F[u]llar ‘no assistir a escola’, un mallorquinisme compromès | Joan Veny

Quan era estudiant de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona em contava un condeixeble mallorquí que un dia va arribar tard a una classe juntament amb una companya principatina, i com que li semblava que era tard per entrar a l’aula, li va proposar a la condeixeble, “Què, fullem (potser fullam)?”, davant el desconcert total i l’enrojoliment de la noia. Passa alguna vegada que mots d’àmbit dialectal, com el mallorquí f[u]llar ‘deixar d’assistir eventualment a escola’ tenen en  una altra àrea, el català peninsular en aquest cas, un sentit diferent, ‘tenir relacions sexuals’. Ocorre semblantment amb mots com verga en menorquí o pardal en mallorquí que, usats fora de l’espai dialectal corresponent, poden provocar situacions compromeses a partir del significat, en ambdós casos, de ‘penis’.

Vegem ràpidament la petita història de cada mot. Quant a l’origen del mall. f[u]llar, amb el sentit de ‘defugir l’escola’, el Diccionari-català-valencià-balear (=DCVB), fa una proposta, que no veu clara i que s’ha de rebutjar: “Sembla relacionat amb l’aragonès fulla ‘mentida’; cast. fullero”. Més aviat es tracta del mot follar, que coneix també la variant afollar, modificat en f[u]llar, amb canvi de [o] en [u] per assimilació a la labial (com m[u]rter per m[o]rter), mot que forma part de l’expressió f[u]llar nius ‘treure els ocellons o els ous del niu’, que, a més de Mallorca, s’usa també al Pla d’Urgell i el Segrià (amb la variant primigènia f[o]llar, amb manteniment de [o] propi dels parlars occidentals). Es tractaria, idò, d’una reducció de f[u]llar nius en el simple f[u]llar, expressió de tipus eufemístic com a justificació de no assistir a classe per anar a un altre lloc, a una altra feina, etc. i que ja registra el nostre conterrani Antoni Vives en el seu Vocabulario mallorquín-español (Palma, 1935: “Fullar. [cast.] Faltar a clase”). Semànticament, trobam casos semblants de desviació cap a una altra feina o activitat en les locucions fer safrà (o anar al safrà) o fer rodó (< fer roldó, planta Coriaria myrtifolia, que s’utilitzava per fer tinta o per adobar pells). Follar tenia en català antic el sentit de ‘malmetre’ (“Els àngels adoben so que los demonis afollen”, R. Llull), del qual s’han desprès a Mallorca altres significats com el de ‘inutilitzar un membre’, ‘tallar massa branques a un arbre’, ‘collir fruita abans de madurar’, ‘trepitjar’ i el que comentem de ‘faltar a escola’ (DCVB), significats que dimanen de l’originari ‘batanar, batre, piconar draps’, del llatí vulgar *fullare, derivat de fullo ‘batan’.

En canvi follar ‘tenir relació sexual’ coneix un altre origen: és un derivat del llatí follis ‘manxa’, que va donar fuelle en castellà i d’aquí follar “soplar con fuelle” (s. xviii), d’on es van desprendre “soltar una ventosidad” (s. xviii) i, més tard, “practicar el coito” (principis del s. xx), sentit originat per imitació del moviment rítmic que es fa quan es bufa amb la manxa. Un mot de procedència castellana, recent, que es va introduir –potser precipitadament‒ en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (= DIEC, 1995). La seva benedicció institucional, fent-se ressò d’un pretès acostament a la realitat parlada de la llengua, segur que no agrada no sols als puristes sinó als que creuen improcedent un excessiu respecte per formes d’encuny forà, basat en el seu ús social freqüent, però innecessàries per la nombrosa presència de sinònims (fotre, cardar, copular), especialment en mallorquí, com és ara boixar, barrinar, ximbombar, pipejar,  etc. (vegeu G. Janer Manila, Sexe i cultura a Mallorca: el Cançoner, 1979). A més, la presència en el DIEC de follar-1 ‘prémer, aixafar, trepitjar’ amb l’exemple Avui farem la verema i demà follarem pot desorientar el lector.

Avui fullar (o fullar-se) se sent poc; el jovent, arrossegat per l’onada castellanitzant, responsable del també intrús follar ‘boixar’, s’ha passat a l’interferit *fugar-se, abandonant un mot genuí, tradicional, d’evolució interna, com tantes paraules pertanyents al fons patrimonial postergades pel canvi de generació i el contacte constant amb una llengua forana. Tanmateix, no es poden oblidar alguns sinònims esparsos per diversos pobles de l’illa, com fer pòlissa, salar (sa classe), fer fullet (probable derivat de fullar o bé de ‘desaparèixer miseriosament’) o el general fer campana. El jovent de Santanyí, segons comunicació de Cosme Aguiló, ha generat el neologisme donar corneta.

En suma, el primigeni follar en mallorquí va mudar-se en f[u]llar per un canvi assimilatori i, a partir de ‘malmetre’ i per reducció de f[u]llar nius, va esdevenir un subterfugi eufemístic per expressar la idea de ‘faltar a classe, fer campana’. La introducció recent del castellà follar ‘realitzar l’acte sexual’, acollit al DIEC, mantingut com a f[o]llar en mallorquí, no ha significat cap problema de comunicació, mentre que la pronúncia f[u]llar per ‘faltar a classe’ va col·lidir amb el català oriental peninsular f]u]llar, de l’esfera sexual, causant malentesos com el de l’anècdota esmentada al principi.

Joan Veny