X3

Tipus: Creu de Terme, amb la funció inicial d’indicar el lloc on estaven l’Hospital i el Convent del Mínims i també senyalitzar el límit entre la      jurisdicció urbana i la jurisdicció forana 
Titular: Patrimonial públic, ubicada a un espai de domini públic i ús públic 
Títol: Creu d’en Palleta (també dita d’en Noreta o de s’Hort d’en Xeli). 
Classificació: Mobiliari popular 
Tipologia: Devocionari
Ubicació: Carrer de la Síquia, cantonada amb el carrer de Santanyí.
Matèria: Marès, pedres i morter.
Datació: l’any 1600
Descripció estructures: 
 - Suport: Descansa sobre una base de forma octogonal feta de paredat en verd. Aquesta base està escapçada.   
- Base: Base de carreus en forma piramidal escalonada, és octogonal, segons ja ha imposat el suport. Són cinc els escalons.  
- Fust: De marès, tallada en secció octogonal. La base és llisa, sense sòcol, i a la part superior disposa d’un astràgal.   
- Tambor: De marès, també octogonal. Hi ha sis figures sobre un pedestal i dos escuts. 
- Creu: Creu llatina de braços rectes acabats amb formes flordelisades i arcs entre els braços. Presenta incisions en forma de flor de lis als extrems dels braços i al capcer. Hi ha representat a la cara anterior el Santcrist, a la cara posterior no té cap ornamentació ni figura...

Nota històrica: 
Probablement és la Creu de Terme que senyalitzava l’entrada i la sortida del poble a Santanyí. Pel punt urbà on es troba, podria senyalar la ruta on hi havia l’hospital per atenció sanitària i social, a més del Convent dels Mínims per atenció espiritual.  
Estat de conservació actual: Preocupa la seva situació actual que és ben precària. Els carreus dels escalons estan mal assentats i sense morter. L’arbre de la Creu reploma cap el carrer de Santanyí. Manquen el peus del santcrist.

És documentat que la Creu fou feta l’any 1600 (R. Rosselló, Hª de Campos, 1977) , quan regnava a Espanya el rei Felip III. Es bastí a la punta de l’hort d’en Palleta (més endavant també hort d’en Xeli), coincidint amb la construcció del convent dels Mínims (F.Talladas, Hª de Campos, 1994). La denominació de Creu d’en Noreta és deguda a que està adossada a la casa on vivia aquesta família.

En el catàleg de Béns Patrimonials de Campos elaborat per G. Roser (2006), menciona que fou enderrocada l’any 1879 i restaurada entre aquest any i el 1880 per l’escultor Joaquim Crespí. Ha sigut enderrocada almenys en dues ocasions.

El punt on s’ha bastit aquesta Creu és estratègic i crític. Estratègic pel viatger que venia de la part sud-est de Mallorca (Santanyí, ses Salines i part de Felanitx), perquè és el punt des d’on es pot anar a Palma per Llucmajor per dues vies: o bé per les afores del poble o bé travessant-lo fins el carrer Nou (obert l’any 1555) per enllaçar amb el Camí de Ciutat, però per això es passava per davant de l’Hospital (bastit el 1449) i el Convent dels Mínims (operatiu des de 1606). També és un punt crític, quan hi ha hagut fortes pluges i tempestes, perquè és el punt on es troben el torrent que travessa el poble pel carrer de Santanyí i el que arriba pel carrer Síquia. Aquest creuament de corrents d’aigua ha provocat a vegades, per la seva força destructiva, el malmenament  o enderrocament de la Creu.

Jeroni de Berard va escriure un llibre amb motiu del viatge que va fer entorn a l’illa de Mallorca i que titulà: “Viaje por la Villas de Mallorca”, datat l’any 1789. Publicà un plànol del nucli urbà de Campos, dibuixant, també, les creus de terme. 
La creu de terme que ens ocupa està dibuixada en el seu actual emplaçament. Francesc Talladas, en el plànol o croquis del nucli urbà de Campos de 1810 (biblioteca de Can Cosmet) dibuixà aquesta creu de terme en el mateix lloc que ho havia fet Jeroni de Berard.

No figura dibuixada cap Creu en el “Plànol Topogràfic del Terme Municipal de Campos” d’en Moreno, agrimensor, de finals del segle XIX, així com la resta de planimetria consultada: “Plano Topográfico del Término de Campos” de Blai Garcias Rigo “Blai Copeo” de 1920. El “Pla Urbà de Campos” atribuïble a l’arquitecte Carles Garau, de 1931 i que va ser emprat posteriorment més de tres dècades per alinear els carrers, tan antics com nous. El mapa turístic del municipi de Campos editat per Turisme Rural de Campos fa uns anys, també ignora l’existència d’aquests elements urbans singulars.  

El prevere Gabriel Reus Mas al llibre “Campos, pinzellades històriques”, editat l’any 2006, i Ramon Rosselló Vaquer, a la “Història de Campos” vol. primer, de 1977, no indiquen, en cap moment, que mai fos enderrocada i reconstruïda com ho fa el Catàleg de Béns Patrimonials del Municipi. Tampoc ho fa el prevere Francesc Talladas a la seva Història de Campos de 1892. A l’Arxiu Municipal de Campos (AMC) hem pogut consultar en el llibre d’actes dels Plens de l’Ajuntament de Campos, que a la Sessió Plenària de dia 20 de febrer de 1880, a proposta del batle Sr. Cosme Prohens, “se acuerda la recomposición de la cruz que existe en la esquina de la calle de la Acequia que desemboca a la de Santanyí con cargo al capítulo de imprevistos del presupuesto municipal”. L’acord i l’acta no recull el motiu de l’enderrocament.

