Marga López Llull, una ciclista campanera a Bèlgica

Països com Espanya, Xile o Mèxic celebren el Dia de la Bicicleta cada 19 d'abril. És per això que avui hem agafat la bicicleta per conversar amb una ciclista campanera que actualment viu el seu somni esportiu a Bèlgica, país bressol del ciclisme.



Na Margalida López Llull, filla des Curro petit i de na Marga Llull, va néixer a Campos un 3 de desembre de 1997. Tota la seva vida ha viscut a la vila, encara que, de petita estudiàs a Manacor, on encara conserva les seves amigues. Després, va cursar sisè de primària i l'ESO a Campos i el batxillerat, a l'IES CTEIB (Centre de Tecnificació Esportiva de les Illes Balears), a Palma, un centre que combina els estudis amb l'esport, ja que na Marga sempre ha estat una enamorada del ciclisme.

De fet, es va iniciar en el món de la bicicleta perquè el seu oncle i cosins, així com el seu pare i germà, van començar a fer ciclisme per oci. El seu germà va començar a competir, cosa que li va cridar l'atenció i ella, després d'un any, també s'hi va posar. La seva família sempre ha estat molt unida i en guarda records plens de rialles, diversió i felicitat. Quasi cada cap de setmana de la temporada de competicions (març-setembre) anaven "de carreres" per tota Mallorca. Ella només tenia ganes que arribassin aquests caps de setmana per competir i estar amb la seva família.

L'any 2021 va graduar-se en Turisme a la Universitat de les Illes Balears, ja que per a ella, el turisme i l'esport són dues coses molt relacionades: el turisme és una forma de conèixer el món, relacionar-se amb diferents cultures, parlar un idioma diferent, aprendre'n un altre, etc. i a l'esport, quan s’ha de viatjar per fer competicions a fora, es posa en pràctica aquestes coses. Té clar que no és el mateix anar a fer turisme que anar a competir, però al final del dia els esportistes també fan un poc de turisme, encara que sigui dins l'aeroport, a l'hotel o al lloc on es disputa la competició.

Després de la graduació na Marga també ha anat fent alguns cursos i feina i, actualment, està estudiant un màster online relacionat amb l'esport: "Máster en Alto Rendimiento en Deportes Cíclicos" a la Universitat de Múrcia. Al mateix temps que ha estat estudiant, ha corregut món competint. Na Marga és ciclista de la modalitat de carretera principalment, però a vegades també fa competicions de la modalitat de pista. La modalitat de carretera és una modalitat que es realitza sobre asfalt, a l'aire lliure. A vegades, s'inclouen parts amb "sterrato" (grava) i/o parts amb "pavé" (llambordes). Per altra banda, la modalitat de pista es du a terme a velòdroms, tant coberts com descoberts i a dins aquesta modalitat hi ha les disciplines de fons (competicions curtes, entre 10 i 25 km) i velocitat (competicions molt curtes i explosives, entre 200 m i 1,5 km). A dins cada disciplina hi ha diferents proves: a fons hi ha scratx, eliminació, puntuació, persecució individual, persecució per equips, òmnium i madison; i a velocitat es poden trobar velocitat individual, velocitat per equips i keirin.

En general, es considera una ciclista rodadora, ràpida sense ser una "sprinter" pura. És a dir, una ciclista que té opcions d'estar entre les primeres places quan arriba en una escapada, abans del grup principal, i és capaç de guanyar la competició. I que si arriba al grup principal, també pot aconseguir un bon resultat final. Però quan competia per Espanya va tenir dos anys que les coses no li varen sortir massa bé. Estava una mica desmotivada i va decidir apostar i anar-se'n on fos necessari per fer-se ciclista. Va enviar currículums a diferents equips de Bèlgica i un d'ells la va fitxar. L'experiència va ser molt positiva. Li va encantar el rotllo, les ganes que té la gent de créixer, l'ambient en aquest lloc que és el bressol del ciclisme... i això la va motivar a quedar-s'hi.

