P3

Ubicació: Plaça Major, 1
Datació: Segle XVI

Edifici de l’administració pública alineat entre mitgeres en un lateral i fent cap de cantó amb la plaça Major i el carrer de Plaça per l’altre, construït majoritàriament amb la tècnica de pedra en verd i de carreus de marès per filades amb coberta de teulada cap el frontis i terrat en el segon aiguavés. En el lateral sud-oest presenta una torre de defensa integrada en l’estructura de la casa consistorial, construïda majoritàriament amb la tècnica de pedra en verd amb coberta de terrat. Únicament són visibles les façanes sud i oest, ja qu les altres dues cares romanen entre mitgeres. L’autor és Antoni Genovard.

FAÇANA: De tres cossos amb una torre de defensa a la cantonada. Les obertures estan disposades de manera asimètrica i sense relació entre els cossos. Al primer cos hi ha una gran obertura en porxo al que s’entra a través de dos arcs rebaixats units per un pila rectangular i tres portalets de mig punt adovellats. Al segon cos hi ha quatre vans, dues finestres i dos balcons. Ha desaparegut un rellotge de Sol, però manté l’escut de la vila de Campos on hi ha la data de 1642. El tercer cos és un porxo tancat amb finestrals. La façana es tanca amb una cornisa amb mènsules. A la façana lateral hi ha una finestra conopial estilitzada adscrivible estilísticament als segles XVI i XVII. En 1413 consta la construcció d’un porxo de planta baixa per acollir les activitats de la universitat. En 1550 es fa obres per tancar el porxo i habilitar-lo com a edifici per a l’escrivania. Entre el mes de juny de l’any 1969 i de gener de l’any 1970 es fan obres d’ampliació consistents en l’addició d’un porxo amb coberta de terrat. A l’any 1975 s’adquireix la veïna propietat de l’antiga Fonda de Can Cos, de la que formava part l’anomenada torre de defensa de Can Cos, datada en el segle XVI. En 1990 es realitzen obres de remodelació i reforma consistents en buidar les estructures interiors de la fonda i de la torre per formar un sol cos arquitectònic amb les de la casa consistorial.

INTERIOR: Planta en L i alçat de tres pisos. El cos de la planta baixa està definit per dues crugies. La del primer aiguavés és oberta en un tram per una arcada ansa-paner suportada per un pilar de secció quadrangular, mentre que la resta és tancada per paraments. En la paret de càrrega mitgera s’obre un arc ansa-paner. El sostre és de volta d’aresta, amb dovella central en el darrer tram representant l’escut de Campos dins una orla amb motius geomètrics; dividit per una escala de cinc trams a escaire, paviment d’emmacat en el porxo i rajola de gres en la resta de dependències. El segon aiguavés està definit per una escala de dos trams a escaire, oficines i dependències de serveis, sostre de cel-ras i paviment de peces de marbre. La segona planta està definida per oficines i despatxos amb sostre de cel-ras i paviment de peces de marbre. En la paret mitgera de càrrega s’obre un arc escarser. La tercera planta també és compartimentada per oficines i despatxos, amb sostre de cel-ras i paviment de rajoles de gres. L’interior de les tres plantes de la torre de defensa ha perdut la compartimentació espacial original, en tant que els sostres de les dues plantes de la casa consistorial la travessen i es sustenten en les seves parets. Únicament conserva en la planta el sostre de volta d’aresta.

BIBLIOGRAFIA:
Font documental: GOB 62. Llibre d’actes [05.10.1962 al 01.09.1970]
ROIG ADROVER, Miguel, Miscel•lània campanera, Ajuntament de Campos, Campos, 1999, pàg. 37, 309. 
ROSSELLÓ VAQUER, Ramon, Història de Campos, vol. I, Ajuntament de Campos, Campos, 1977, pàg. 100-10