150 anys de la nova església de Campos - Fou més o manco així... / Miquel Oliver Adrover

Quantes vegades hem volgut aclucar els ulls i viatjar al passat del nostre poble per ser testimonis d’episodis com les pintures rupestres de la Cova d’en Francina, els mosaics paleocristians de Son Fadrinet, el repartiment de terres del rei en Jaume II, les aventures dels pirates i les torres de defensa o els miracles del Pare Alzina al Convent dels Mínims? Enguany tenim una ocasió especial per aclucar els ulls i convertir-nos en aquell poble que fa 150 anys fou capaç de bastir el nostre Temple Parroquial tal com el coneixem a dia d’avui, ampliant la vella Església de Sant Julià i fent-ne l’obra de tot un poble en només quinze anys. Ens podem inspirar en les cròniques històriques que diferents autors han deixat per escrit per a l’eternitat o imaginar, amb certa il·lusió novel·lesca però sent fidels a tots els detalls reals i documentats, que aquesta gesta fou més o manco així…

Som a Campos, a primer de gener de l’any 1858. Sant Julià figura i talaia la nostra contrada des del campanar. Els més vells de la Vila diuen que abans era un àngel. Com el de la Llotja de Palma, un àngel custodi. Perquè a Campos, el nostre guardià és el màrtir d’Antioquia. Sigui com sigui, el pas del temps fa perillar el Sant, i per extensió, el campanar. Avui la junta de l’Obra s’ha reunida. Diuen que el pare Tomàs Alou ha alçat la veu i ha proposat que ja que arreglen el campanar, podrien engrandir l’Església. –Com ho farà? Amb quins recursos compta?– pensen els qui el senten dins el silenci de la sala. Ell mateix es respon: –Comptam amb el fervor i l’entusiasme del nostre poble–. El Rector Nadal Cabrer també està entusiasmat i així ho anunciarà al poble el proper diumenge de damunt la trona.

El darrer diumenge de gener la Parròquia celebrarà una gran festa. Així és com començarà la generosa oferta dels campaners per alçar l’Església nova. Som a dia cinc de febrer i començam a cavar la grava. D’aquests voluntaris n’hi ha que ja tenen a prop dels 70 anys, però treballen amb tanta satisfacció que ni se'n temen de ses decaigudes forces. El Bisbe ja ens ha concedit als campaners permís per fer feina en diumenge –això sí, complint tots els preceptes i treballant amb recolliment i compostura–, i ens han dit que concedirà 40 dies d’indulgència per cada vegada que contribuirem amb les nostres almoines o treballem de manera gratuïta. Les dones ja s’han fet un davantal nou.

L’Obra ha començat. Grava, calç, guix, aigua i cantons… Hem fet uns forns de calç, per cremar-los i treure’n les pedres cuites. Les hem de traginar i bullir-les dins una pica i així quedarà a punt per fer la mescla. També hem enllestit un safareig a l’hortet de sa Rectoria com a depòsit d’aigua amb la seva canal. Són dies de molta feina, de molta il·lusió, de molta fe. A la ciutat francesa de Lourdes s’ha aparegut la Mare de Déu a una pastoreta de nom Bernadeta. Segurament li dedicarem una de les noves capelles que emmurallaran la nova nau. Perquè, sens dubte, aquest Temple serà l’obra de la fe arrelada que amb santa esperança l’amor bastirà.

Ja som a dia 11 de juliol. La Junta s’ha tornat a reunir davant dos plànols: un de cel-ras i l’altre de volta. Han triat el de volta, arreglat pel senyor Miquel Torres, de Palma, ja que és més magnífic i majestuós, encara que el seu cost sigui més elevat. L’Església nova, que s’anirà edificant damunt la vella sense interrompre el culte, serà més del doble d’alta –25 metres– i tendrà més de 680 metres quadrats. Diuen que aprofitant la Festa Major del dia de la Mare de Déu d’Agost vendrà el Bisbe per posar la primera pedra juntament amb el batle i altres autoritats, així com dictarà l’acta, sota la protecció de la Immaculada Concepció i de l’Assumpció de Maria Santíssima. Per aquest dia el Lloc Sagrat, el carrer Estret i la Plaça Major s’adornaran amb tires de pins i precioses banderes perquè el mateix horabaixa de l’Ofici es faci una processó amb minyonetes vestides de blanc simbolitzant Santa Úrsula i les verges, àngels, reines i els nostres patrons, Sant Julià, Sant Blai i Santa Basilissa. Després farem un gran ball i els focs artificials propis de les festes d’Agost.