Allà el seu dia a dia implica entrenament diari, normalment un mínim de 2 hores diàries que pot arribar a fins a 6 hores a damunt la bicicleta. Depenent de si fa feina o no, entrena a diferents moments del dia. Ara mateix que no està fent feina, entrena els matins o migdies (depenent del temps que fa) i els horabaixes estudia. Els ciclistes, en general, no es preparen només per una competició, es preparen per a la temporada. Encara que està clar que sempre es tenen uns objectius més específics com podria ser un campionat nacional, europeu, mundial o una carrera en què tenen opcions d'aconseguir un resultat important. Uns dos dies previs a una competició rellevant, sol disminuir la càrrega d'entrenament, augmentar la quantitat de carbohidrats durant les seves menjades, augmentar el descans i, si es pot, rebre un massatge per descarregar els músculs.

Per arribar on ha arribat avui només amb 25 anys, ha hagut de ser un poc diferent dels altres. En vers de quedar amb les amigues, ha hagut de quedar entrenant. En vers de quedar fins tard a les festes, ha hagut de tornar a casa prest. En vers d'anar a algunes festes d'aniversari, ha hagut d'anar a competir. En vers d'anar a la platja, ha hagut de quedar a casa. Es perd coses, però a la vegada en guanya d'altres. Altres coses que considera més rellevants per a la seva vida professional. En canvi, sí que ha hagut de fer sacrificis familiars, en haver de viatjar molt i estar fora de casa. Els darrers 4 anys, vivint lluny de la seva família la major part del temps. El fet de ser una persona tan unida a la seva família, ho ha fet bastant difícil. També ha hagut de fer alguns sacrificis econòmics, com treballar durant els hiverns per poder-se permetre viure a fora. Per exemple, el darrer hivern ha hagut de fer tres mesos a jornada completa, sense quasi poder entrenar o entrenant amb llums a la bicicleta, ja que el Sol ja s'havia post.

Però tots aquests sacrificis s'han curat amb uns resultats excel·lents. En l'àmbit internacional ha quedat 8a classificada al Campionat d'Europa de Persecució per Equips (pista), 5a classificada al Campionat d'Europa de scratx (pista), top 20 en competicions internacionals de carretera i pòdiums (2a i 3a) a competicions nacionals de Bèlgica. En quant en l'àmbit nacional, 10 vegades campiona d'Espanya de pista i més de 15 medalles de 2a i 3a, tant en ruta com en pista. Finalment, a nivell regional, més de 20 vegades campiona de Balears repartides en carretera, pista i contrarellotge.

Si parlam del ciclisme en femení, na Marga explica que quan va començar a competir internacionalment, va ser quan realment va adonar-se que hi havia moltes diferències entre homes i dones. Fa uns anys, es van començar a fer canvis, petits, però es van fent passes a poc a poc. Creu que queda molt per canviar, però mirant allò positiu, s'estan fent en la direcció correcta. Conta que hi ha molta gent que pensa, que si no fan el mateix quilometratge o duració de competició, no es mereixen la mateixa recompensa econòmica. Però ella sempre argumenta, que els homes i dones són diferents, la composició corporal és diferent. Si un home entrena el mateix que una dona, l'home sempre estarà en millor condició física. Per tant, ja que es fan esforços equivalents es mereixen la mateixa recompensa econòmica. Ja hi ha algunes (poques) organitzacions de competicions que posen com a premi la mateixa quantitat econòmica per homes que per dones, però encara n'hi ha molts que no. El millor exemple es pot veure a una simple cursa de poble, com és la del nostre, on el primer home guanya 600 € i la primera dona guanya 120 €.

Tanmateix, els seus referents esportius són persones que han passat per situacions complicades, però que han tornat al millor nivell. Aquestes persones són Fabian Cancellara, després de tenir dues ruptures de dues vèrtebres l'any següent va ser campió olímpic i Kristin Armstrong que, després de ser mare i operada de maluc, va ser campiona olímpica dues vegades més per tercera vegada. Ara, les seves expectatives de futur són gaudir i viure d'aquest esport uns quants anys. També li agradaria guanyar alguna competició internacional i poder ajudar a l'equip a guanyar-ne moltes més. Pel que fa a les expectatives professionals, na Marga té diversos projectes, però de moment cap concret 100%. Li agradaria fer alguna cosa combinada del turisme i l'esport, continuar fent el que fa però des d'una perspectiva diferent.

Però allò que té ben clar és que la seva carrera ha estat possible gràcies a l'ajuda i el suport de la seva família, que són el seu pilar. Són, en gran part, els culpables que na Marga sigui, avui dia, tota una campiona. Enhorabona, Família López Llull!