Lletres d'absències / Nadal Riera Mesquida
…És l’hora dels adéus,
l’amor no pot parar,
anem sembrant la joia,
donant a tots la mà…
(A.Martorell, en el cantoral Església de Mallorca)
Altre cop, tornam fer la llista, recordant afectuosament persones estimades que en el transcurs d’un any (16 de juliol 2022 – 15 de juliol 2023), han sofert el seu traspàs.
JULIOL: Dia 18, als 77 anys, més de 2 anys portant incurable malaltia. El darrer any ho passà molt malament, persona pacient i sempre amb la rialla a la boca, mor Rafael Marín Sánchez, esposa: Maria Jaume; filles: Maria, Cati i Pilar; gendres: Toni, Tolo, i Ramiro. Natural de Caravaca de la Cruz (Murcia) feia més de 52 anys que es va casar a Campos on sempre havia viscut. Persona humil, estimada i agradosa, treballà a la finca de ca n’Estela, de picapedrer i a la companyia Iberia uns 36 anys. Bon espòs, pare i padrí. També dia 18, als 84 anys, va morir Margalida Barceló Moll, na Margalida d’es Revellar, viuda de Bernat Bover, mare de Miquela, sogra de Javier, cunyada Miquela, fillol Ramón, nebots Miquela, Francisca i Guillem. Dona intel·ligent, reflexiva, generosa i molt feinera. Va saber aprofitar amb èxit la vida que li va tocar. De fet, solia dir que, si pogués, la tornaria a viure igual. Fou esposa i molt feliç d’haver trobat en Bernat que la va acompanyar en una vida dedicada al camp i a les seves estimades vaques. La darrera dècada va tenir temps per a la seva principal afició: llegir novel·les històriques. Va morir amb la satisfacció d’una vida plena. Bona mare, sogra, madrina i bona veïnada. Dia 23, als 88 anys, és el traspàs de Miquel Lladó Tomàs, Miquel d’es Lloquet, pare de Guillem i Tomeu, de la popular i nombrosa família anomenada d’es Lloquet; els seus padrins paterns tingueren tretze fills, molts de nets i netes, amb l’anomenat malnom. Bon pagès, productor de bones i sanes hortalisses que la seva estimada esposa, posava al mercat setmanal als pobles veïnats. Bon espòs i bon pare. Dia 24, als 86 anys, ens deixa Joana Campos Moll, na Joana Campos, esposa de Miquel Castellà i mare de Coloma. Potser romania feia temps mancada de bona salut, era de la popular, senzilla i molt bona família dels Campos de Marina, de nina fou la teta de l’amic Sebastiá Moll, manescal, part de la seva activitat professional la dedicà al servei al restaurant Pep Serra de la Colònia de Sant Jordi. Fou bona esposa i bona mare. Dia 25, als 71 anys, diada de Sant Jaume, passà a l’altre món Jaumeta Bonet Barceló, sa dona d’en Tomeu Corretjot; mare de Xisca i Tomeu, sogra de Juan i Neus, padrina de Tomeu, Joan, Bartomeu i Mar. De la meva quinta, sempre va assistir a les trobades que cada any organitzàvem fins just abans de la Covid. De sobte ens trobem amb aquest desenllaç que ens deixa mal fets. Era dona agradosa, simpàtica, afable, feinera i emprenedora, fou bona esposa, bona mare i bona padrina i, per descomptat, una bona amiga. Dia 27, als 67 anys, mor Juan Ramón Martínez Reyes, potser vivia a fora vila entre Campos-Ses Salines; pareix ser que de sobte li arribà la mort, i la funerària campanera és l’encarregada dels tràmits necessaris. Era el pare d’un senyor que fa uns anys estigué al capdavant del bar Es Recó de devora l’Església. El mateix dia, als 96 anys,va morir Francisca Campos Mas, Francisca Verda, vídua d’en Pau Julià; fills Toni i Pere Antoni, nores Antonia i (+) Joana, nets Pau, Francisca, Maria Francisca i Pau. Com una candela que s’apaga, per llarga vida, té una mort conformada. Dona humil i senzilla, dedicada a les tasques de fora vila en la seva edat d’haver de treballar. Francisca va tenir la desgràcia de veure patir i morir, el gener de 2021, la seva estimada nora Joana. Va ser bona mare, bona sogra i bona padrina i repadrina. També dia 27, als 88 anys, és el traspàs d’Apolònia Garcias Rigo, sa madona de Son Sala, viuda d’en Salvador; mare de (+) Joana Maria, Catalina i Apolònia Maria. De jove i abans de casar-se fou jornalera tant a fora vila com a la casa del poble, per a la família de ca’n Alou. Dona neta i curiosa, ordenada i responsable. Juntament amb el seu ja difunt espòs, més de 50 anys d’amitgers a Son Sala, acompanyats per les seves estimades filles. Persona de bon cor, estimava i es feia estimar, generosa, afable, simpàtica, amiga dels amics, ca seva romania sempre obert per als qui s'hi acostaven. Fou bona mare, sogra, bona padrina i repadrina, per desgràcia, i com tantes altres mares, a l’octubre del 2020 va veure patir i morir la seva estimada filla Joana. Dia 29, als 48 anys, quan es trobava en el ple de la vida, quan tot era felicitat i de color de rosa, mor Toni Vanrell Mas, en Toni Figa de Son Blanquet, fou a causa d’un tràgic accident amb la seva moto. Fill de Francisca Mas.
