Estius post-pandèmia / Maria del Mar Escandell Almodóvar

Estam a les portes d'un nou estiu, i tot i que no és el primer fora restriccions, quan em van proposar fer un petit escrit al programa, vaig pensar en plasmar algunes reflexions personals que potser ens ajudin a exprimir els dies que tenim per davant. És un fet que la crisis sanitària viscuda fa uns anys ens ha canviat, d'una manera o una altra, a tots!

Com a sanitària, coincidint que estava embarassada, no podia desenvolupar la meva activitat com a metgessa d'urgències i em van reubicar com a rastrejadora covid; de tocar malalts a agafar trucades, quasi res.

Com a mare, vaig veure mermades les relacions socials de la meva primera filla (de només un anyet en el moment del confinament) i posteriorment com celebrava el seu primer final de curs sense familiars ni amics.

Aquest pot semblar un fet insignificant per a alguns, però a mi poder celebrar el fi de curs de la meva segona filla "amb totes les lletres" aquest mes passat em va fer aturar a pensar en la importància d'aquestes petites coses: estar enrevoltada de la tribu familiar, passar una estona amb els pares dels altres amiguets, portar cadascú alguna cosa de menjar per compartir, i que la teva filla et busqui per saludar-te de damunt l'escenari! Petites coses, sí, però són les que queden gravades als records!

Amb aquest exemple vos vull convidar a aturar uns segons, agafar aire i pensar en tot allò que avui tenim a l'abast per disfrutar: platges sense mascaretes, terrasses sense restriccions en nombre de persones (tot i que s'hagi tornat a permetre que s'hi fumi; deixau-me que com a sanitària ho trobi una passa enrere; hagués estat un encert mantenir els espais sense fum aconseguits per la pandèmia, però no deu interessar...), festes sense aforaments limitats... i tantes altres coses!

Quantes vegades haurem sentit per les notícies com ha empitjorat la salut mental a escala global després de la pandèmia? No hi ha dia que no vegem un pacient d'aquest tipus a les consultes d'Atenció Primària! I que hi ha de la pandèmia de la digitalització? Pantalles i més pantalles que ens allunyen de cada cop més de la realitat, dels sentiments, de "viure la vida" com ho fèiem abans...

Vos convid a aturar de nou.
Mirau als ulls de qui teniu al costat, potser amb una mirada entendreu que està passant per un mal moment i el podreu ajudar.
Anau a veure els padrins també a l'estiu, encara que les vides siguin més atabalades... no deixem que se sentin sols perquè "els joves a l'estiu tenen molt de truis".
I si abans d'anar a dormir li deis a cau d'orella "t'estim" a la persona que teniu al costat? Potser aquesta és la millor píldora per l'insomni.
Sortiu al carrer, feis poble, disfrutau de veure les cares dels petits en fer les corregudes de canyes i veure els caparrots!
Retrobau-vos amb amics que fa estona que no veis, posau-vos al dia i deixau els mòbils a un racó... quantes vegades vàrem anhelar la seva presència quan estàvem confinats?

El meu fill petit encara no ha començat l'escoleta i jo ja pens amb il·lusió com viuré el seu primer final de curs. Al cap i a la fi, la pandèmia també ens va ensenyar a valorar les petites coses, les que alimenten els nostres cors.

Campaners, que aquest estiu que comença sapiguem omplir els nostres cors de petites grans coses i les puguem disfrutar amb salut!