Campos

Coloma Ballester Nicolau, una campanera en la Ciència

11-Febrer-2022

Com un regal de Reis, el passat 5 de gener, rebérem la catedràtica Coloma Ballester Nicolau a la Sala per felicitar-la pel seu nou nomenament que segurament l’ha convertida en la primera campanera en assolir una càtedra. Avui, 11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència, volem compartir el seu viatge de vida, saber i professió amb tot el poble de Campos.

Na Coloma Ballester Nicolau (Campos, 1963) és una de les nostres científiques. Insistim en les dues característiques: científica i dona. I en la tercera característica: de Campos. Na Coloma és una campanera d’arrel que viu a Barcelona, des de 1999 però que ve a Campos sempre que pot i més. A Barcelona, viu amb el seu fill Vicent, de 24 anys, i treballa de professora i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra d’on és Catedràtica d’Universitat de Matemàtica Aplicada. Na Coloma ens diu que ser campanera malgrat que la mar pel mig està dins les seves cèl·lules. Que estant en qualsevol dels països en què ha fet feina, duu a Campos sempre al pensament i al cor. La terra de Campos, el camp, la mar i l’horitzó al davant. Na Coloma defensa que el nostre paisatge està dins tots els campaners i campaneres i ens fa la mirada més ampla. Un infinit obert. Lligat a la terra però obert a l’horitzó.

Na Coloma és filla de n’Onofre Ballester de can Bonjesús i de na Joana Nicolau de can Majora. Na Coloma va néixer i es va criar a Campos, envoltada dels Bonjesús, dels Molí d’en Gayà, dels Majora, dels Ramonell, de la gent de la Vila, i tots ells varen ser les seves primeres inspiracions. Els primers dos anys de la infantesa de na Coloma, la família Ballester Nicolau vivia a Saldes (poblet de la comarca del Berguedà, dins Barcelona, al peu de la muntanya Pedraforca) on n’Onofre era mestre. Després varen viure dos anys més a Andratx, període en que va néixer el seu germà Miquel Àngel. Després, nou anys a Santanyí (això sí, amb tots els caps de setmana i festes a Campos), i ja definitivament a Campos des de 1976 on va anar a escola a l’actual CEIP Joan Veny i Clar. I a sa Colònia, els estius.

Quan li demanam quines han estat les seves inspiracions més concretes al llarg de la seva vida, des de nina fins ara, ens diu que han estat moltes i diverses, properes i més llunyanes tant en la distància com en el temps. Segurament la primera va ser son pare, Onofre Ballester, mestre de matemàtiques i ciències. Na Coloma afegeix que, des de ben petits, sa mare i son pare mostraven a en Miquel Àngel i a ella l’interès que tenen en moltes àrees de la cultura: els hi explicaven història de Mallorca i de tot el Món, música, literatura, dansa, ciència, agricultura, cinema, pintura, cuina.

Després de l’escola primària, na Coloma va anar a l’Institut de Felanitx, amb molts altres campaners i campaneres. Possiblement, aquells anys ja va quedar completament en evidència la seva passió per les ciències i, en particular, per les matemàtiques. El mestre campaner Joan Puigserver va ser el seu millor mestre de matemàtiques de l’institut, i també recorda emocionada els consells i xerrades amb la matemàtica campanera Francisca Mas alguns dies que va anar a ca seva quan ja es plantejava estudiar matemàtiques. Així i tot, ens diu que a l’institut també va continuar hipnotitzada i apassionada les vibrants classes de literatura del mestre Bruno, les classes de filosofia plenes de preguntes de la mestra Adelaida, les excitants classes de català de la mestra Dolors, i les espectaculars classes de Biologia de Maria Ángeles Carballo, una mestra gallega que provocava i estimulava fins al límit la curiositat dels alumnes, i que li va fer quasi dubtar a 3r de BUP si fer biologia o física en lloc de matemàtiques. Tornant als seus referents, na Coloma ens diu que han sigut molts. I moltes dones. Dones científiques com la física i química Marie Sklodowska-Curie, la neuròloga Rita Levi-Montalcini, la matemàtica Sofia Kovalèvskaia, la matemàtica i física Ingrid Daubechies, la bioquímica Margarita Salas, i tantes altres. 