Si consultam el treball presentat a les Segones Jornades d’Estudis Locals de Campos per J. Bauzà, A. Ginard i A. Ramis, sobre “sis aproximacions gràfiques al casc urbà de Campos a la segona meitat del segle XVIII”, on adjunten tres plànols de visura, realitzats els anys 1776 i 1779, hi figura gràficament la creu que descrivim en aquest article. A un vèrtex del gran solar propietat de Julià Lladó “Palleta” que s’estenia des de l’actual carrer Pare Alzina (abans carrer d’En Palleta) fins a la creu, tenint a banda i banda d’aquest enorme triangle els actuals  carrer de Santanyí i carrer de la Síquia. Era una extensa propietat on encara no hi figurava el carrer del Sol. A la Història de Campos, edició facsímil de 1994, de Francesc Tallades podem llegir “Julián Lladó “Palleta” y Ana su mujer, fundaron el 11º beneficio el año 1649 bajo la invocación de San Julián. Consta por instrumento continuado en la Curia de la porción temporal del dia 9 de septiembre de 1649. Lo posee en el dia el Dr. D. Julián Ballester de la Creu”. Això vol dir que per la venda o lloguer de solars del terreny, rebia ajuda un capellà de l’església parroquial de Campos. La casa on vivia en Julià Lladó i la seva esposa Aina és, en gran part, on estava l’antic Convent de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia, actualment, una vegada reformat l’immoble, és emprada per la biblioteca i l’arxiu municipal. A l’AMC trobam en el llibre d’actes de Plens de l’Ajuntament un Acord de 6 de gener de 1878 on “se aprueba la propuesta del Vicario Guillermo Sala y Sala quién solicita autorización para hacer una fachada en la calle de la Acequia”.

Descripció de la creu
Aquesta Creu d’en Palleta està sobre un suport o basament amb una gruixa mitja de 46 cm. Té forma octogonal, feta de paredat en verd (pedres assentades amb mescla de calç i grava com a morter), que funciona a la manera d’un estereòbat continu que li serveix per superar les diferències d’inclinació del terreny natural. A més aquesta base està escapçada en el moment d’entroncar-se contra la paret lateral de la casa de veïnat, per raons desconegudes.

La base és de carreus en forma piramidal escalonada. En conjunt amida 160 cm. És octogonal segons imposa el suport. Son cinc escalons. El cinquè o superior és una sola peça de marès. En general els escalons estan molt desgastats, tant el pla o llit de l’escaló com en el seu fil i les juntes estan buides, el que facilita l’entrada d’aigua de pluja afectant la solidesa que hauria de tenir. 

El fust (de 220 cm d’alçada) De marès, descansa sobre el cinquè escaló on està clavat. Té la forma octogonal que imposa la base. De les vuit cares, dues presenten unes formes lleugerament acanalades. La base és llisa, sense sòcol, i a la part superior disposa d’un astràgal (de 12 cm) què permet configurar un capitell previ al tambor.    

El capitell o tambor (45 cm). De marès, també octogonal. Hi ha sis figures sobre un pedestal i dos escuts. 
Les sis figures corresponen a sants que varen viure entre la segona i la tercera centúria d.C. 
Sant Julià, hospitaler o d’Antioquia (+308). Cremat a la foguera després d’haver donat assistència als seus companys.
Sant Blai (+316). Metge patró dels que tenen mal a la gargamella.
Sant Sebastià (+288). Invocat contra la pesta.
Sant Llorenç (+258) Patró dels bufadors de vidre, planxadores (pel foc) i pobres.
Sant Mateu. Redactor de l’Evangeli que comença amb el naixement de Jesús, sempre hi ha un àngel o un nin (com és el cas) que acompanya la seva imatge, igual que una destral, per ser com va morir: d’un cop de destral. 
Sant Silvestre (+335). Patró dels picapedrers i trencadors, motivat pel seu afany de construir temples. Un dels temples que començà a construir va ser el Vaticà.    
A dues cares hi ha uns escuts heràldics, a la manera de la creu de sa Parada. Vol significar que tenien permís i gràcia real del rei Felip III d’Espanya. Els escuts són dividits en tres parts: Un collar del Toisó d’Or (part superior), l’escut de la Vila de Campos (part central) i una orla (part inferior).

La creu (70 cm) és de marès picador en forma de creu llatina acabada amb formes flordelisades i arcs entre els braços. Presenta incisions de flor de lis als extrems dels braços i al capcer. Hi ha representat a la cara anterior Sant Crist i la cara posterior es completament llisa sense figura ni ornamentació. La figura del Sant Crist està danyada: no disposa de peus. És de fàcil reparació. D’altra banda, per la seva conservació i aspecte, sembla que és la part més nova que ben bé s’incorporà quan es realitzà alguna de les restauracions descrites abans.  

En conjunt, aquesta creu indica al vianant l’hospital-hospici - on trobarà assistència sanitària i social – i el convent del Mínims, on podrà invocar a sant Francesc de Pàdua i rebre assistència espiritual. Era costum, entre el calciners de la contrada endur-se’n, amb un fanal, una flama agafada de la què sempre il·luminava a sant Francesc de Pàdua dins l’església del Convent, per calar foc als forns de calç. Això ho feien després d’haver oït missa.

La creu amida cinc metres i vint-i-un centímetres.