Creus

Les creus de terme són unes creus monumentals de pedra que s'ubicaven prop de les diferents entrades del poble, com indicador d'algun edifici o vora els camins. Acostumen a estar decorades amb temes de la Crucifixió o heràldics i s'alcen sobre un pedestal o base poligonal. A Campos, totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant al llarg dels temps.

Creu de Sa Parada

També coneguda com Creu del Pou Vell i Creu del camí de Porreres. Creu Indicadora fins 1884, després Creu de Terme. Documentada l’any 1583 és probablement de finals del segle XIV. La creu de Sa Parada és una creu de terme situada a la Placeta de Sa Parada, al nucli urbà de Campos, Mallorca. L'antiga creu, existent ja el 1583, fou traslladada el 1884 des de la plaça de Sa Creu a Sa Parada, a l'entrada a Campos des de Llucmajor. Fou esbucada el 1936 i reconstruïda en 1937 pel mestre d'obres Julià Mascaró Ballester. A causa d'una reestructuració viària el 2001, aquesta creu del 1937 fou desplaçada uns 20 metres i emplaçada en una placeta de nova construcció. És construïda de pedra i marès i de parament en verd. Té una base de dos cossos, un de secció octogonal i l'altra de piràmide truncada. El fust és de secció octogonal, igual que el capitell, el qual té vuit figures i una cornisa a la part superior, amb vuit cares. Els relleus representen les figures de sant Jaume, sant Sebastià, un escut amb una corona i dos claus, cinc imatges (tres de les quals duen filacteris). La creu és llatina coronada, de braços rectes amb terminacions en medallons circulars, amb una corona de pedra amb decoració de fulles d'acant que encercla tota la creu. A l'anvers hi ha representat Crist crucificat i, als medallons, un pelicà (símbol de l'eucaristia ), la Verge Maria, Sant Joan i Maria Magdalena plorant amb la figura de Crist ressuscitat al sepulcre. Al revers hom hi troba la Verge Maria amb el nin sobre una mènsula amb un àngel portant amb les dues mans una poma; als medallons hi ha la representació del tetramorf (una àguila, un àngel, un lleó i un toro) que representen els quatre evangelistes.

Creu de Sant Blai

Creu indicadora de la ubicació de l’església homònima. Documentada l’any 1608, és probablement anterior al segle XVII. Aquesta Creu té un suport o basament en forma octogonal i de peu llis bastit amb marès eixalbat. La forma octogonal és la que serveix per a donar forma als altres elements (la base, el fust i el capitell) excepte la creu. El conjunt empra marès picador perquè es compacte i net. La base té un ressaltat tal com de l’ordre llatí o romà, senzill i sòlid. El fust és llis i disposa a la part anterior superior d’un escut del municipi de Campos. El capitell és del mateix ordre arquitectònic de la base i presenta tríglifs (tres estries de mitja canya), a una cara hi figura la data de “1938” en alt relleu. La creu és llatina, també presenta tríglifs semblants als del capitell; al nus hi ha un rectangle amb les figures de tres claus en alt relleu que a la iconografia cristiana són atribut de la Passió de Crist.  

Creu d'en Verdera

Creu de Terme. Documentada l’any 1789. L’actual data de 1956. És contemporània i construïda de pedra i marès amb paredat en verd. Té una base de planta octogonal amb terminació troncocònica. També són de secció octogonal el fust i el capitell, el qual té una decoració de diamants a cada una de les cares. La creu és llatina de braços rectes amb terminacions trifoliades i decoració de diamants disposats en forma de creu.

Creu des Pou Nou

Creu de Terme. És probablement de finals del segle XVII el capitell. El capitell, o tambor, és datable a finals del segle xvii, però la base, el fust i la creu foren realitzats durant el segle xx. Afiliable estilísticament al Barroc. És construïda de marès i formigó, amb paredat en verd. La base és de planta octogonal, bloc monolític finalitzat en forma cònica. També és de secció octogonal el fust. El capitell té dos cossos, l'inferior amb decoració vegetal i escut i la part superior amb vuit figures dins fornícules (santa Bàrbara, sant Domènec amb la creu a la mà, sant Julià, i altres cinc imatges de difícil identificació per l'erosió), rematat per una mena de volta amb decoracions geomètriques. La creu és llatina de braços rectes acabats en formes vegetals, decoració d'escata de peix i una creu de Malta incisa al centre.

Creu d'en Valero

També coneguda com Creu dels Tres Molins. Creu de 1549 per benedicció dels camp i des de 1937 Creu de Terme. Documentat que data de l’any 1549. L'actual creu, de marès i de paredat en verd, és una reproducció del 1937 obra de l'escultor Joan Serra que substitueix una de més antiga que hi havia al mateix lloc des del 1549, i que fou enderrocada el 1933. La base és octogonal amb tres graons. També són octogonals el fust, que té un remat estriat i l'escut de Campos al mig, i el capitell, que té vuit figures dins fornícules amb veneres. Hi ha representats Sant Antoni Abat, la Mare de Déu amb el nin, sant bisbe amb el llibre i bàcul, Sant Francesc d'Assís, Sant Pere, Santa Àgueda, Sant Jaume i el Beat Ramon Llull. La creu és llatina, de braços rectes amb terminacions amb florons i decoracions vegetals entre els braços; en una cara hi ha representat Crist crucificat i l'altra no té ornamentació.

Creu d'en Palleta

També coneguda com Creu d’en Noreta i Creu de s’Hort d’en Xeli. Creu indicadora del lloc de l’Hospital i del Convent dels Mínims. Documentat que fou feta l’any 1600. Fou enderrocada l'any 1879, i restaurada entre aquest any i el 1880 per l'escultor Joaquim Crespí. Ha sigut derruïda almenys en dues ocasions. És construïda de marès amb paredat en verd. Té la base octogonal de cinc graons. El fust és de secció octogonal, de base quadrada, amb anells a l'extrem superior. El capitell, també de secció octogonal, té sis figures (sant Sebastià, sant Pau apòstol, sant Llorenç i altres tres sense identificar), un escut de Campos i un altre escut molt erosionat. La creu és llatina de braços rectes amb terminacions en formes flordelisades i arcs entre els braços. A l'anvers hi ha representat Crist crucificat i presenta incisions en forma de flor de lis als extrems dels braços.