Així doncs, es va decidir per les matemàtiques, per ser un llenguatge apropiat per a entendre el Món, per llegir el Món, per escriure’l; descriure’l i així intentar entendre’l. El setembre de 1981 va començar la carrera de matemàtiques, de cinc anys, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La UAB era, en aquella època i en matemàtiques, la universitat més activa de Catalunya, ja que la componien professors i investigadors joves que havien anat a fer el doctorat i postdoctorats a l’estranger, amb equips de recerca internacionals. La ciència espanyola, i en particular les matemàtiques, anava molt enrederida respecte a altres països a causa de l’aïllament i tancament intel·lectual provocat per la dictadura i als pocs doblers que hi havia per sortir fora. Però, als inicis dels 80, els matemàtics espanyols semblaven començar a posar-se a l’altura. Això sí, pràcticament tots eren homes. Conta que no hi havia gaires dones a la seva promoció, però, així i tot, moltíssimes més que entre les seves professores. Només va tenir dues dones professores entre moltíssims homes professors durant els cinc anys de la carrera universitària.

El setembre de 1981 va començar la carrera de matemàtiques, de cinc anys, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Durant la carrera, na Coloma estava interessada en les matemàtiques pures, especulatives i abstractes. Sobretot estava interessada en Geometria Diferencial i les seves relacions amb les teories de Relativitat Especial i General, i en Topologia Algebraica, especialment en Teoria de Nusos. Però les matemàtiques aplicades apareixerien aviat davant seu: en acabar la carrera, el juny de 1986, va tenir coneixement d’una oportunitat molt interessant a la Universitat de les Illes Balears (UIB), va aplicar i va obtenir un contracte de docència que va començar el mateix 1986, a l’octubre. Durant aquells primers anys a la UIB, Coloma es va començar a interessar per la matemàtica aplicada i en particular per algunes línies de recerca que investigadors de la talla dels francesos Jean-Michel Morel, Pierre-Louis Lions i Yves Meyer estaven desenvolupant, amb certa connexió amb alguns investigadors de la UIB. Per això, a setembre de 1991, na  Coloma va marxar a París a començar un màster en matemàtiques aplicades amb ells, a la Université Paris-IX Dauphine.

Des del màster de 1991, na Coloma sempre ha estat lligada professionalment a París.
Li demanam si, estudiant a Barcelona i París en uns anys on la dona s’anava obrint pas en el món científic, si es respirava aquest ambient a les aules. Ens conta que sí. Per exemple, recorda amb emoció una de les taules rodones que va presenciar a París, mentre estudiava, concretament a l’Institut du Monde Arabe. La novetat, anunciada tímidament, era que la taula era paritària: havien convidat el mateix nombre de dones científiques que d’homes. Tota una revolució. Ens conta que, malgrat que el paternalisme dels homes de la taula i del públic era evident, recorda que va ser impressionant la contribució de les dones de la taula, i també l’emoció del públic assistent.  Na Coloma va acabar el màster en matemàtica aplicada el juliol del 1992 i immediatament després va començar la seva tesi doctoral, que va presentar i defensar el maig de 1995.

