El tren a Campos. Inicis i primeres anècdotes / Domingo Llull

A partir de 1917, Llucmajor, Campos, ses Salines i Santanyí es varen connectar amb Palma per via ferroviària. Eusebi Estada va dirigir – entre 1913 i 1917 – les obres de construcció, que després continuà l’enginyer militar Lluis Garcia Ruiz. La línia ferroviària va ser autoritzada per la Reial Ordre del 30 de maig de 1913, que la catalogà de “línia ferroviària estratègica”. Els treballs consistiren en l’esplanació dels terrenys, la construcció dels edificis de les estacions, dels magatzems i dels baixadors, i el traçat de les vies i de canvis de via. L’endarreriment de les obres es va produir, en gran mesura, per l’inici de la Primera Guerra Mundial, que causà retards en l’abastiment dels rails de ferro. El tram Palma-Llucmajor s’inaugurà el 6 d’octubre de 1916 i l’any següent es completaren els trams Llucmajor-Campos (28 de febrer) i Campos-Santanyí (21 de juliol). Aquesta línia fèrria va ser especialment activa els anys cinquanta i els inicis dels seixanta amb l’arribada del turisme a Mallorca. La línia, després d’estar en funcionament 47 anys - fins el 4 de març de 1964 - malauradament es va tancar per donar pas a la construcció de l’aeroport de Son Sant Joan i al projecte de l’inici de l’autopista de Llevant, que avui dia arriba a Campos.

Les primeres locomotores que s’empraren eren de la marca Dion-Bouton, servides per l’empresa La Maquinista Terrestre y Marítima, que arrossegaven dos vagons, el primer quedava a l’estació de l’Arenal, la més emprada per banyistes i estiuejants, i l’altre continuava camí fins a Santanyí. El recorregut era de 61,5 quilòmetres en un temps aproximat de 90 minuts en el cas de trens de passatgers i de fins a tres hores i mitja en el cas de transport de mercaderies. Aquesta línia de tren circulava en gran part del seu recorregut de manera paral·lela a la costa, des de l’àrea de llevant de la badia de Palma fins al poble de Santanyí. De Palma a l’Arenal anava a una cota molt baixa de només 22 metres sobre el nivell de la mar (msnm), després realitzava un ampli revolt per superar amb 12 km. el desnivell de 133 metres d’altura en què es troba el nucli urbà de Llucmajor, per a tornar descendir fins a la cota de 22 msnm., on es troba el nucli urbà de Campos. Després aquesta cota es mantenia, pràcticament, fins arribar a ses Salines i a Santanyí, passant per diversos baixadors establerts.

El tren, juntament amb l’electricitat i el telègraf, va suposar l’arribada de l’Era Moderna. El camí per a la implantació i el manteniment del servei públic del tren, per part dels Consistoris campaners, va suposar esforços constants. La primera referència la trobam a un Ple del 16 d’octubre de 1909, era batle Joan Alou, quan s’adreçà al President del Govern, D. Antoni Maura, pregant-li que es publiquicàs el concurs de redacció del projecte de la línia fèrria, pas previ per a la seva execució. El diputat Alexandre Rosselló va intentar fer gestions a Madrid, sent president Segismundo Moret, que foren de bades, i així ho comunicà al batle Alou. El batle Antelm Obrador proposà el 12 de maig de 1912, al Ple de l’Ajuntament “interesar a los Senadores por Baleares y Diputados à Cortes por Mallorca que se encomienden con verdadera eficàcia la pronta resolución del expediente de concurso del ferrocarril estratégico de Palma a Santanyí”. El Sr. Obrador anomenà el tren d’estratègic perquè fos l’impulsor dels interessos econòmics de la contrada sud de Mallorca, juntament amb els polítics mai d’operacions militars. Mig any més tard – 2 de novembre de 1912, el batle Obrador proposà al Ple “otorgar un voto de gracias al Diputado à Cortes por Mallorca D. Juan Valenzuela por sus gestiones empleadas en la aprobación del proyecto del ferrocarril de Palma a Santañy”. Sembla que en aquest període projecte i execució avançaren per mor de la Primera Guerra Mundial, primaren els interessos militars, publicant la Reial Ordre del 30 de maig de 1913.

