L'any dels 500 Aguiló de Campos / Sara Farràs i Serra

L’any dels 500 Aguiló de Campos

Per commemorar el centenari del naixement de Miquel Aguiló, durant tres setmanes més de cinc-cents alumnes de Campos, des d'infantil fins a secundària, varen visitar la seva exposició antològica gaudint d’un recull de les seves obres que els permetia conèixer la seva trajectòria. D'exposicions de n'Aguiló se n'han fet moltes, però en aquesta es van exposar també làmines i dibuixos de la seva època d'estudiant, rèpliques de quadres fets al Museu del Prado i experiments que de tant en quant el feien volar com artista. Els estudiants passejaven entre les seves làmines i quadres veient la importància de practicar molt, aprendre dels millors, provant i experimentant fins a trobar un estil propi on sentir-se a gust. També ho feien entre quadres que els sorprenien gratament perquè, en paraules textuals, "pareixen fotografies", eren quadres que els permetien identificar clarament el que representaven, així com els rostres dels fills il·lustres que donen nom a les seves escoles. Tots ells anaren passant entre tot allò que es pot arribar a pintar com cares i cossos proporcionats, edificis, barrals de vi, instruments, cosidores, natura morta i el famós quadre de la fira de les olles davant l'Església.

Al final de les visites s’asseien davant tres autoretrats de l'Apotecari Rosa i se'ls repartien ceres de colors per compartir, un full en blanc i una única consigna: dibuixar un retrat de n'Aguiló com els que ell va realitzar dels nostres fills il·lustres, com Fra Joan Ballester o Joan Veny i Clar. Cadascú l’havia d'esbossar amb el seu estil propi.

En aquest moment és quan començava la màgia. Nervis: "Jo no sé dibuixar", primeres ratlles: "Puc dibuixar la cara de la mestra?", colors amunt i avall: "Pensau a firmar amb el vostre llinatge!" i finalment uns ulls preocupats per no haver-ho fet prou bé entregaven un dibuix meravellós. Grocs, verds, vermells, blaus, negres i algun blanc formaven un retrat on es podia veure clarament la cara del pintor, els cabells arrissats d'un Aguiló jove, o les ulleres i el barbó de quan era més gran. Espectacular!

Des de la senzillesa dels dibuixos dels infants de quatre anys a algunes rèpliques al més pur estil Aguiló, podem assegurar que Campos està ple d'artistes!

Sara Farràs i Serra
Tècnica de Cultura del programa SOIB
Ajuntament de Campos