AGOST: Dia primer, als 81 anys, va morir Magdalena Mulet Vidal, esposa d’en Tomeu Catoi, mare de Sebastiana, Tomeu, Magdalena i Pau, sogra de Carlos, Marisia, Pep Toni i Inma. Patia malaltia degenerativa, feia un bon grapat d’anys que estava rendida a ca seva, sempre ben acompanyada pel seu home i fills; persona creadora de forts lligams familiars, estimava i es feia estimar, afable i simpàtica, fou bona esposa, mare i padrina. Dia 3, als 95 anys, ens acomiadam d’Apolònia Ballester Escalas, viuda d’en Nofre de sa ferreteria, mare de Francisca Gayà, sogra de Joan, padrina de Tomeu, Joan, Miquel Àngel, Catalina i Maria. Apolònia va gaudir d’una vida plena, filla de fariner i la petita de tres germans; es casà amb en Nofre i formaren una família; fundaren un dels negocis més antics de Campos que encara avui perdura: la “ferreteria ca’n Nofre”. Dona amable, discreta, bona companya del seu espòs tan dintre la botiga com a fora, va morir així com va viure: en pau i envoltada dels seus estimats familiars; bona mare, sogra, padrina i repadrina. El mateix dia, als 77 anys, ens va deixar Francisca Bauzà Barceló, mare d’en Tomeu que va fer feina a n’es Xaloc de Sa Ràpita, espòs Tomeu Barceló, fill, i fillol Pep Toni. Dona de família, persona afable i senzilla, humil i agradosa. Dia 7, als 92 anys, és el traspàs d’Antònia Roser Mesquida, viuda d’en Damià Russinyol, fill Joan Vidal, nora Antònia, nets Damià, Toni i Maria, reneta Emma. Juntament amb el seu home es va dedicar tota la vida als treballs del camp i la pagesia, ametles, tàperes, albercocs, etc. Fins i tot tenint un bon corral al carrer Dameto, a l’esquena de casa seva, criaren vaques i feien la venda de la producció, tant a la menuda a ca seva, com a en Toni Catlare, que aqueix juntament amb la seva germana Apolònia, tenien una botiga de queviures al carrer de Santanyí. Als darrers anys de la seva vida tingué greus problemes de vista. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia 11, als 91 anys, deixa aquest món Francisco Miró Lladó, de ca´n Melero –mestre Xesc-, esposa Màxima. Home seriós i de paraula. Aficionat a l’aeromodelisme, va ensenyar i engrescar molts de joves a aquest esport. Durant els darrers anys de la seva vida era habitual veure’l fent voltes pel poble amb la seva bicicleta i la seva boina. Bona persona, espòs i pare. Dia 13, als 89 anys, mor Monserrate Sastre Rigo, Monserrat Coronell, fill Toni Sastre, nora Maria Antònia, net Monserrat. Feia just 3 mesos havia enviudat (tenc la creença que hi ha casos que el qui queda, s’enyora i és cridat pel qui va partir primer); bon pagès, treballador, home honest i servicial, deixa un bon record i agraïm haver-lo conegut. Bon pare, sogre i padrí. Dia 16, als 90 anys, va morir Baltasar Rigo Tomàs, en Baltasar de sa Granja, esposa Ventura, fills Miquel i Baltasar, nores Maria i Francisca, nets Balta i Jaume. Home alegre i servicial, generós i agradós, amic de tots els joves de l’època, aquí a Campos. Amb el seu germà Miquel i esposes, allà pels anys 60 del segle passat, es posen al capdavant de la granja (aleshores de ca´n Rosseó, avui ses Voltes), aconseguint amb un èxit brutal reunir tota la jovenalla del nostre poble, dies feiners, dissabtes i sobretot, els diumenges a fer el “variat” i la beguda. Instal·laren una màquina de discos on sempre trobàvem les darreres novetats musicals dels músics/artistes de l’època. Bon espòs, pare, sogre i padrí, creador de fortes amistats, durant dècades, entre el jovent present a la Granja. Dia 27, als 93 anys, és el traspàs de Gumersindo Núñez Pérez, es peixater foraster, fills José, Isabel, Margarita i Erminia, nora Eva. Natural de Montellano (Sevilla), deu fer més de quaranta anys que juntament amb la seva dona i fills s’establiren a Campos; era aficionat a l’esport de la caça de llebres amb cans galgos. Dia 28, als 87 anys, deixa aquest món Damià Colom Ballester, en Damià d’es Bar. Si no record malament, el malnom li venia d’haver estat, allà pels anys 50 del segle passat, juntament amb els seus pares, al bar que hi havia al carrer Plaça nº 26, on avui hi trobem una rellotgeria.
SETEMBRE: Dia 4, als 91 anys, ens acomiadam d’Aina Mas Ballester, n’Aina de ca’n Serra, sa dona de’n Pedro Carut, fill Mateu, nora Maria, nets Aina i Pedro, nets polítics Joan i Marga. Va patir malaltia de l’Ictus, per a més comoditat i benestar romania a residència de gent gran. Dona alegre i simpàtica, sempre que la trobaves al carrer saludava amb el somriure a la cara; juntament amb el seu home tingueren una botiga de queviures a la plaça des Pou Nou. Ja fa molts d’anys fou altra mare que va sofrir la pèrdua del seu estimat fill Joan, arran de ser atropellat per un cotxe ben a prop de ca seva. Bona esposa, mare, padrina i repadrina. Dia 6, als 68 anys, passà a l’altra vida en Miquel Adrover Maimó, Miquel de ca’n Rei, arrel d’accident domèstic i de sobte, quan encara estava ple de vida i vitalitat, treballador i emprenedor, era paisà nostre i residia a Porreres; tanmateix, diàriament feia acte de presència al seu hort de ca’n Rei. Dia 12, festivitat del Dolç nom de Maria, el seu Sant, als 91 anys, mor Maria Garcias Burguera, na Maria Vidalona, viuda d’es planxador Roca, filles Gabriela Maria i Antònia, gendres Cosme i Francisco, nets Gabriel, Miquel i Maria. Mentre el seu cos ho volgué, assistia a la nostra Parròquia a totes les celebracions: diumenges, festes de guardar o dies feiners a tots els funerals; dona humil i senzilla, agradosa i generosa; entre altres coses col·laborava amb la Parròquia en la neteja i planxat de les estovalles de l’altar Major, sempre de forma gratuïta, mai volgué cobrar aquella feina. Bona mare, sogra i padrina. El mateix dia, als 48 anys, quan la vida encara està plena de curolles i d’entusiasme, és el traspàs de Lena Fernández Artigues, filla de’n Toni Malagueño i Antònia Vivera. Persona molt alegre, sempre et rebia amb un bon somriure. Era la filla dels meus quintos Antonio Fernández Joyera i Antònia Artigues Ginard. Dia 15, als 46 anys, és la partida de Juan Carlos Melis Ferriol, en Melis, pare Blai Melis, mare Maria Ferriol, germans Sebastià i Maribel. Natural de Palma, fou altra persona relativament jove i plena de vida que deixà aquest món. Potser, juntament amb els seus pares residís a Sa Ràpita.
OCTUBRE: Dia 2, als 77 anys, va morir Ramón Torres Barceló, en Ramón de sa Taulera, pare de Margalida i padrí de Maria Àngels Perelló. Crec recordar que de jove, i amb tota la família Torres, va treballar al negoci familiar de la Taulera, després xofer de camió i de repartidor de l’empresa de lactis Blahi. Fou home divertit, afable i amic dels amics. El mateix dia, als 82 anys, mor a Llucmajor Bernardo Puigserver Amengual, en Bernat Portell, pare de n’ Andreu de Ran de Mar i sogre de n’Antònia Gelabert. Dia 5, als 87 anys, ens acomiadam de Miquel Ginard Ginard, en Miquel Carol. Feia anys que romania a residència de persones grans. Fou home respectuós i de caràcter, bon pagès i bona persona. Dia 15, als 98 anys, mor Juana Aina Picó Aguiló, na Juanita Murera. Fou bona perruquera posant més guapes les seves estimades clientes, fos per anar de festa o a les núvies el dia del seu casament; ensenyà l’ofici a vàries al·lotes de Campos. Bona persona, humil i plena de senzillesa. El mateix dia, als 81 anys, passa a l’altra vida Miquel Burguera Vidal, viudo de na Sebastiana Artigues. Natural de Santanyí, més de 40 anys arrelat al nostre poble, home afable, agradós i simpàtic, dialogant, humil i generós; mentre el seu cos va aguantar, li agradava fer una bona passejada amb bicicleta.