No és fins el mes de març de 1916, quan era batle Juan Ballester, que els regidors Francisco Pomar i Gregorio Mesquida Jaume presenten una moció al Ple exposant “que fueron expropiados y ocupados con motivo de la construcción de la nueva carretera del Estado que desde Felanitx conduce à la Ràpita por Campos y de la linea del Ferrocarril de Palma à Santañy, diferentes terrenos de propiedad particular en este termino municipal, terrenos que todavia se hallan amillarados à nombre de sus antiguos dueños, quienes se quejan, y con razon, de venir contribuyendo por lo que no poseen desde el año 1908, los de la expresada carretera de Felanitx à la Rapita, y desde el año ultimo los de la linea del ferrocariil de Palma à Santañy”. A iniciativa de l’Ajuntament de Campos es creà una comissió d’exempcions de contribucions a nivell provincial, en el si d’una Comissió Mixta, per a resoldre aquest abús administratiu.

El tren arribà a Campos el 28 de febrer de 1917, l’Ajuntament acordà “hacer las obras necesarias de alineación rasante y reparación de la prolongación de la calle del Cementerio (avui carrer del Tren) hasta llegar a la explanada del Ferro-Carril”, que va suposar haver de fer algunes expropiacions. Així un mes més tard, el 27 de març, en el Ple, es dona lectura “a la hoja de aprecio que literalmente dice: Hoja de Aprecio de la finca nº1, D. Guillermo Reynés Font, Arquitecto, perito nombrado por la administración para el justiprecio de la finca nº1 propiedad de Dª Margarita Oliver Mesquida. Certifico: Que a Dª Margarita Oliver Mesquida con motivo de la obra arriba expresada se le expropia una zona en forma de trapecio irregular cuya area es de metros 792,96 cuadrados. Y atendiendo a la extensión, situación y demas circunstancias que concurren en dicha propiedad, la justiprecio en pesetas 753, incluyendo en dicho valor el 3% como precio de afección”. La propietària acceptà el preu “a condición de que la venta se hace libre de todo gasto”. En el mes d’abril d’aquell any de 1917, es continuà expropiant part d’altres propietats segons l’informe de l’arquitecte Reynés: “A Dª Juana Vidal Escalas una zona en forma de triangulo mixtilinio de 70,03 metros cuadrados de extensión, cuyo valor aprecio en cincuenta pesetas. A Dª Angela Garcias Oliver una zona de forma de cuatrilatero irregular cuya area es de 220,17 metros cuadrados y cuyo valor aprecio en docientas cuatro pesetas. A D. Gabriel Salom Ballester una esquina del solar edificado (anexo de un molino) de forma triangular de 25,36 metros cuadrados de extensión cuyo valor aprecio en docientas pesetas. Todos los valores asignados se entiende por todos los conceptos, incluso los de los arboles en donde los hay y teniendo ya en cuenta el aumento del 3% como precio de afección.”. Tots el propietaris acceptaren l’expropiació perquè els seus terrenys esdevenien urbanitzats i el tram del camí del Cementeri en carrer. El Ple del 26 d’agost de 1917, presidit pel batle “Sordo”, acordà “La calle Cementerio es la principal via de comunicación que desde la población conducte a la estación del Ferro-Carril, propone el Ayuntamiento fuese cambiado el nombre de dicha calle con el de calle del Ferro-Carril, cuya proposición fue aprovada por unanimidad”. Posteriorment es sembraren arbres, sent batle Bartolome Garcia l’any 1924 i es feren les voravies. El carrer del Tren es convertí en carrer comercial de la vila, juntament amb el carrer Major i els altres que coincidien amb les carreteres estatals.

