. Davant la competència emergent s'havia de traduir la sèrie amb un llenguatge cinematogràfic, una nova qualitat d'imatge i diàlegs frescos i naturals. En la típica frase de renovar-se o morir Aibar ha estat el responsable de renovar el format i revifar-li la flama evolutiva.

La sèrie, que va començar el 13 de setembre de 2001, conta la història del nostre país en un pont entre la ficció i la realitat. Amb la mirada pròpia d'una família qualsevol és una veritat que beu de les experiències personals, els sentiments i desacords familiars... Una veritat que s'escriu entre tots els que formen part del projecte i que s'encaixa amb el cor a l'objectiu comú. Perquè allò que és important és contar històries que apassionin i transmetin aquesta passió al públic. Plasmar l'essència d'un mateix a través de la direcció es fa a través de matisos. Una mirada en el moment adequat, un contacte físic, allargar unes dècimes de música... És una tasca lligada als guionistes, és negociar la creativitat amb producció i el pressupost, és veure i relacionar els personatges, però sobretot, admirar-los per damunt l'espatlla.

En els nous anys 20 n'Óscar ha seguit nodrint l'imaginari col·lectiu cultural amb la pel·lícula El sustituto (2021), un thriller protagonitzat pen Ricardo Gómez, i la novel·la La mancha sobre Titán (2022), aquesta darrera amb un bell missatge d’optimisme de què la cultura ens salvarà. El campaner adoptiu pensa que la cultura és allò que ens fa als humans ser diferents. En aquests temps difícils on abunden les beneitures pel mòbil que ens fonen el cervell cal preservar-la com el bé més preuat. No hi ha edat per a la cultura. Només s'ha d'obrir la porta i convertir-se en un lector estrella o un devorador de cine. Només s'ha d'obrir el cor.