NOVEMBRE: Dia 3, als 75 anys, ens deixa Blai Melis Servera, espòs de Maria Ferriol, pare de Sebastià, (+) Juan Carlos i Maribel Melis, sogre de Maria Esperança i Berto, padrí de Laura, Leo i Tià. Natural de Palma. Crec que era resident a Sa Ràpita, just feia un mes i mig, havia perdut el seu estimat fill Juan Carlos. Dia 19, als 75 anys, va morir Juan José Vélez Sánchez, espòs de n’Isabel. Natural de Vélez Rubio (Almería), juntament amb els seus pares i germans arribà a Campos fa uns seixanta anys. Persona bona i treballadora, bon oficial de picapedrer i que com bastants de nouvinguts en aquella època, fent feina tota la setmana: diumenges, festes i dies feiners; va saber construir-se un ca seva, una vivenda digna. Llarg temps prim de salut, sofridor, humil i senzill, familiar i bon amic. Bon espòs, pare i padrí. Dia 22, als 86 anys, és el traspàs de Salvador Estelrich Adrover, en Salvador que va estar a Ca’n Corem, espòs de Margalida Grimalt. Natural de Cas Concos. Bon pagès, amb la seva dona estigueren al capdavant a distintes finques de Campos, fins i tot potser faci més de seixanta anys, amb els seus pares i germans ja s’estableixen entre nosaltres, sempre dins el món de la pagesia. Home d'aspecte seriós, feiner i bon coneixedor de fora vila i del món dels animals que cuidaven. Persona humil i senzilla, afable i agradós; fou pare de família que va veure morir dos dels seus estimats fills. Bon espòs, sogre i bon pare. Dia 30, diada de Sant Andreu, festa del seu fill, ens acomiadem, als 77 anys, de la nostra paisana veïna de Felanitx però, sovint a Campos al costat de sa mare i germana, de n'Apol-lònia Ballester Coll, vídua de Sebastià Bon Jesús. Mare Jerònima de ca’n Carreter, fills Margalida Maria i Andreu, nora Érika, net Andreu, filloles Joana Maria i Xisca, germana Maria “Rei”, cunyat Biel i nebot Nadal. Tot i el carregament de la malaltia que suportà molts d’anys, sovint sovint era a Campos per a fer companyia i costat a la seva mare; aquesta amb més de 100 anys a l’esquena. Fou bona cuinera, alegre i amb la rialla a la cara. Fou bona filla, mare, padrina, sogra i padrina jove.
DESEMBRE: Dia primer, als 94 anys, mor Maria Mas Vicens, na Maria Cotxera. Filla Antònia Rigo, gendre Juan Garau, nets Maria Pilar, Xisco i Felipe, renets Júlia i Miquel. Altra dona que en el seu temps, a Campos, com moltes d’altres, feren la seva tasca a fora vila i quina tasca, feixuga i abundant, així i tot, cercava temps per a la seva afició, brodadora. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia 5, als 90 anys, va morir Toni Gelabert Lladó, en Toni Cases Noves. Vaig visitar-lo a ca seva l'estiu passat, i encara que se sentia ben atès per les filles, gendres i persona de servei, en Toni s'enyorava; duia en el seu cor el dol de la pèrdua, fa uns anys, de la seva estimada dona. Fou home molt treballador, feiner, emprenedor sempre aferrat a la feina que feia: pagès, xofer, taverner, picapedrer i crec que els darrers anys, la darrera ocupació pot ser la dedicàs al restaurant a Ses Covetes. Mentre el seu cos li ho permetré, cada diumenge i festa de guardar, assistia a la celebració de la Santa Missa a la nostra Parròquia, acompanyat de la dona o alguna filla. Bon pare, sogre, padrí i repadrí. Dia 9, als 50 anys, de sobte és la partida cap a l’altre món de Beata Aleksandra Socha, veïna de Campos, de nacionalitat polonesa, ella i la família, bons cristians, creadora de bons vincles familiars, bona mare, filla i esposa Dia 16, als 79 anys, ens deixa Francisca Lladó Salas, na Francisca de la nombrosa i humil famíia de ca’n Bessó, foren 11 germans, ella pot ser la petita de les nines, viuda d’en Jaume Sabater. Treballà a l’elaboració de l’albercoc a l’empresa de Miquel Beques i fou mestressa de casa, cuidant el seu home, fills i sogres. Bona dona, mare, sogra i padrina. El mateix dia, als 89 anys, a Llucmajor és el traspàs de Miguel Clar Mulet, ca’n Maset. Antic conductor del camió de s’Ursus, pare de Miquel Clar, veí de Campos i sogre d’Antònia Rigo. Dia 19 als 72 anys, passà a l’altra vida Francisco Pizá Tous, en Xesc Mora, esposa Catalina, fills Joan i Miquel, nora Babette, nets Francesc, Marta i Miquel. Després d’un mesos de malaltia incurable deixa aquest món, on tant va gaudir de tot allò que l’enrevoltava: família, amics, fora vila, Ses Covetes… Home divertit i alegre, afable i generós, amic dels amics, vàrem anar junts a l’escola guiats i educats per l’enyorat mestre el senyor Obrador. Emprenedor i treballador, estimava i cuidava el camp, (passar els cultivadors, llaurar, sembrar), s’arromengava per a les feixugues tasques a l’estíu a la platja al “chiringuito”. Des de l’any 2015, i fins enguany, només aturats per la Covid, fèiem unes excel·lents i divertides trobades de quintos on ell n’era un membre més de la comissió organitzadora. Sí, ell va ser el qui posà data a la darrera trobada que hem feta; ja ferit, ens va comunicar la mala notícia i no va poder arribar el dia assenyalat. Bon espòs, pare, i padrí. A més de tenir molts bons amics. Dia 21, als 79 anys, ens acomiadam de Maria Verger Rigo, de ca’n Roca, viuda d’en Joan Ronquet, mare de Margalida i Maria Magdalena. Per més comoditat i bon estar i viure, estava allotjada a la residència de Montuïri, feia temps que no tenia gaire salut, però ens sorprèn la seva sobtada mort. Dona decidida i treballadora, juntament amb el seu estimat Joan Puigserver, espòs, regentaren el seu negoci familiar “Tejidos Puigserver”. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia 23, just una setmana després de la mort de la seva germana Francisca, als 90 anys, deixa aquest món Antonio Lladó Salas, en Toni de ca’n Bessó, esposa Gabriela, fills Biel i Jaume. Un membre més de la nombrosa i humil família Lladó Salas. Acostumat al dolor i la manca de salut, home feiner i treballador de dia i de nit (les ovelles), amb la seva esposa treballaren al camp tota la vida, ell fou un gran pastor i cuidador de les seves ovelles, amant del seu ramat, tal com Jesús de Natzaret, el bon pastor coneixia i cuidava cada una d’elles, que també li reconeixen la seva veu. Bon espós, pare, sogre i padrí. Dia 25, festa de Nadal, als 78 anys, mor Juana Belmonte Rubio, viuda de José Maria Martínez, filles Maria José, Ana i Laura; natural de Lorca (Murcia), molts d’anys ja entre nosaltres, ben arrelada a Campos. Pareix a ser que de sobte i de forta indisposició, deixa el nostre món. Bona persona, mare, sogra i padrina. Dia 26, als 93 anys, va morir Juana Lladó Puig, viuda d’en Bernat de Son Amer. Allotjada a la nostra Residència, acompanyada de persones del servei de la casa, li agradava anar de passeig amb altres residents. Filla de l’amo en Miquel Parada i madò Juana Bestard, ens coneixíem i apreciàvem des de fa molts d’anys per qüestió de ser veïnats els seus pares i els meus al carrer de Santanyí. Ella, quan visitava els seus, cercava i saludava els veïnats, sempre ben alegre, amb cordialitat i simpatia. Fa uns anys, va sofrir la pèrdua de la seva única i estimada filla n’Antònia. Bona padrina i repadrina. Dia 29, als 71 anys, a Llucmajor, deixa aquest món Tomeu Fiol Adrover, Pare de Margalida, sogre de Tomeu Sacares i germà de Magdalena. Crec recordar, fos fill de mare d’ascendència campanera.