Ningú pot dubtar que el poble de Campos no s’ho hagi pres seriosament, tothom hi vol participar, tant econòmicament com amb espècies. El clero també compleix amb l’exemple de donar almoina i cada un dels capellans ha posat dues-centes lliures dins la bacina convidant així els senyors de la vila, en paraules del potent sermó del Pare Alou, a donar una pesseta per cada bota de vi que venguin, per cada cent lliures d’ametles, per cada porc gras, per cada venuda de llana o per cada mula… Als amos, un animalet de cada nada d’anyells o de porcellets. Als venedors, una petita almoina per cada venta de bessó, llegums o robes… Als taverners, una botelleta d'aiguardent per convidar a beure els carreters que els diumenges duran cantons o grava. A les dones, de cada llocada un gallet, i amb cada dotzena d’ous, un dobleret. I amb les tàperes, també. Cadascú amb la mesura que pugui l’anirà bastint amb amor i llargs afanys.

Els menestrals, cada qual en son ofici, també hi volen participar. Els ferrers i els fusters de la Vila es reparteixen la feina; i els picapedrers, un jornal cada mes… així també ho fan els jornalers cavant grava o tallant llenya. Ja són molts els que han regalat una bona tirada dels seus jornals fent de mestres, manobres, serradors, pujadors de cantons, viatges de carro… Altres han donat soques d’ullastre, pins per fer posts i puntals, llenya per civeres, tions per als braços dels carretons i un d’om per fer un burro nou. Més llenya per coure les teules, feixos de canyes i joncs per tapar les capelles velles i la rama dels pins que ha ornat els carrers per la Mare de Déu d’Agost segurament també en faci bon servei. Carretades de pinassa, de pedra, de calç i de garbons per coure guix. Bigues i taulons, cordes, serres i garbells, un tallant per picar cantons, i fins i tot una trona provisional o dos passos de la vida de Sant Julià i Santa Basilissa per a les finestres.
 

I passen els anys… i la generositat dels campaners només creix, sobretot amb la capta de gra que serveix per pagar despeses i la donació de nombrosos obsequis per treure a joia com porcelles, xots, pollastres, indiotes, polles i –com anècdota– un gall que s’ha mort negat. També hi ha una sèrie de pastorets que han triat una ovella del seu ramat. L’anomenen l’ovella de l’Obra! La seva llet, la seva llana, els seus xotets… van per a la causa. Els pagesos també han duit barcelles de faves i blat, quarteres de xeixa, roves de llana i formatge, dotzenes d’ous, quintes de figues seques, almuds d’ametles, cebes… I més obsequis dels veïnats campaners: roba blanca de dues canes, d’estof i d’indiana, talls de camisa de ginga, mocadors, faldetes, sabates, coixins, estufadors, cànyoms, ventalls, botons, gorres, marxandos, filoses, canes de cotonet, tabac per cigarros, rosaris encadenats, roses de plata i una escaparata de seda amb un Bon Jesús… Na Sebastiana de Ses Cases Noves ha donat un quadre de Sant Josep. Abans era la mestra de les nines i ara diuen que vol fundar una congregació de germanes missioneres. Tal volta la nova església ja estarà a punt per tal esdeveniment… També n’hi ha que col·laboren amb quartins d’aiguardent, pans i altres comestibles per alimentar els jornalers o amb despeses puntuals com la cera per als canelobres, els refrescos i els músics de les festes, les gratificacions dels angelets i reines de les processons, els ornaments d’uns decoradors que han vengut expressament de Ciutat… o fins i tot un dinar per a uns cossiers! 