Tornem a 1917, els problemes pel batle Joan Ballester “Sordo” no havien acabat. Recordem que al començament hem comentat que hi havia un important desnivell, respecte al nivell de la mar, entre les estacions de s’Arenal i Llucmajor i entre Campos i Llucmajor, que era, per diferència, de 111 msnm amb un itinerari de 11 a 14 km. El Ple ordinari del dia 4 d’agost de1917, per unanimitat, aprovà: “Exponer a la Compañia de Ferro-Carriles de Mallorca algunos anhelos de este vecindario sobre mejoras en el Servicio de Ferro-Carril de Palma a Santañy. Son estos amhelos: 1º. Que se retiren inmediatamente del Servicio los coches de tercera clase de la otra linea (SIC) substituyendoles por otros nuevos de mejores condiciones. 2º Que en todos los trenes ordinarios se pongan coches de tercera clase. 3º Que el resto de material movil sea tambien nuevo. 4º Que se instalen frenos automáticos en los coches en cantidad suficiente para conseguir una completa seguridad en las pronunciadas pendientes que hay en la linea y que se instalen tambien en los coches timbres de alarma. 5º Que se coloquen cadenas en los caminos de mayor transito, como son los denominados de Garonda, Estañol y S’Torre en Lluchmayor, de la Curia Rotje, carretera de la Rapita y del Palmer en esta villa y de Son Coves y de las calles de Morell anterior y posterior de Santañy. 6º Que se modifique el horario del Servicio de trenes en las siguiente forma, salidas de Santañy a las 6,20-11 y 5 tarde y de Palma las actuales.”. La Companyia de Ferrocarrils respongué dos mesos més tard, el 29 de setembre, i només hi ha referència en el Ple d’aquell dia quan es llegeix la correspondència rebuda i consta que “dandose la Corporación por enterada”. Es desconeixen les respostes a tantes reivindicacions municipals.

El Ple, presidit pel batle Guillermo Bennàser “Dameto” acordà, el juliol de 1918, que la Companyia de Ferrocarrils reparés el pas a nivell de l’Alqueria Roja i que adobàs les parets que “se desmoronan al paso de las máquinas de los trenes”. L’any 1920, va ser el batle Damian Mesquida qui va protestar, juntament amb el batles de Llucmajor i Santanyi, “del aumento de las tarifas.”

El tren suposà un gran avanç pel municipi de Campos, ja que les carreteres de l’època eren difícils de transitar. A més la connexió més fiable per carretera, de Campos a Palma, era el trajecte Campos-Llucmajor-Algaida-Son Ferriol-Palma, un llarg trajecte. Aquest aspecte de modernitat que suposà l’arribada del tren a Campos, és precisament en temps del batle Guillermo Bennàser “Dameto”, la que portà la malaltia de la grip a Campos i a altres pobles de Mallorca, que d’una manera o d’altra també hagués arribat. En el cas de Campos, tot començà el mes de juny de 1918. Un grup d’escoltes sollerics anunciaren “que el domingo próximo en tren extraordinario pasaran a visitar esta villa” i el Ple de l’Ajuntament decidí “recibirlos en la Estación del Ferro-Carril y obserquiar a dichos expedicionarios durante su corta estancia en esta villa”. El pacient “zero” de la malaltia de la grip havia desembarcat a Sóller procedent d’un port francès. Unes setmanes més tard, el batle Dameto acordà entronitzar al Cor de Jesús el poble de Campos “para que en lo sucesivo informara sus acuerdos y consagrarle el pueblo para que este los cumpliera sumiso”. Suposava fer un acte religiós, una processó i una festa popular. A l’Acta del Ple del dia 22 de juny d’aquell any, després d’una llarga exposició manifesta: “..... en las primeras horas de la tarde las calles del pueblo que estaban animadísimas en espera de la procesión que presidida por las autoridades Municipal, Judicial y Militar salió de la parroquia a las diez y ocho y media, que apenas podía abrirse paso por entre la apiñada multitud que llenaba por completo calles y Plaza Pública, queriendo personalmente consagrarse al Corazon de Jesus, cuyo cuadro costeado por este Ayuntamiento, fue colocado en majestuoso altar ..... ” El bisbe de Mallorca concedí indulgències de 50 dies de perdó a tots els assistents a l’acte.

Mesos més tard, el Ple del 26 d’octubre de 1918, acordà: “que en vista de la propagación en esta Villa de la enfermedad reinante se ordenara a los productores de leche de esta villa se abstengan de exportarla menos que la sobrante después de atendidas las necesidades de la población”. La grip feia uns mesos que era a Campos.

Els acords i les desavinences amb la Companyia de Ferrocarrils continuaren, n’hi ha moltes per contar, però aquestes són les primeres que succeïren just a l’inici del seu servei, entre 1917 i 1918.

Domingo Llull
Festes de la Mare de Déu d’agost 2023