ANY 2023.
GENER: Dia 2, als 68 anys, és el traspàs de Maria Lladó Mesquida, esposa de Lluis Baños, mare d’en Tomeu Baños, sogra de na Coloma de s’agroturisme es Torrent, germana de na Margalida Catanya. Bona persona, creadora de bons lligams de família, mor a una edat encara no molt avançada. Bona esposa, bona mare i bona sogra. Dia 4, als 96 anys, ens acomiadam de Catalina Serra Bover, viuda d’en Nadal Banyeta. Durant la seva vida laboral fou treballadora a fora vila, amb el seu espòs. Mentre el seu home la pogué acompanyar amb el cotxe, assistien a tots els funerals a la nostra Parròquia on ella era cantaire del coro de gent gran que actuava a les cerimònies d’acomiadament dels difunts. Bona persona i bona mare. Quan encara estava a la flor de la vida, dia 13, als 46 anys, passà a l’altra vida José Manuel Ruiz Arroyo, fill de Manolo i Paquita, germà de Javi. A Campos vàrem tenir l’esquela d’aquest bon home, però el vetlatori fou a Santanyí i no tinc cap dada d’aquesta persona. També a una edat encara no gaire avançada, dia 21, als 66 anys, trobam l’esquela de Malika Abselam Mohamed, mare de Laila i Omar. Li feren el vetlatori a Ses Salines, i tampoc tinc dades d’aquesta senyora. Dia 22, als 80 anys, mor Maria Luisa Beloso Alvarez, mare i sogra de Castrovan. Les filles i nets ho fan a saber però tampoc tinc coneixença d’aquesta bona dona; era natural de Melis (Pontevedra). Dia 25, als 82 anys, va morir Juan Vidal Terrasa, en Juan Seua de sa farinera. Llarg temps patint, sense gaires esperances de recuperació la vida de Joan es va anar apagant per anar-se’n a l’altre món. Home feiner i emprenedor, fou pagès, fariner i magatzemista de productes per als animals i per a fora vila. Bona persona, afable i de bon tracte, bon espòs, pare, sogre i padrí. Dia 27, als 89 anys, deixa aquest món, Francisca Mascaró Suñer, na Francisca dels Horts, mare de Sebastiana de sa Ford, sogra de Toni i padrina de Maria Magdalena i Francisca. Tota la seva vida de treball va estar lligada a fora vila. Amb el seu marit estigueren a sa Vinyola i després al seu propi hort. Dona afable, simpàtica i carinyosa, amiga dels amics, alegre, sempre saludava amb la rialla a la cara. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia 30, als 67 anys, quan encara pareixia que tenia molta vida per endavant, ens acomiadam de Bonaventura Maimó Mas, na Ventura que feia feina a sa Cimentera. Dona alegre i fastuosa, de molt bon caràcter, afable i servicial, treballadora i dona de família. Fou una bona esposa, filla, mare, sogra i padrina.
FEBRER: Dia 3, festivitat de Sant Blai, als 92 anys, és el traspàs de Sebastiana Ballester Vadell, na Sebastiana de ca’n Riu, viuda d’en Toni de ca’n Marrano. Mare de Francisca i padrina de Catalina i Antònia. Sebastiana tingué la desgràcia de quedar òrfena de mare als 4 anys, i passà la vida amb el seu pare i padrins. Als 8 anys, quan ja només li va quedar el seu pare, i aquest, havia d’anar a la feina per poder-se mantenir a ell i a la criatura, queda de dilluns a divendres fins als 18 anys, baix la custòdia i al servei com a criadeta de les germanes Carmela; tres senyoretes fadrines, alguna mestra d’escola, que vivien al carrer de Santanyí, 20, on avui hi trobem la perruqueria de Joan i Caterina;va aprendre a llegir i escriure com ningú; aficionada a la història en general. A l´ edat de 18 anys, torna a viure sempre amb el seu pare fins que es va casar; i des de llavors a fer les tasques de tot l’any a fora vila. Bona mare i padrina. Dia 8, als 90 anys, ens acomiadam d’Andreu Ginard Adrover, n’Andreu Caganya. Espòs de Maria Pou, pare de Miquela i sogre de Toni. Home amb el qual era fàcil tenir una bona xerradeta amb ell; dialogant, afable i entranyable. Durant la batlia de Guillem Mas Sastre, fou regidor del nostre Ajuntament bastants d’anys. Enamorat de fora vila on dedicà tota la seva vida professional, treballador incansable. Les seves aficions pot ser fossin les curses de cavalls de trot que cada setmana seguia en directe als hipòdroms de Mallorca, on gaudia de les curses que s’organitzaven. També fou bon aficionat a l’esport de la caça del conill amb cans de la raça Podenco. Persona bona, amant de la terra i la pagesia, home de poble i de família. Bon espòs, pare, sogre, padrí i repadrí. Dia 9, als 69 anys, passa a l’altra vida Joana Bennassar Fullana, Joana Cabana, veim el nom de: espòs, Bernat, fills, Miquel i Joan, nora Maria Àngela, nets Bernat, Paula, Francina i Marina, filloles Apol·lònia i Cati, germana Sebastiana. Ens apareix l’esquela aquí a Campos, on podem llegir que el vetlatori és a Cas Concos, però no he estat capaç de trobar cap dada d’aquesta dona. Dia 10, als 84 anys, agafa l’altre món Apolonia Garcias Vidal, sa dona d’en Miquel Manresa, mare de Catalina, sogra de Miquel i padrina de Miquel Àngel i Joan. Dona que dedicà anys de la seva vida a fora vila, hortolana dedicada a les tasques de cada una de les èpoques dels fruits de temporada i mestressa de casa. Li agradava fer la cercadeta d’espàrrecs. Bona esposa, mare, sogra i padrina. També el mateix dia, era la festivitat de Sant Guillem, als 76 anys, mor Ventura Roig Rigo, na Ventura de Son Mas, sa dona d’en Colau Coronell. Bona dona, provada per la malaltia i el dolor, mestressa de casa, creadora de forts lligams familiars, afable i simpàtica, bona veïnada i amiga de les persones del voltant de casa seva. Espòs Colau, fills Toni, Bárbara i Antònia. Fou una bona esposa, mare, sogra i padrina. Dia 12, als 93 anys, va morir Francisca Llaneras Moll, na Francisca Massianeta. Mare de Joana, sogra de Rafel, padrina de Miquel i Cristina, repadrina de Martí i Pau. Com moltes dones de Campos del seu temps, es dedicà tota la vida al mateix; jornalera per les cases (emblanquinar, fer matalassos, untar, fer neteja general…), feines a fora vila, (ametlles, garrofes, tàperes, albercocs, figueralera...), després de vàries vegades d’ingrés hospitalari, morí en pau. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia 14, als 83 anys, ens acomiadam d’Emilio Pacheco Sánchez, vidu de n’Evanlenina Saiz, natural de Archidona (Málaga), potser dugués més 60 anys entre nosaltres. Crec recordar que fou treballador amb maquinària pesada; persona afable i atent amb els altres, darrerament mancat de bona salut, estava molt a la “regorza” i prenent el sol a la façana de ca seva. Avui s’ha apagat aquella potent i meravellosa veu que tantes vegades ens va deleitar, com per exemple “...en venir l’hora postrera el cos honrant la darrera, l’ànima al Cel guiarà…” (himne de la Parròquia Sant Julià), dia 16, dijous Llarder, als 93 anys mor cristianament, Miquel Adrover Ginard, de sa Impremta Adrover, fills Llucia, Miquel i Sebastià Pere, fills polítics Llorenç, Lourdes i Sílvia, nets Salvador, Miquel, Miquel Àngel, Mercè i Maria del Mar, renet Salvador, fillola Llucia. Bon fill de Sant Julià, devot de la Mare de Déu de LLuc. L’amic Miquel, encara que uns anys major que jo, sempre em va consentir que el tractàs de Tu. És que del seu cor senzill i humil, brollava l’amistat, la generositat, l’estimació, el respecte i lo humà. Era una vertadera enciclopèdia de les funcions, costums, celebracions, litúrgia, que se celebren i, se celebraven encara més, a la nostra Parròquia. La Parròquia de Sant Julià, el Convent i els llocs d’assaig primer del Coro i de la Coral actual ( en fou cofundador el 1976), tot plegat foren casa seva, tant o més que la seva pròpia llar; i és que en fou cantaire prop de 80 anys. Dia 8 de gener tenia preparada la carpeta amb les partitures per anar a cantar les Completes de Sant Julià. Home plantós i de saber vestir, sempre ben engalanat, per assistir a les celebracions on feia acte de presència. Aficionat a la música de tot tipus, al cant coral i d’altres, la poesia, el teatre, els toros, la sarsuela i a tot l’esport, sobretot, al futbol, amb el seu ídol el campaner Rafel Obrador Burguera, seguint-lo per TV. Bon amic, bon conseller i bon guia, membre viu fent poble i Parròquia, on es celebrà la seva vida en clau de fa, vida d’un home de fe, de seny, de família, d’Impremta. Bon pare, sogre, padrí, repadrí i padrino. LLegim a la revista, Dies i Coses nº 213, Març-Abril 2023:... Miquel Adrover, home de paraula i per la paraula…Miquel, fill del fundador de la primera papereria a Campos els anys vint, prest quedà orfe de pare, va viure i va veure com la seva estimada mare va haver de pujar la família… Ell representa un d’aquests casos, que haurien de fer pensar a molts de joves d’avui dia que no donen importància a la seva formació cultural i acadèmica…A poc a poc es va consolidant el seu nom com a professional, no abandonant mai la seva relació amb el poble en el qual va ser sempre una persona preuada. Participà activament al teatre que es feia en la Congregació Mariana, amic dels escriptors que li duien a publicar els seus llibres com en Damià Huguet en una etapa de la seva editorial. Professionals de paraula i de la paraula, Miquel Adrover i persones del seu tarannà, han estat exponents d’un tipus de compromís amb l’ofici, la família, la vida civil i el fet religiós que no abunden en un món poc assentat sobre alguna cosa que s’assembli a un fonament. -Monserrat Alcaraz-. Dia 26, als 97 anys, pujà a la casa del Pare Mn. Guillem Parera Galmés, “callar i pensar-te, reinventar-te de bell nou i regar els cossiols marcits de l’enyorança, reconstruir-te de mica en mica, recollir, lentament, l’escampada cendra del record”, (exordi a l’esquela editada a Manacor). El meu sentit record a don Guillem: escolanets, excursions, caminades, APA col·legi Fra Joan Ballester, escola de pares, Cala Murta (monitors i les cuineres Joana Roig i Catalina Ginard), Coral Sant Julià i Coraleta Infantil, Amics de sant Blai, LLuc a peu, nova imatge de Sant Julià, bancs nous del Convent, comissió d’obres, gran Festa de l’Obra el primer diumenge de setembre… això foren unes tasques del capellá/Pastor de la comunitat Cristiana de Campos 1975-1989. LLegim a la revista Ressò nº 310 Març-Abril 2023: … Homilia en el funeral, a Campos, per Mn. Parera: “La comunitat Cristiana de Campos està de dol. Estam trists perquè el nostre estimat Don Guillem Parera ens ha deixat. Aquesta tristesa, però, és inseparable d’un immens agraïment. Si estam trists perquè t’hem perdut, encara estam més agraïts perquè t’hem tingut, t’hem pogut conèixer i hem pogut gaudir del teu exemple, de la teva paraula, del teu servici. Més de 70 anys de capellà acostant l’Evangeli i la persona de Jesús als nins, a les famílies i als joves ha estat una passió per al nostre estimat Don Guillem” -Mn.Francesc Munar (rector). “Gràcies, Guillem…si una cosa va caracteritzar la vida d’en Guillem, a més de la seva profunda i irreductible fe cristiana, va ser l’amor per les persones, les paraules i les passes. Capellà apassionat de la seva vocació i home de fe i de bé. Passes: el que ha trescat aquest home!. Bé podem dir que avui el Torrent de Pareis està de dol. I paraules, terme que resumeix la seva curiositat universal. Darrerament, quan la seva precària salut ja feia preveure que el final d’aquest camí estava a prop, ell solia dir que estava conhortat i amb pau, esperant que Déu el vengués a cercar”. -Miquel Àngel Lladó (familiar). “!Un record per a don Guillem Parera: Fou ordenat sacerdot el 31 de maig de 1952, el mateix dia i al mateix lloc que 820 joves de tot el món. Fou a Barcelona on se celebrava el XXXV Congrés Eucarístic Internacional, on hi havia delegacions de 77 països i 300.000 congressistes entre els quals 12 cardenals, 302 arquebisbes, bisbes i abats i 15.000 sacerdots, religiosos i seminaristes. La seva primera destinació ja ordenat sacerdot, fou Gènova, Manacor, Santanyí, Campos, Pont d’Inca i Son Carrió. Don Guillem segurament rebé alguna crítica en la seva activitat excursionista i pastoral. Era un home a qui no agradaven les frivolitats en la litúrgia. En l’administració dels sagraments advertia que allò era un acte seriós, que els fotògrafs havien de tenir esment a no interrompre