Els caparrots celebren la seva festa amb els nins i nines de Campos

Aquest divendres, els caparrots de Campos han celebrat la I Festa dels Caparrots per commemorar els 20 anys de la seva restauració. Una festa infantil que ha consistit amb la rebuda protocolària del Rei i la Reina per part de la batlessa, Francisca Porquer, i la regidora d’educació i infantesa, Carmen Marín, a la balconada de La Sala engalanada amb canyes per l’ocasió. El pregoner d’aquesta edició ha estat en Popeye, el mariner, a qui se l’ha homenatjat pels seus 100 anys amb una pastís d’espinacs i un ram de gira-sols. A continuació ha presentat els seus companys: el porquet, l’ànnera, en Pinotxo, el moret, el Rei vell, el capità pirata i el dimoni que han sortit al balcó per saludar també a tots els nins, pares i padrins congregats al carrer de Plaça.

Seguidament, els caparrots han baixat a la plaça Major per ballar a ritme de la colla de xeremiers de Campos i repartir caramels i espinacs a tots els nins campaners. Després, juntament amb el club d’esplai Sa Vaca Roja han jugat amb els nins a fer carreres de sac, botar la corda, pintar al carrer, l’aranya… El Rei i la Reina també han volgut fotografiar-se amb tots els campaners que s’hi han acostat als seus trons. Per acabar la festa, els macolins i n’Espireta han fet una brillant actuació posant el seu punt de renou, foc i bulla en aquesta festa que l’Ajuntament desitja que perduri per molts d’anys més.

A continuació deixam transcrit el pregó d’en Popeye, dedicat a la pesca i a les nostres costes:

Nins i nines de Campos! Benvinguts a sa festa dels caparrots!!!

Primer de tot m’agradaria saludar a sa batlessa que ens ha obert ses portes des seu despatx i mos ha deixat fer aquest pregó perquè tots sapigueu un poc més de sa nostra història. Primer de tot m’agradaria contar-vos que és un pregó. Ho sabeu què és? Un pregó és quan una persona des poble explica un conte per anunciar es començament de ses festes.

 
Els caparrots estam molt contents de fer aquest pregó. Noltros som uns personatges molt antics de Campos. Quan els vostres padrins eren petits ja jugaven amb noltros per ses festes de la Mare de Déu d’agost. Però hi va haver uns anys que vàrem estar amagats perquè ja havíem tornat molt vellets. Fins que fa 20 anys, s’Ajuntament mos va venir a cercar. Estàvem plens de pols arraconats dins un quarto fosc. Mos varen dir que els nins de Campos volien que tornàssim per ses festes. Així que tot contents mos varen rentar sa cara, mos varen curar ses ferides i mos varen vestir de nou per poder sortir a ballar i a córrer amb tots els nins campaners.

 
Idò això, enguany m’ha tocat a mi fer es pregó com bé diu sa meva gorra, som en Popeye, es mariner. Vaig néixer a nes Estats Units i enguany cumpliré 100 anys. Encara que sigui americà, conec molt bé es vostre poble, ja que cada estiu, abans de ses corregudes de joies, naveg ses costes de Sa Ràpita, Ses Covetes i Es Trenc amb so meu llaüt anomenat Olivia. Vos agrada a voltros anar a pescar?

 
Avui hi he anat. He començat es jornal a nes calamars, com tots sabeu, s’hi ha d’anar de prest… He pescat amb potera, i saps que n’he pescaaaat… devers 30 calamars, 12 sípies i 4 pops! Després d’aquesta pescada tenia tanta fam que he berenat d’un bon cocarroi d’espinacs. Perquè ja ho sabeu, nins i nines de Campos, s’ha de menjar molta verdura! És molt important per tenir molta força i estar sans!

 
Després de berenar li he pegat de serrans, pàgueres i fins i tot un cap-roig, tot això que vos dic són noms de peixos d’aquí. Una bona calada de sorells, quatre o cinc llagostes i un anfós que pesava més que un bou. Com que feia una calorada no he tengut més remei que llevar-me sa camia i pegar un capxifo dins mar. S’aigua era mel. Cristal·lina… i un silenci on només sentien xiular ses gavines. M’encanta nedar mar endins, perquè damunt ses roques sempre tenc por que no me piqui un banyero o un eriçó. Ai, quin mal!

 
Com vos deia, sa pescada havia estat tan grossa que he acabat es gambusí, sort que encara me quedaven dues capses de cucs… i ha estat hora de treure ses fluixes, és temps de llampugues i verderols. I calada envant, calada enrere… sa barca quasi m’ha passat perull de tant de peix que he pescat. N’hi havia per na Bet i sa mare!

 
Però i encara ve lo més gros. Perquè quan ja tornava cap a nes port de Sa Ràpita he sentit una remor molt estranya. No sabia d’on me venia. Jo sentia que me cridaven: Popeeeye, popeeeeye! I quan m’he girat ha estat ella: n’ESPIRETA. I m’ha dit: On vas amb tant de peix? I jo li he dit: Me’n vaig cap a Campos, que ja tenc es cocarroi a nes peus i tenc molta fam. Dinaré d’un bon plat de peix fresc acompanyat d’una platada de tumbet. Mmmmmm… m’encanta es tumbet… Li he dit: Si vols venir estàs més que convidada!

 
Jo, me pensava que me diria que no, jo no sabia si aquell animalot podia sortir de s’aigua. Idò sabeu que m’ha dit? -Ves si puc venir, i després de dinar t’acompanyaré davant s’Ajuntament per ballar amb tots els nins i nines de Campos. Ala idò fet li he dit jo. I vet aquí que d’aquí una estona, n’Espireta, acabada de sortir de dins mar també ens vendrà a veure.

 
I ara m’agradaria presentar-vos a nes meus companys caparrots…

   • El Rei i la Reina…

   • Es porquet…

   • S’ànnera…

   • El Rei vell…

   • En pinotxo…

   • Es capità pirata…

   • Es moret…

   • Es dimoni…

   • I jo, en Popeye, i com que som mariner vull acabar aquest pregó recitant sa rosa dels vents:  “Llevant, xaloc i migjorn; llebeig, ponent i mestral, tramuntana i gregal, vet aquí els vuit vents del món.” 

Estimats nins campaners, amb so vostre permís, els caparrots de Campos donam per començades ses festes de Campos! Visca la Mare de Déu d’agost i visca Campos!

I ara, els caparrots baixarem a ballar amb els xeremiers!

POPEYE, EL MARINER