Seguim a Campos, dia 7 de setembre de l’any 1873. Hem viscut 15 anys molt especials amb l’expectació d’una nova llar per als fidels campaners. Serà aquí per tots ca-nostra, aquí dins tots som germans. Per això hem ornat el nou temple amb set-centes espelmes i quinze aranyes de vidre que il·luminaran el presbiteri, un nombre immens de flors artificials que han obrat les franciscanes i altres dones del poble, hem unit palmes amb llaços, i hem penjat els pendons a la cornisa. Enmig de tota aquesta solemnitat, la custòdia baix un ric dosser. L’església sembla un camp ple de verdor, damunt cada capitell hi hem col·locat un cossiol de flors. Dins ella “–...oh, quin bon estar!”. A les 9 del matí han repicat les campanes i en solemníssima processó han sortit del Convent pels carrers de Plaça i Major els pendons, les banderes i la custòdia en tabernacle acompanyada de trenta-vuit infants vestits d’àngels, sants i reines. A l’Ofici, el vicari general ha fet el sermó i un cor format pels millors artistes de Mallorca, com per exemple el baix Uetam, ha cantat la Missa de l’italià Saverio Mercadante. Hi ha assistit tot el poble… manco l’Ajuntament, que ha rebutjat la convidada al·legant no poder assistir-hi per no convenir amb les seves idees republicanes. Són dos anys difícils per a les relacions entre les dues institucions.

Tanmateix, aquesta data és la d’una obra que mai s’acaba, el començament d’un projecte del poble que just ha començat i que seguirà enriquint-se amb or i art per ser arquitectònicament l’enveja dels estranys. Encara hi ha moltes coses per fer: el torreó, l’ornat interior, les claraboies, el cor, el presbiteri, el retaule, les portes del portal major, l’esquinzell, les teles de la vida dels patrons, les vidrieres, la trona, la sagristia i les calaixeres, l’ornat de les pilastres i capelles, la capella del Bon Jesús de la Paciència, el portal lateral, els murals de l’absis pintats pels campaners Càffaro i Aguiló,  l’enteixinat de les capelles, el viacrucis, uns bancs nous, un nou trespol, l’arranjament de l’orgue, la restauració del roser, el sòtil i teulada del carrer Major, l’enrajolat del Lloc Sagrat, un pis nou, una nova pila baptismal, la recuperació del Sant Crist de la capella de les ànimes, les campanes, els salomons, el museu parroquial i les estàtues de Sant Julià, que segurament les inclemències del temps faran baratar un parell de vegades… I és que està clar que Roma no se va construir en un dia, ni tampoc en quinze anys. Per això seguiran amb aquestes obres, reformes, millores i manteniment els rectors que vendran després del rector Cabrer: els mossens Guillem Sala, Josep Ordinas, Sebastià Socias, Antoni Thomàs, Pere Antoni Matheu, Sebastià Garcias Palou, Gabriel Buades, Bartomeu March, Gabriel Bestard, Bartomeu Cànaves, Guillem Parera, Gabriel Reus, Bartomeu Villalonga i Francesc Munar. Tots ells ho han fet possible amb l’empenta imprescindible de tots nosaltres, els fills de Sant Julià.

Avui som a Campos, festa de la Mare de Déu d’agost del 2023. El llit de la Mare de Déu morta presideix el nostre Temple. La calor dansa amb l’encens, els bellveures i els brotets de romaní. Alcem la mirada, brodada a ses voltes veurem l’estelada que el Cel ens recorda, que al Cel ens convida! No acluquem els ulls. Obrim-los com òlibes per observar tanta majestuositat de la nostra Església on Déu, prenent-la per casa s’ha fet campaner. I com ell, aquí dins és on hi festejam la vida i la mort. Una església que és font de pau i de consol, amb alegries i amb dol, allà on els creients hi celebram el silenci, la llum, l’aigua i el foc. La pregària, el perdó, l’amor, l’Eucaristia, els adéus. I tots junts, també altres belleses i delícies terrenals com la cultura, la música, l’art o la tradició. De cor, el sentiment de tot un poble. El dels padrins que ja no hi són i el dels nets que vendran al Món. És per a Campos el nostre major orgull. 

Campaners i campaneres, nostre temple és centenari (i mig més).
Ara i sempre, molts d’anys a tots!
  

Miquel Oliver Adrover,
Vila de Campos, 1873 - 2023

Fonts documentals:

Bennàsser Alou, Guillem (1973). Himne del Centenari. 

Bennàsser Vanrell, Guillem (1945). Himne a la Parròquia de Campos. 

Reus Mas, Gabriel (1986). L’obra de tot un poble. Impremta Roig.

Reus Mas, Gabriel (1994). El clergat campaner o relacionat amb Campos. Segles XIII-XX. Volum I. Els rectors i els vicaris de Campos. Impremta Adrover.

Veny Ballester, Antoni (1973). Primer centenari del Temple Parroquial de Campos del Port. Gràfiques Miramar.