l’acte. Home de vida coherent i sincera, entregat al servei espiritual dels altres”. -Monserrat Alcaraz- “Parera, en el record i amb gratitud: …Possiblement, parlar de Don Guillem, per a tots aquells que el tractàrem, seria senzill i d’una absoluta unanimitat. A banda de totes les tasques que dugué a terme com a sacerdot era un home amb molt de seny, un religiós compromès, que es feia proper, que mai podies tenir un no per resposta a les seves propostes. Era seriós, d’anar per feina, però alhora simpàtic i divertit quan l’ocasió ho requeria. Sabia destriar el gra de la palla. Excursionista de muntanya i a peu pla, que contagiava al grup. Valent i fins i tot, a cops, un pèl agosarat. Però tenia del seu costat la mà protectora del Cel, que sempre el manava a recer i per bon camí. Els comiats sempre dolen, però en el vostre cas, després d’una vida plena, amb quasi cent anys a l’esquena i amb tanta feina feta -i ben feta!- només ens manca dir-vos: Gràcies, moltes gràcies!” -Joan Pomar- “Mn.Guillem Parera, un canvi d’època: …Pels joves i al·lotes aviat va ser clar que el rector era diferent i vàrem començar el Club d’Esplai, els campaments a Cala Murta… quants de campaners no vàrem conèixer Formentor per primera vegada! Quants no vàrem disposar d’aquella setmana de “vacances” de platja i de naturalesa. Vàrem saber per primera vegada el que era pujar una muntanya com en Fumat i fer-se escarrinxades amb el càrritx. Una altra activitat habitual eren les excursions al Torrent de Pareis i submergir-se en la natura, amb una vitalitat que, vista a ulls d’avui, consider envejable i difícilment sostenible, una vitalitat que l’ acompanyà tota la vida. No havíem conegut mai un capellà com aquell…i en coneixíem molts perquè a Campos n’hi havia en aquesta etapa prop d’una desena.” -Pere Ollers- També dia 26, als 88 anys, és el traspàs de Jerònima Mascaró Caldentey, viuda de Juan Vidrier, mare de Toni i Llusia, sogra de Magdalena, padrina de Jero, Margalida, Juan, Rafel i Jaume, repadrina de Juan i Marga. Serví de mestressa de casa a família anglesa, allà a Londres, mentre el seu home feia de jardiner allà mateix. De tornada es dedicà a fer feines dins casa seva fent repunts de sabates, tasques de cosidora i collars de perles per a un fabricant. Gran persona dedicada sempre a la seva família, bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia 27, als 81 anys, mor José Sastre Roser, en Pep Colomer. Feia temps que un servidor no sabia res d’ell, el suposava retirat a la seva llar. Fou home d’aspecte alegre i divertit.
MARÇ: Dia 2, als 90 anys, ens deixa de sobte Margalida Adrover Vadell, de Son Amer, viuda d’en Julià de ca’n Recó, filla Antònia, gendre Tomàs. Bona mestressa de casa que va viure a ca’n Recó al número 4 de la Plaça Major, on el seu marit duia el capdavant d’una prestigiosa barbería; després, al costat del seu home i filla, despatxant i recomanant, en la nova botiga recent oberta, en el lloc on havia estat la barbería, les pintures que ens servien a Pintures Recó. També darrera un altre taulell, dins la botiga de pintures, va atendre molts d’anys, als apostants a la “quiniela” futbolística i també d’altres tipus d’apostes de l’Estat. Dona treballadora, senzill i humil, que feia molt de cas al clients; simpàtica i servicial. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. …“ I viurem en el record i en les paraules”... (Exordi a l’esquela) de Miquel Oliver Crespí, en Miquel Bril es Carter, que ens va deixar dia 2, als 89 anys, esposa Antònia Puigserver, filla Francesca, gendre Pere Escales, neta Antònia. Si bé la seva salut anava minvant dia a dia i el seu capet un poc fuit, pocs dies d’incurable malaltia traspassà en Miquel cap a l’altre món. Carter de professió, feiner i servicial. De nin havia servit a la nostra Parròquia com a escolanet. Dins els anys 90 del segle passat, amb molts d’altres servidors a l’Església de Sant Julià, vàrem participar a dues trobades d’escolanets que organitzava i dirigia l’ex-organista i escolanet, el també ja fallit n’Andreu Mulet Bujosa, de ca’s ferrer Marrano. Bon marit, pare, sogre i padrí. Dia 20, als 80 anys, mor Tomeu Lladonet Mas, Tomeu Jardins; espòs d’Aina Barceló, pare de Margalida i Aina Maria. Ens deixà la primavera i el record del seu traginar amb la bicicleta. Home present i picapedrer d’ofici, dedicà la seva vida activa al noble art de construir. Trescador infatigable i coneixedor d’agres d’esclata-sangs. En el seus moments d’esbarjo gaudí de tot allò que la natura ens ofereix. Una vida aprofitada i marcada, en la seva part final, per una malaltia llarga i ben lluitada que, en arribar a la darrera hora, el deixà descansar en Pau. Bon espòs. pare, padrí, sogre i germà. Dia 26, als 80 anys, va morir Jaume Burguera Mesquida, en Jaume de Sa Barrala, espòs de Nelita, pare de Jaume i Maria Pau. Prop de 60 anys de mútua coneixença i molt bona amistat. Fou un plaer fer i aprendre la feina al costat d’en Jaume. Dirigí l’oficina de Banca March en dues ocasions, si a la primera ho va fer bé, a la segona ho va fer millor; mai tingué un retret per a cap dels seus companys, amic dels amics, home senzill, afable i el més generós del món, sempre disposat a ajudar, fou bon espòs, pare, sogre i padrí. Dia 27, als 71 anys, és el traspàs de n’Esteve Ferrer Bujosa, de ca’n Canals, esposa Maria, fills Esteve, Tomeu i Margalida, nores Isa i Neus, gendre Miquel. El major de tres germans. Gran persona, va ser bon espòs, pare, padrí i bon germà. Amic dels seus amics, sempre de bon humor. Va treballar en el camp i la seva passió era l’electrònica, també tenía afició per fer vídeos familiars, de noces i comunions. De malaltia incurable en qüestió de pocs mesos, massa aviat ens va deixar. Sempre el recordarem amb la rialla a la cara, simpàtic i afable. Dia 31, als 94 anys, ens acomiadam de Juana Garcia Porcel, natural de Vélez Rubio (Almeria), prop de 60 anys veïnada de Campos, gaudia els estius prenent la fresca vora casa seva en companyia del seu espòs i veïnats.