Celebrant, amb alguns companys de carrera, 25 anys d’acabar Mates. Celebrant, amb alguns companys de carrera, 25 anys d’acabar Mates.
Després de la tesi, va treballar com professora i investigadora a la UIB on va treballar, amb col·legues d’institucions internacionals, en múltiples projectes de recerca amb finançament europeu, francès o espanyol.  El 1998 va gaudir d’un contracte d’investigador postdoctoral del Centre National de la Recherche Scientifique (el CNRS francès, un organisme equivalent al CSIC espanyol) treballant a l’Institut Henri Poincaré de la Université La Sorbonne, a París. Des de setembre de 1999 és professora i investigadora a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Juntament amb el seu home, el matemàtic Vicent Caselles, foren professors i investigadors pioners en els seus àmbits de recerca a la UPF. El 1999, ells dos varen ser convidats a crear les dues primeres enginyeries a la UPF, on les matemàtiques, la matemàtica aplicada i la seva recerca jugaria un paper fonamental. A la UIB, na Coloma ens conta que ja havia participat en la creació del Grau en Matemàtiques a mitjan anys 90. Recorda amb emoció aquestes èpoques tan engrescadores i que han continuat al llarg del temps, ja que ha continuat o bé liderant o bé participant en la creació de diferents estudis i institucions de recerca. També, na Coloma lidera i ha liderat al llarg dels anys múltiples projectes de recerca amb finançament europeu, intercontinental i/o nacional. També gaudeix i ha gaudit de contractes de recerca amb empreses i institucions internacionals diverses com per exemple el Centre Nacional d’Estudis Espacials francès (el CNES) fent models i algoritmes que varen ser premiats i seleccionats per ser emprats en els nous satèl·lits. Ens conta que, sent catedràtica, se li han multiplicat encara més les seves responsabilitats per encapçalar nous projectes i línies d’investigació, però que ho fa amb molta energia i ganes. L’apassiona la seva feina.

Juntament amb el seu home, el matemàtic Vicent Caselles, foren professors i investigadors pioners en els seus àmbits de recerca a la UPF.
Davant la pregunta què és la matemàtica aplicada, en paraules que tots entenguem, i per a què serveix, na Coloma conta que la matemàtica aplicada, o matemàtiques aplicades, aspira a desenvolupar models i mètodes matemàtics que permetin una millor comprensió del Món, des d’escales petites (com la de les partícules elementals físiques) fins a escales grans (l’univers i l’astrofísica). Pretén també aplicar-se en àmbits tan diversos com la medicina i salut, ecologia, biologia, química, enginyeries diverses, ciències socials, intel·ligència artificial, economia… L’objectiu és fer servir models matemàtics, fórmules, com a un llenguatge per llegir i escriure el Món. Així, en descriure amb fórmules matemàtiques la realitat que ens envolta tal com és, l’entens en profunditat i ho pots emprar després per, per exemple, inferir el que està passant, com i perquè està passant i, si convé, projectar en el futur què passarà. Na Coloma recorda que un exemple el tenim en el cas de les ones gravitacionals: varen ser modelitzades i, per tant, predites per Albert Einstein com a deformacions de l’espai-temps a través de la teoria de la relativitat general i els seus models i fórmules matemàtiques; finalment després, el febrer de 2016, els equips LIGO i VIRGO, en el que hi ha investigadors mallorquins, les varen detectar efectivament com a resultat d’una fusió de forat negre, com ja deien els models matemàtics. 

En el cas de na Coloma, ella ha emprat les matemàtiques aplicades per analitzar i entendre el món a partir d’informació visual, per exemple a partir d’imatges i vídeos. Un dels objectius és entendre com el cervell humà analitza i entén el que ens envolta a través de la informació visual que capta, de forma natural i automàtica, el sistema visual humà. Es tracta d’entendre de forma operativa com percebem i entenem a través de la visió. Dit d’una altra forma, de modelitzar els mecanismes del cervell per a analitzar i entendre aquesta informació visual. Una comprensió profunda d’aquest procés té múltiples aplicacions. Per exemple, sistemes de visió artificial permetent interpretar l’escena real a partir d’una simple imatge poden ser útils per a persones cegues o amb deficiències de visió. Entrant en aspectes més pràctics, en un dels últims projectes de recerca, na Coloma està desenvolupant, amb els seus estudiants de doctorat, el seu grup de recerca i empreses interessades, un mètode de generació automàtica de veu per a la descripció auditiva d’un vídeo o d’una pel·lícula amb l’objectiu per augmentar l’accessibilitat de les persones amb discapacitats visuals a la informació de vídeo disponible, tan estesa avui en dia i disponible a la web, com els tutorials de vídeo en línia, material d’aprenentatge i plataformes actuals d’entreteniment en línia que ofereixen pel·lícules, sèries i documentals (Netflix, HBO, etc.). De fet, ens conta que actualment està molt interessada, a més d’amb l’anàlisi i comprensió de dades visuals, amb la comprensió de les correlacions i complementarietat de modalitats diferents com les modalitats visual, sonora, text i llenguatge natural. Una altra vegada, un dels principals objectius en aquesta recerca és millorar la qualitat de vida de les poblacions vulnerables, en particular, ajudar a les persones amb discapacitats visuals, auditives o de lectura a tenir un millor accés i comprensió dels continguts digitals actuals.

