V - Convent de les Germanes Missioneres dels Sagrats Cors | Carrer de Pare Alzina, 11

Temps enrere aquí havia estat l’Hort d’en Palleta. Campos tenia grans extensions de terreny dedicades al cultiu d’hortalisses, un cultiu que reclamava l’esforç constant dels homes i dones de la vila. Na Sebastiana, conscient del sacrifici diari d’aquestes dones treballadores, les reunia a ca seva, a trenc d’alba, abans que sortissin al camp. Els ensenyava a llegir, escriure, cosir, brodar i practicar “La Pregària de l’Hortolana.” Al vespre, després de la dura jornada, es tornaven a reunir per compartir el resultat d’aquella reflexió del dia, transformant l’esforç en una experiència de comunitat i fortalesa espiritual.

Na Sebastiana es convertí en una segona mare per a les joves del poble i, en aquesta casa que els seus germans li deixaren hi feu un centre d'espiritualitat femení. Fou una dona avançada al seu temps, i impulsà una renovada educació i catequesi. Feu exercicis espirituals adreçats a les dones i impartits per una dona. Acollí en confiança qualsevol persona a qualsevol hora. 

Al bisbe li agradava la seva manera de fer, i dia 29 de gener de 1891 li donà el vistiplau per a la fundació de la Congregació. Convertida en Sor Maria Rafela del Sagrat Cor de Jesús, per la gran devoció a Sant Rafel, ja tenia la granada edat de 77 anys. Fou la Mare Fundadora i la Mestra Espiritual d’un projecte inspirat en l’austeritat, la caritat, l’obediència, la bondat, però sobretot en l’amor. No debades, quatre anys més tard renuncià a ser reelegida superiora, i un dia de la dona, dia 8 de març de l’any 1899, morí cristianament al seu llit.



Des de dia 7 de febrer de 1988 les seves despulles, juntament amb les de les quatre cofundadores, reposen dins la bella capella de la Casa Mare. També s’hi troba el seu fons biogràfic que, a manera de museu, ofereix una bona mostra dels seus objectes personals i d’altres relacionats amb la religió, l’educació, la congregació i el seu llegat missioner arreu del Món. El convent també disposa d’una sala amb diferents elements decoratius de la Mallorca del segle XIX que de qualque manera ens fa viatjar a la llar de la Mestra Cases Noves on l’any 1910 obrí el seu col·legi amb 40 nins i 35 nines. El cor d’ametler de les missioneres no deixava de bategar.