ABRIL: Dia 19, als 80 anys, passà a l’altre món Antònia Ollers Ginard, n’Antònia Sineva, sa dona d’en Juan Casesnoves, mare d’en Miquel s’Esmotxador. N’Antònia va aprendre de fer de sastressa al costat del bon sastre Barrala; amb els seus pares i família, treballà a fora vila a l’època anual de les ametlles, tàperes, garrofes… i a les tasques de mestressa de casa. Bona esposa, mare, sogra i padrina, bona amiga, afable i simpàtica. Dia 21, als 79 anys, deixa la nostra terra Antònia Crespí Roig, filles Catimari, Antònia Maria i Marilena. Fou dona avançada al seu temps, àvida lectora i entusiasta del cinema, tenia inquietuds poc convencionals pel temps en què li va tocar viure i que no va poder desenvolupar, ja que ben prest va haver de patir la malaltia de l’artrosi als seus genolls i li va marcar profundament la seva existència, no obstant això, sempre tenia una rialla a la boca. Era de caràcter afable i simpàtica. Li agradava la costura i sempre es va enorgullir del fet que, de jove, quan vivia a Ciutat va ser “pantalonera”, confeccionava pantalons per a una botiga. Era molt de la festa i sempre procurava celebrar els aniversaris en companyia de la seva estimada família. Bona mare, sogra i padrina. Dia 24, als 96 anys, mor Magdalena Vidal Bonet, Magdalena Banyeta, mare de Joan, sogra d´ Apolonia i padrina de Pedro, Biel, Juan, Maria Magdalena i Toni. Amb el seu espòs l’amo en Pedro, estigueren molts d’anys al capdavant del Bar Mercantil- Ca na Banyeta, cafè-bar a la plaça de sa Creu on avui hi ha la cafeteria de ca’n Bet. Tenien nombrosa i fidel clientela fins a altes hores de la nit. Des dels inicis dels anys 70 del segle passat, la nostra relació es va reforçar ja que el seu fill i un servidor (juntament amb altres campaners) férem junts el servei militar, les trobades eren freqüents i cordials. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia 28, als 81 anys, va morir Josefa Romero Corchero, mare dels germans Prieto. Natural de El Cerro de Andévalo (Huelva), feia 46 anys que vivia a Campos. Mare de família nombrosa amb 9 fills (3 nines i 6 nins), treballà a alguna empresa campanera i cuidà molt bé els seus. Afable, simpàtica i agradosa, bona cuidadora de vincles familiars. Bona mare, padrina i germana.
MAIG: Dia 11, als 87 anys, és el traspàs de Maria Puigserver Garcias, de ca’n Ronquet. Mare d’Antònia Blanch, sogra d’Andreu Miquel i padrina de Maria Miquel. Nascuda la nit de Nadal de 1935 a la barriada de Sant Blai, de jove va alternar la vida a fora vila i les classes de costura, va ser una de les primeres dones en tenir el permís de conduir. Després, de casada, va passar acompanyada pel seu espòs Jaume, a Son Carbó. Bona dona, feinera, afable i dialogant. Va ser bona mare, sogra i padrina, sempre pendent dels seus. Dia 15, als 91 anys, passà a l’altre món Margalida Vadell Rigo, de Son Amer. Sa dona d’en Joan Puigserver -Ronquet-, mare de Margalida, sogra de Tomeu i padrina de Guillem i Conxa. Per a un millor benestar i més comoditat, feia una temporada que estava allotjada a residència de gent gran. Diverses lesions òssies l’obligaren a estar hospitalitzada diverses vegades, fins a tres mesos seguits. Sempre al costat del seu estimat espòs, fou mestressa de casa, bona cuinera i a qui li agradava brodar. Afable i festosa, bona esposa, mare i padrina. També el 15, als 16 anys, mor víctima a una hora incomprensible, encara ara, Sofía Puigserver Vázquez, de ca’n Beques. Amb els seus pares i germà, residia a Boston (EE.UU), era una bona estudiant, bona filla i germana. La seva partida ens deixa desconhortats a familiars, amics i coneguts. Dia 17, als 98 anys, ens acomiadem de Sebastiana Blanch Ginard, viuda d’en Miquel Forques, mare de Margalida, Antònia i Sebastiana, sogra de Pedro, Juan i Julià. Mentre pogué assistia tots els diumenges i festes a la missa a la nostra església. Devota de la Mare de Déu de Fàtima, molts dels dia 13 del mes, acudia, primer amb el seu home i després acompanyada d’alguna filla, a la capella del Palmer a resar el rosari i oir la santa missa. Visqué fins a la mort del seu espòs a l’hort que tenien prop de Sant Blai i fou la guardiana de la clau de l’oratori. La comunitat Parroquial de Campos i els amics de Sant Blai li oferiren la missa del primer diumenge de juny allà als peus del Sant, i del Sant Crist de la Salut. Treballadora, afable i carinyosa, bona cuinera i sobretot bona elaboradora de bones panades per Pasqua i per Nadal. Bona mare, sogra, padrina i repadrina. Dia, 19, als 78 anys, dèiem adéu a, Tomeu Gayà Noguera, s’home de na Margalida d’es Balear, fills Tolo i Queli -d’es Puntasso- sogre de Cati i Oslaida. Amb els seus pares als 3 anys d’edat es mudaren a Venezuela on hi visqueren prop de 20 anys.A la tornada dedicà la seva vida professional a fer de mecànic, d’hortolà, i amb la seva dona al front del Bar Balear i després a l’hosteleria. Gran aficionat a las pesca. Alegre i festós, bon amic i bon espòs, pare i padrí. El mateix dia als 91 anys, de sobte, feia poques hores que havia treballat al seu hortet, mor Salvador Oliver Rosselló, en Salvador Vinater, la seva dona Apol·lònia Revellana, fills LLorenç i Sebastiana, fills polítics LLucia i Sebastià, nets Salvador, Fàtima, Miquel i Tomeu, renet Salvador. “Home agraït i generós, és segur que en el Cel ha corregut cap a la barca de Sant Pere, ell que va néixer damunt la platja d’es Coto, sent germà de set, i que des d’aquell dia la mar forma part de la seva vida sencera. Als 12 