Na Coloma ha treballat i fet conferències en moltes institucions i esdeveniments internacionals en continents, països i ciutats diferents com Islàndia, Cambridge, Oxford, Londres, Suïssa, Xina, Alemanya, Itàlia, Àustria, Holanda, Suècia, Hong Kong, Paris, Brest, Toulouse, Lyon, Los Angeles… Na Coloma ens confessa que l’apassiona la seva feina, tant la recerca com la docència. La recerca l’ha apassionat des de sempre, i des de fa anys i a mesura que es fa més gran, encara més, la docència l’omple molt també. La seva experiència en la docència li ha ensenyat que els joves volen aprendre. Són curiosos, altament motivats I amb moltíssima iniciativa I energia. Ens diu que té molta fe i molta esperança en la gent jove: nines, nins i joves. Confia en elles i ells i, la veritat sigui dita, diu que necessitem les seves idees fresques per millorar el Món.

Na Coloma i el seu fill Vicent gaudeixen de viatjar per conèixer la gent i les particularitats dels països. Com si també fossin fills seus, li demanam quin missatge donaria a la joventut campanera que vol dedicar-se a la ciència. Recomana a les nines, nins i joves donar via lliure a les curiositats que tenguin, seguir-les amb voluntat i malgrat l’esforç, sempre voler saber-ne més. Recomana també aprofitar el saber acumulat, llegir i escoltar als clàssics, en el tema que sigui i més encara actualment que corren per la web molts vídeos de personatges interessants. Un dels seus referents és el matemàtic, filòsof i activista Bertrand Russell, del qual corren per la web diferents entrevistes que li varen fer. Per exemple i per acabar, ens cita unes paraules que Russell va pronunciar als 87 anys. S’ha de tenir en compte que era l’any 1959, després de la devastació humana de dues guerres mundials, bombes atòmiques i rearmament nuclear, i grans problemes afectant majorment als que estan en pitjors condicions. Talment com ara. Doncs als 87 anys li varen demanar què li agradaria transmetre, del que ell havia après en la vida, a les generacions dels mil·lennis vinents. Ell va contestar que havia de dir dues coses: una d’intel·lectual i una de moral:

BERTRAND RUSSELL

“La intel·lectual és la següent: Quan esteu analitzant qualsevol problema, o considerant qualsevol filosofia, demaneu-vos a vosaltres mateixos només quins són els fets i quina és la realitat que els fets corroboren. No vos deixeu mai desviar pel que desitgeu. Mireu única i exclusivament al que són els fets. Això és lo intel·lectual que m’agradaria dir. Lo moral que m’agradaria dir és molt simple. He de dir: l’amor és savi i l’odi és estúpid. En aquest món que s’està tornant cada vegada més i més interconnectat, si anem a viure junts i no a morir junts, hem d’aprendre una espècie de caritat i un tipus de tolerància que és absolutament vital per a la continuació de la vida humana en aquest planeta.” 


Així, na Coloma desitja a les nines, nins i joves que l’amor a comprendre i la força per a després fer en conseqüència els acompanyi. Des de l’Ajuntament de Campos li auguram una vida personal i professional plena d’èxits i amb el desig que sempre pugui tornar a Campos i al call de la seva terra, son Blai Mas, sa Ràpita i la mar, es Trenc i sa Colònia, veïnada i també estimada per tots. Enhorabona, Coloma!