anys, jornaler i barber, tota una vida de sacrifici per a la família. Hortolà, cambrer, placer, saler o pescador. Gran capacitat per ajudar als altres, generós, servicient i noble, home bo per tothom. Possiblement mai no va parar; era actiu, mai passiu, potser deu cesir xarxes o trencar olives, cercar caragols o esclata-sangs, o sembrar flors i alegries, o encara deu repartir per pobles i ciutat: patates, formatges, conills i els millors xistes i rialles; festós, sensible i sentimental, també deu tocar boleros amb so seu altre llaüt, ballador de tangos, pasdobles, milongas o un vals”. A més d’un bon nebot de mon pare, foren ells dos, bons companys de feina, molt amics, sempre treballant amb alegria i rialles donat-se la mà un a l’altre. Bon espòs, pare, sogre, padrí i repadrí. Dia 21, als 85 anys, va morir Pau Roig Vanrell, en Pau de Son Barbut, esposa Francisca Bonet, fills Margalida, Guiem i (+) Jaume, gendre Jesús i nora Maria, nets Àlex, Marta, Pau i Miquel. Uns quants de mesos lluitant contra malaltia incurable, fou bon treballador i bon pagès. Tertulià de parla agradable i noble, gaudia de reunir-se al bar amb amics i muntar les seves partides de cartes. Home simpàtic, afable i carinyós. Per desgràcia i com tants d’altres pares, va sofrir la pèrdua de l’estimat fill en Jaume. Bon espòs, pare, sogre i padrí. Dia 23, als 81 anys, és el traspàs de LLorenç Vidal Mas, en LLorenç de ca’n Loco, fills Margalida, Biel i Miquel, nora Aurora, netes Aurora i Margalida. Darrerament mancat de bona salut, romania allotjat a la residència de Santanyí. El record com a xofer de camió. Bon home, festós i alegre, senzill i humil. Bon pare, sogre i padrí. Dia 30, als 91 anys, ens acomiadam de Maria Fullana Puig, Maria Ramonella, filles Miquela, Maria i Margalida, fill Jaume. Bona cristiana i d’empenta, feinera i sense pèls a la llengua, xerradora i bona dialogant, sempre disposta a ajudar els seus i a tothom, esportista (bicicleta, a caminar, activitats en el clubs…); li agradava brodar punt de creu, fer calça, la lectura…Tingué la desgràcia de quedar vídua del seu estimat Tomeu, fa 55 anys, al 1968, a rel d’un accident de trànsit. Ben jove i ben arromengada, amb amor i constància dugué a bon port la barca de la seva família. Bona mare, sogra, padrina i repadrina.
JUNY: Tristíssima notícia, dia 4, Antònia Maria Soriano Mas, als 60 anys, mor víctima d’una hora incomprensible, encara ara. Ens deixa desconhortats a familiars, amics i coneguts. Era filla de Miquela, mare de Nicolau i David i germana de Margalida i Miquela. Plena de bondat i simpatia, fou bona filla, mare, germana, sogra i padrina. Dia 10, als 86 anys, va morir Juan Ruzafa Martínez, espòs de Maria Gómez, i pare d’ Antonia, Francisco, Juan i Dora. Natural de Caravaca de la Cruz (Murcia), fa uns 60 anys, arribà a Campos i amb na Maria formaren una bona família. Fou bon oficial de picapedrer. Darrerament patia malaltia degenerativa i pocs dies de forta indisposició bastaren per passar a l'altre món. Bon espòs, pare, sogre, padrí i repadrí. Dia 12, als 86 anys, és el traspàs de Josefa López Rodríguez, mare de Toni Giménez. Natural d’Albondón (Granada). Fills Amparo, Rosi, Eusebio, José i Toni. Una dona bona cristiana, cada any el dia de Pasqua, a l’entrada de Jesús Ressuscitat al nostre Temple Parroquial, s’acostava a la imatge i amb la seva mà passava una besada als peus de Jesucrist. Dia 20, als 90 anys i de Ses Salines, veim a Campos l’esquela de Bernat Bonet Burguera, de ca’s Ferrer. No he trobat cap parent seu a la nostra vila. Dia 23, als 85 anys, ens acomiadam de Bàrbara Capó Pascual, viuda d’en Pep de ca’n Blahi. Nascuda a Búger, brodadora de jove, es casà amb en Pep Serra de Pollença. El 1966, per qüestions laborals, en Pep era soci de lácteos Blahi, vingueren a viure a Campos. Es dedicà a la seva família i a la seva passió, la pintura. Ha estat bona mare, sogra i padrina. Dia 29, als 73 anys, mor Antonio Gregorio Beltrán, en Toni Gori, espòs de Margalida Torres i pare de José Antonio i Bernat. Natural de Palma i resident a Sa Ràpita. Desconec més dades d’aquesta persona.
Com l’any passat, una llista de persones que he tingut notícies de la seva mort, però que el poble, pràcticament, no se n’ha adonat de la seva partida, ja fos dins Campos mateix o altres llocs. Uns reposen al nostre cementeri i altres, fora. Són:
Berta Lidia Reyes Rosales, 71 anys; José Pastor Cano, 82 anys; Miguel Rigo Mesquida, 77 anys; Francisco Orfí Manresa, 90 anys; Juana Orell Artigues, 84 anys; Teresina Bassani, 96 anys; Alain Georges Temmerman 69 anys; Maria Forteza Vidal, 92 anys; Mónica Navarro Brignoni. 88 anys; Maria Angeles Gavara Ramis, 93 anys; Antonio Maura Vidal, 88 anys. Magdalena Rigo Mas, 85 anys; Ventura Amer Adrover, 77 anys.-
Tots ells/elles varen rebre el darrer servei, mitjançant la funerària campanera.
Posem fi per enguany. He procurat llistar totes i cada una de les persones, campaneres, residents i/o natives, o que d’una o altra manera, a l’hora de l’adéu, tenien o havien tingut qualque relació amb el nostre estimat Campos. Si he deixat algú és per desconeixement o ignorància, feis-nos-ho a saber, em sap greu.
Tristos per perder-los, agraïts d´haver-los coneguts i de tot lo bo compartit.
Que descansin en Pau.-
Don les gràcies a les persones (que han estat bastantes), i mitjans que m’han ajudat a fer aquest recordatori. De manera especial i afectuosament a les dues que m’han corregit l’escrit.-
nadal riera mesquida
- estiu 2023.-
